Mazón contra tothom: la lluita pel relat i les responsabilitats de la catàstrofe de la dana

Les riuades provocades per la dana al País Valencià van malmetre 26 ponts. La Diputació de València ja ha començat els treballs per reconstruir-los i l'UME n'ha muntat un d'emergència a Bunyol.

Però n'hi ha que seran molt més difícils de reconstruir: els de la Generalitat Valenciana --amb el president Carlos Mazón al capdavant-- amb la resta d'actors implicats en aquesta crisi, que fins ara ha deixat 222 persones mortes i 12.000 milions d'euros en danys.

Mazón en el centre de la dana

La pressió sobre Mazón pel seu paper durant i després de la dana no ha parat de créixer. El president valencià va trigar deu dies a explicar on era la tarda del 29 d'octubre entre les 14.45 --quan acaba una reunió amb empresaris i sindicats-- i les 18.00 --una hora abans d'incorporar-se al Cecopi. Mentrestant, el desastre ja omplia les xarxes socials.

Finalment, el 8 de novembre Mazón explica que va estar dinant amb la periodista Maribel Vilaplana durant tres hores per oferir-li la direcció d'À Punt, la televisió autonòmica valenciana. Tot i això, insisteix que estava localitzable i en comunicació. 

Les paraules de Mazón no convencen. L'endemà, 130.000 persones es manifesten per exigir la seva dimissió a València, amb càntics com "Escombrarem Mazón com el fang".

Però el president valencià té uns altres plans, i en una compareixença a les Corts el 15 de novembre Mazón carrega contra l'Aemet, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l'UME per espolsar-se la responsabilitat.

Els retrets a l'Aemet

Les primeres crítiques de Mazón a les Corts van anar dirigides a l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Malgrat que el compte oficial de l'Aemet publica a les 7.36 que activa l'alerta vermella per la DANA i, mitja hora més tard, alerta en una nova piulada que el perill és extrem per les crescudes i inundacions, Mazón afirma que l'agència va fallar amb les previsions:

"L'alerta vermella es va llançar per la previsió de pluges torrencials, com ha passat en unes 36 ocasions els últims 10 anys, sense que cap derivés en brutals riuades."

El portaveu de l'Aemet, Rubén del Campo, recorda que els primers avisos van arribar molt abans que la dana.

"Els avisos de nivell vermell són molt escassos. De fet, només 1 de cada 400 avisos que s'han llançat al País Valencià els últims anys per pluja han estat de nivell vermell. S'han llançat de manera preventiva, amb la idea que no hi hagi danys personals."

El 24 d'octubre, l'agència informa a través de les xarxes socials que aquest fenomen meteorològic podia provocar pluges torrencials. El dia 26 emet una nota informativa i l'endemà els avisos especials que contempla el pla Meteoalerta. Els de l'entorn de València arriben el dia 28. El 29 d'octubre, dia de la dana, l'Aemet publica la primera alerta vermella a les 7.36 del matí.

Mazón vs. Confederació del Xúquer

La denúncia d'una "apagada informativa" per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer és la que va generar més reaccions. Segons Mazón, entre les 16.15 i les 18.43 la Confederació va deixar d'informar-los sobre l'evolució del cabal al barranc de Poio. I quan ho va fer, va ser per correu electrònic amb el cabal per sobre dels 1.600 metres cúbics. "Unes dades que la Confederació mai va comunicar a Emergències durant aquella apagada informativa", afirmava Mazón.

Fins a tres ministres van contestar a Mazón per aquestes paraules. Primer, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska:

"No hi va haver cap apagada informativa. Tot el contrari. Hi va haver tots els avisos necessaris, precisos i de forma permanent." 

Després, Luis Planas, ministre d'Agricultura:

"Des del govern espanyol hem intentat des del principi la màxima coordinació i eficàcia en la resposta a la dana, i fer-ho de forma transparent."

I des del faristol del Congrés, la fins fa poc ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, de qui depèn la Confederació:

"Mai hi va haver una apagada informativa. [...] Em sembla profundament injust i perillós per preparar-nos enfront del que ja està passant."

Segons Ribera, la Confederació va enviar 198 correus electrònics sobre l'evolució de la dana al llarg del 29 d'octubre.

La Confederació també va explicar a TV3 que la seva missió és proporcionar dades objectives, que les comunicacions s'envien sempre per correu electrònic perquè així queda registrat, i que és la Generalitat la que ha d'analitzar els riscos en base a aquesta informació i generar les alertes pertinents.

De fet, l'avís als mòbils no va arribar fins a les 20.12, amb el barranc de Poio ja desbordat a Paiporta. Tant Mazón com Salomé Pradas, consellera de Justícia i Interior fins fa una setmana, van defensar que el sistema ES-Alert no estava previst en els protocols de la Generalitat.

Però una circular de la campanya del Pla de Prevenció d'Inundacions de l'agost de la mateixa conselleria explica que des d'aquest any el sistema "està actiu".

Mazón destitueix Pradas el 20 de novembre i, una setmana després, Teresa Ribera és nomenada vicepresidenta la Comissió Europea.

L'UME passa a l'atac

Qui també recorda que la competència per ordenar el desplegament de la Unitat Militar d'Emergències era de la Generalitat és Francisco Javier Marcos, tinent general de l'UME.

Per això, quan Marcos compareix el 16 de novembre per informar que el primer grup de soldats va sortir de Bétera a les 15.41 i va arribar a les 18.05 a Xiva, on van salvar ciutadans atrapats per l'aiguat a l'A3, Mazón aprofita l'ocasió per atacar-lo:

"[Marcos] és capaç de dir, a la vegada, que sense autorització de la Generalitat no podia activar-se, no podia fer res, i, uns dies després, dir que abans de l'autorització ja estava operant. En què quedem?"

Però la contradicció no existeix. L'UME només pot intervenir amb el vistiplau del director de l'emergència, en aquest cas la Generalitat Valenciana.

Tot i això, disposa de dos mecanismes per anticipar-se: l'alerta precoç i el desplegament avançat. El primer mecanisme s'activa a les 7.47 i posa en alerta la unitat de Bétera, i el segon, a les 15.41, per enviar un contingent de reconeixement. Són alguns d'aquests militars els que arriben a Xiva a les 18.05.

L'actitud de Mazón genera malestar a l'exèrcit. Dies després, el president nomena dos militars retirats per fer-se càrrec de la nova Vicepresidència per a la Recuperació Econòmica i Social del País Valencià: el tinent general de l'Exèrcit de Terra Francisco José Gan Pampols i el general de brigada de l'Exèrcit de Terra Venancio Aguado de Diego. Entre altres raons, per intentar reconstruir algun dels seus ponts.