Mayotte, una diminuta illa de l'Índic que podria canviar les lleis migratòries de França

Mayotte és el departament 101 de la República Francesa i, per tant, part de la Unió Europea, com el Rosselló, Irlanda o el Baix Empordà... a pesar que es troba a l'altra punta del món, en un altre hemisferi, a l'oceà Índic entre el continent africà i Madagascar. Els habitants de la regió que volen fer el salt a Europa no han de travessar Àfrica de sud a nord, no han de travessar una vintena de fronteres, països en guerra i deserts.

Per als habitants de Moçambic, Tanzània, les Comores o Madagascar, Europa està a només un salt de barca en direcció a Mayotte, una illa de la mida de Menorca que acull cada any milers d'emigrants irregulars.

L'arribada d'estrangers ha alterat la demografia del territori, tant que, en pocs anys, la meitat dels seus habitants ja no han nascut a l'illa. Els veïns originaris, tant africans, tant negres i tant musulmans com els emigrants que hi arriben, demanen al govern que posi fi a aquest flux migratori de la manera que sigui.

I el govern d'Emmanuel Macron ja ha presentat una solució: la suspensió del ius soli, la llei que atorga la ciutadania a qualsevol que neixi en territori francès. La mesura només s'aplicarà a Mayotte... però no és cap secret que la intenció és, algun dia, aplicar aquesta mesura a tota la República.

Mayotte, tan petita, tan allunyada, també posa a prova clixés i certeses culturals. Des de principis d'any, la població originària de l'illa està en peu de guerra perquè consideren que el ius soli és una mesura innecessària que només serveix perquè el govern de París pugui presumir sobre el suposat humanisme republicà.

Els habitants han tallat carreteres i han arribat a bloquejar el territori durant dies i dies. Culpen els estrangers de l'augment de la delinqüència. L'animadversió aquí no és pel color de la pell: els uns i els altres són negres. I no va de la religió: els uns i els altres són musulmans. Ni tampoc d'ètnia: la immensa majoria dels immigrants són comorians, com els habitants de Mayotte.

Creuen que el ius soli és un al·licient per als immigrants. Cada any neixen a l'illa 10.000 nens de pares estrangers, els quals podran accedir al passaport europeu.

París mai ha demostrat un gran interès pels afers de Mayotte... fins que ha vist l'oportunitat de repensar les normes migratòries. Però revocar el ius soli a Mayotte no és qualsevol cosa: suposa carregar-se la segona paraula del "Llibertat, Igualtat i Fraternitat".

A França, ja tothom no serà igual al marge del lloc on visqui. I Marine Le Pen, la política més votada a Mayotte, ja ha dit que quan guanyi les eleccions revocarà la norma a nivell general.

Mayotte s'han convertit, doncs, en una mena de laboratori social. Es comença per aquest trosset de terra francesa i es vol acabar amb la resta de la República com una manera dràstica per afrontar el debat social sobre la reforma migratòria. I qui diu França diu la resta d'Europa.

Del dret sanguini al pagament amb VISA: maneres d'aconseguir la nacionalitat

►Dret de Sol (ius soli). Aquest principi atorga la ciutadania a qualsevol persona nascuda en el territori del país, independentment de la nacionalitat dels seus pares. Si has nascut en aquest país, automàticament obtens la ciutadania. És el cas, per exemple, dels Estats Units i Canadà.

►Dret de Sang (ius sanguinis). Aquest principi atorga la ciutadania d'acord amb la nacionalitat dels pares, avis o altres avantpassats. En aquest cas, la nacionalitat es transmet per la sang, independentment del lloc de naixement. Molts països europeus com Alemanya, Espanya o Itàlia segueixen aquest principi.

►Naturalització. És el procés pel qual un individu adquireix la ciutadania d'un país després de complir certs requisits establerts per la llei, com la residència legal durant un període de temps específic, coneixement de l'idioma i la cultura del país, bona conducta moral, entre d'altres. Un cop es compleixen aquests requisits, l'individu pot sol·licitar la ciutadania i, si s'aprova, es converteix en ciutadà del país.

►Derivació. Aquest principi atorga automàticament la ciutadania a determinades persones que compleixen certs criteris, com ara fills nascuts a l'estranger de pares ciutadans del país, o persones que es casen amb ciutadans del país i compleixen determinats requisits.

►Casar-se amb una pubilla: el cas d'Andorra. Fins als anys cinquanta només existien dues maneres d'obtenir la nacionalitat a Andorra: ser fill de pare no andorrà nascut a Andorra i, a més, haver residit a les Valls per espai de vint anys consecutius. I la segona, casant-se amb una pubilla andorrana. Ara hi ha més opcions, però continua vigent la possibilitat d'obtenir el passaport per aquest mètode. S'entén per pubilla una dona que hereta una casa andorrana o una propietat rústica tradicional.

►Inversió. Alguns països permeten als individus adquirir la ciutadania a través de la inversió o compra de béns immobles al país, o mitjançant la realització de certes inversions financeres. Aquest mètode és menys comú i pot ser objecte de controvèrsia.

►Golden VISA. Hi ha 11 països que permeten comprar la ciutadania. Els preus són variats: