Mazón explica la gestió de la dana: quins interrogants ha de respondre el president valencià

El president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, compareix aquest divendres a les Corts per donar explicacions sobre la gestió del temporal del 29 d'octubre. En el ple, que estava previst per a aquest dijous i es va ajornar per l'alerta vermella de pluja, Mazón haurà de respondre a diverses incògnites.

Hi ha molta expectació per saber què diu el president valencià davant la cambra. Des del dia de la dana, els governs valencià i espanyol s'han acusat mútuament de mala gestió en el temporal. Diversos col·lectius han anunciat una concentració aquest divendres a partir de les 11, mitja hora abans de la compareixença de Mazón, a l'exterior de les Corts.

En defensar-se de les múltiples crítiques, al llarg de les darreres dues setmanes el relat del govern Mazón ha caigut en diverses contradiccions.

Anunciarà canvis al govern?

Després de la crisi de la dana, es preveu que Mazón faci canvis a l'executiu. Tot apunta que crearà una macroconselleria encarregada d'afrontar la reconstrucció encapçalada per l'actual vicepresidenta, Susana Camarero, que també podria assumir la tasca de portaveu del govern.

A més, la continuïtat de la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i la d'Indústria, Comerç i Turisme, Nuria Montes, sembla difícil.

Quina serà la versió definitiva de Mazón?

Des del dia de la dana, el president de la Generalitat i el PP han canviat de versió diverses vegades. En un primer moment, van assenyalar l'Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet) per no haver avisat, però el cas és que l'agència feia dies que alertava d'una dana. De fet, a les 7:36 del matí ja parlava d'un avís vermell per pluja.

Més tard, Mazón va responsabilitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer acusant-la d'haver desactivat tres cops l'alerta. La Confederació ho nega i assegura que va informar de la primera crescuda de la rambla de Poio, passades les dotze del migdia.

En les hores següents, després que la pluja hagués minvat, va reportar que el cabal va baixar. A la una del migdia, Mazón va assegurar que la intensitat de la dana disminuiria cap a les sis de la tarda i que el temporal es desplaçaria a Conca.

A quarts de sis de la tarda, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va informar per correu electrònic d'una crescuda alarmant del nivell de l'aigua. En les informacions següents, ja advertia que el cabal era entre quatre i cinc vegades el que porta el riu Ebre en un dia normal.

Més tard, el president valencià va apuntar directament cap al govern espanyol. Després que la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, denunciés que va haver de trucar quatre vegades a Mazón per localitzar-lo, aquest va publicar un SMS de les 20:20 amb el missatge "Prou manipulació". Mazón assegura que a la seu del Cecopi hi havia molt mala cobertura.

Quina comunicació hi va haver entre la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer?

El president de la Generalitat ha insistit en diverses ocasions que la tarda del 29 d'octubre no va tenir coneixement de la gravetat de la situació, una afirmació que el govern espanyol assegura que és "totalment falsa".

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha defensat que el 29 d'octubre "en cap moment va haver-hi un buit d'informació" i que la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer van tenir una "comunicació directa".

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer, depenent del govern espanyol, assegura que va enviar 198 correus al servei d'emergències de la Generalitat Valenciana el 29 d'octubre. D'aquests, segons publica eldiario.es, 62 es van enviar mentre Mazón estava il·localitzable.

Entre aquests missatges, fonts del Ministeri de Transició Ecològica apunten que es van emetre "dos avisos clau" sobre la Rambla de Poio directament a Protecció Civil, a més d'avisos als alcaldes afectats.

Remarquen que els avisos a Protecció Civil es van emetre a les 16:37 i a les 16:50, donant l'alarma per la pluja acumulada a Xiva, a la capçalera del barranc de Poio. A més, apunten que es va avisar Emergències de la Generalitat a les 16:57, 17:02, 17:27 i 17:57.

Retraurà a Sánchez no haver decretat l'emergència nacional?

Pràcticament des de l'endemà del temporal, el govern valencià (i el PP) i el govern espanyol (i el PSOE) s'han acusat mútuament de no haver fet prou per evitar el desastre. Un dels principals retrets dels populars és que el govern de Pedro Sánchez no va decretar l'emergència nacional per la dana.

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va defensar dimecres que això hauria suposat actuar per "imposició" i en "contra" de la Generalitat Valenciana.

En una compareixença al Congrés, Torres ha insistit que Mazón en cap moment va demanar de manera oficial que es decretés l'emergència nacional i que és una mesura que no s'ha pres fins ara. El ministre ha afirmat que "qui coneix el territori són els alcaldes i alcaldesses, així com els responsables tècnics del territori".

Per què es va enviar tant tard l'alerta als mòbils?

Des de l'endemà de la dana, una de les principals crítiques que s'ha fet al govern de Mazón és haver enviat l'alerta d'emergències als telèfons mòbils quan ja feia estona que la pluja causava estralls.

Una setmana després del temporal, Mazón va tornar a assenyalar el govern espanyol i va assegurar que ell no podia demanar ajuda cada cop que se'n necessités i remarcava que el País Valencià forma part d'Espanya. El Ministeri de Transició Ecològica, però, de seguida va respondre que les alertes als telèfons mòbils les llancen els serveis d'emergència autonòmics.

L'enviament de l'alerta als telèfons fa dies que està en el centre de la polèmica. En part, perquè la reunió del Cecopi en què es va decidir enviar-la va començar sense Mazón, que va estar cinc hores il·localitzable. El president valencià hi va arribar poc abans de les set de la tarda, quan ja hi havia activada l'alerta vermella i els rius i barrancs ja baixaven ben plens.

Mazón dinava al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana, a qui hauria ofert la direcció de la televisió À Punt. El nomenament de la direcció de la televisió pública correspon, per llei, al Consell d'Administració de l'ens públic.

La consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, que era qui dirigia la reunió del Cecopi en absència de Mazón, va arribar a dir que no sabia que existia el sistema d'alertes al mòbil i que va ser un tècnic qui els va informar que hi havia aquesta eina poc abans de les vuit del vespre.

Les gravacions de la reunió, però, desmenteixen aquesta versió: poc després de les sis de la tarda, el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va proposar enviar una alerta, i a un quart de vuit del vespre un tècnic d'emergències ho va tornar a proposar.

Finalment, es va enviar a les 20.11, quan municipis com Paiporta, Picanya, Massanassa, Catarroja o Sedaví ja estaven inundats.

L'ajuda a l'UME es va demanar massa tard?

Un altre punt de discòrdia és l'ajuda de la Unitat Militar d'Emergències (UME). Mazón assegura que la va demanar a les 15.20, tot i que el govern espanyol li retreu haver-ho fet a les 20.00.

El president valencià assegura que, a partir d'aquí, el dispositiu era de l'exèrcit. El màxim responsable de l'UME, Francisco Javier Marcos, va respondre-li que en una situació d'emergència de nivell 2, com la del País Valencià, "qui dirigeix l'emergència és la comunitat autònoma".

El 29 d'octubre, la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, va trucar tres cops a la consellera de Justícia i Interior valenciana per alertar-la de la situació meteorològica i oferir-li mitjans com l'UME.

Les trucades van ser a les 12.23, les 12.48 i pels volts de les 14.00 i, en tots tres casos, Pradas va respondre-li que estarien en contacte i es reunirien amb l'equip d'emergències. Finalment, passades les dues del migdia, hi va haver una quarta trucada, i aleshores la consellera sí que va demanar activar l'UME, però només per al municipi d'Utiel.

Justificarà la supressió de la Unitat Valenciana d'Emergències?

El novembre del 2023, poc després d'arribar al poder, el PP va eliminar la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE), un organisme creat pel govern de Ximo Puig amb l'objectiu de millorar la coordinació en la resposta a catàstrofes naturals, com incendis o inundacions.

El PP, que en aquell moment governava la Generalitat en coalició amb l'extrema dreta de Vox, ho va considerar una despesa innecessària.

Farà cap referència a les investigacions judicials?

La intervenció del president valencià sobre la gestió de la dana es farà en un moment en què aquesta gestió ja ha arribat als jutjats.

Fa una setmana, el Tribunal Superior de Justícia valencià va admetre la demanda d'un particular contra Mazón per "inactivitat" del govern valencià i de l'Agència de Seguretat i Emergències amb la dana. A partir d'aquesta demanda, el tribunal reclamarà els expedients administratius als responsables de la gestió del temporal.

No és l'única causa relacionada amb la dana que està en marxa. El TSJ va remetre al Suprem una altra demanda, que acusava el govern espanyol d'"inacció" amb les inundacions, en considerar que no és l'òrgan competent.

Amb quin suport compta dins del partit?

Aquest dijous, el líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha evitat donar detalls sobre la intervenció de Mazón i ha pronosticat que "farà una bona compareixença". Feijóo ha lloat el president valencià i ha dit que "l'honora" el fet de voler "donar explicacions" i "comprometre's amb el seu poble".

Aquest clar suport del líder del PP arriba després d'uns dies en què els barons del partit esquivaven una adhesió explícita a Mazón: cap líder autonòmic popular es va desplaçar al País Valencià per escenificar el suport sobre el terreny.

D'altra banda, Feijóo va demanar a la Moncloa que decretés l'emergència nacional, que suposaria treure les competències a Mazón, i va visitar abans les zones afectades per les inundacions a Castella-la Manxa, una autonomia on governa el PSOE, que no pas les del País Valencià.

Explicarà les diferències en els avisos entre el 29 d'octubre i abans-d'ahir?

La gestió del govern valencià davant la dana d'aquesta setmana contrasta amb la del 29 d'octubre. Aquell dia, malgrat la previsió meteorològica i els avisos rebuts, no es va enviar una alerta d'emergència als telèfons mòbils fins a les 20:11, després de debatre-ho a la reunió del Cecopi.

En aquell moment, diversos testimonis asseguren que el nivell de l'aigua ja havia crescut i que ja estaven atrapats a les carreteres.

Aquest dimecres, en canvi, poc després que l'Aemet declarés l'alerta vermella, el govern valencià va decretar una sèrie de mesures a 163 municipis, com la suspensió de classes, l'anul·lació de les activitats esportives o la restricció de mobilitat per a vehicles privats, excepte els serveis essencials.

Fa dos dies, els telèfons mòbils de les zones en màxima alerta van rebre dos avisos de Protecció Civil: a les 17:01 i a les 19:46.

Admetrà més errors?

"S'ha d'assumir que es poden haver comès errors". Amb aquesta frase, aquest dilluns Mazón va admetre per primera vegada errors en la gestió de la dana, 13 dies després de la tragèdia.

Entre aquests errors, el president valencià va esmentar no haver posat més atenció a la rambla de Poio i haver estat massa pendents de la presa de Forata. Mazón, però, va lamentar "no haver tingut més informació" sobre els fets, un fet que va dir que no era "competència estricta ni exclusiva" de la Generalitat.

Fins ara, aquesta ha estat l'única vegada que el president valencià ha admès errors. Caldrà veure si en la compareixença a les Corts manté aquest to o bé opta per buscar un contraatac.