Mazón s'aferra al càrrec en una compareixença plena d'excuses i poca autocrítica

El president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, ha comparegut aquest divendres a les Corts per donar explicacions sobre la gestió del temporal del 29 d'octubre, que ha deixat un total de 217 víctimes mortals al País Valencià, segons l'últim blanç d'aquest divendres.

En un discurs de dues hores i mitja, Mazón s'ha aferrat al càrrec i ha fet poca autocrítica. 

Només al final ha admès que no s'estava preparat per "un fenomen excepcional que va superar les previsions meteorològiques". "Va faltar informació i coordinació", ha dit Mazón, que ha afegit que això va fer endarrerir la resposta:

"Soc conscient que era necessària una resposta més ràpida i millor explicada. Entomo les crítiques com una eina per millorar. És la meva responsabilitat reconèixer i examinar els errors i les deficiències."

Carlos Mazón ha fet la compareixença en castellà i només als minuts finals s'ha dirigit a les Corts en català. Als torns de rèplica, els socialistes i Compromís han demanat al president valencià que dimiteixi.

A la tarda, el president ha dit que no es tornarà a presentar a les eleccions si no és "capaç de liderar la recuperació" dels municipis devastats per la dana. Només en aquest supòsit, ha assegurat Mazón, assumirà "les conseqüències polítiques personalment no optant a la reelecció".

Durant el discurs, el president ha repassat els avisos meteorològics i dels cabals dels rius que es van rebre i ha apuntat crítiques a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per falta d'informació.

També ha anunciat una remodelació del govern valencià amb una nova vicepresidència per a la reconstrucció i una conselleria d'Emergències i Interior. 

Abans de la compareixença, diversos col·lectius han fet una concentració a l'exterior de les Corts en què s'han pogut llegir cartells que demanaven la dimissió del president. L'executiu valencià ha entrat per la porta del darrere a l'edifici i no per la principal. 

"No negaré errors"

El president valencià ha iniciat la compareixença fent referència a la magnitud dels fets del 29 d'octubre com "una de les pitjors catàstrofes naturals d'Europa" i s'ha compromès a fer "el major procés de reconstrucció". 

Carlos Mazón ha assegurat que els protocols d'emergències vigents "no van ser suficients" per la riuada i ha dit que calen respostes del que va passar. "No negaré errors", ha admès el president:

"No eludiré cap responsabilitat. Fem autocrítica, hi ha coses que no es van fer bé, però no ho diem per traslladar la responsabilitats a altres sinó per entendre què va fallar i disposar dels mitjans perquè no torni a passar."

També ha anunciat que el PP proposarà una comissió d'investigació a les Corts valencianes sobre la resposta que es va donar a la dana i ha dit que espera que el Congrés també en faci una. 
 

Va mantenir l'agenda

Mazón ha fet un relat cronològic de la informació de què disposaven els dies previs a la dana i el dimarts de la riuada. Ha assegurat que els avisos de l'Agència Estatal de Meteorologia al matí recollien que l'alerta vermella per pluges es mantindria fins les 18 h. 

Per això, ha explicat que ell va dir que el pitjor seria fins les 6 de la tarda. Un missatge que es va difondre a les xarxes socials i que després es va esborrar. "Va ser un error la retirada", ha dit Mazón, que ho ha justificat perquè la informació podia ser "confusa per incompleta".

També ha detallat que aquell dimarts es va fer una reunió a la delegació del govern espanyol amb Protecció Civil, responsables de carreteres, Adif, Renfe, la UME, l'AEMET i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sense cap representant d'emergències valencià.

En la reconstrucció del que va fer ell aquell dimarts, Mazón no s'ha limitat a dir que va mantenir l'agenda (amb un dinar de treball) perquè la consellera de Justícia i Interior estava al centre de comandament (Cecopi) i en contacte amb la delegació del govern espanyol.

Sí que ha explicat que quan va ser advertit que la situació s'agreujava va anar al Cecopi en un viatge que "no va ser fàcil per la situació":

"Quan vaig arribar no va ser necessari que em possessin al dia de res ni vaig retardar cap segon les feines que s'estaven fent."

Els correus de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer

El president ha centrat una part de la intervenció en detallar els correus que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va enviar per la crescuda dels cabals del riu Magre i el barranc del Poio. 

Mazón ha explicat que amb les primeres alertes que envien, el servei d'Emergències de la Generalitat valenciana va activar l'alerta hidrològica a les conques d'aquests rius amb avisos als ajuntaments per prendre mesures.

En la cronologia, el president valencià ha remarcat que després de les primeres alertes, la Confederació va anar avisant que els cabals anaven baixant de nivell.

I els ha recriminat que quan a les 18.43 h van avisar d'una crescuda de la rambla del Poio fins als 1.683 m3 per segon ho fessin només amb un correu electrònic. Segons Mazón, deu minuts abans d'aquell correu a Paiporta ja s'havia desbordat el barranc.

El president ha explicat que es va decidir enviar alertes al mòbil a les 20.11 h quan arriba al Cecopi un avís sobre el possible col·lapse de la presa de Forata. A aquella hora, municipis com Paiporta, Picanya, Massanassa, Catarroja o Sedaví ja estaven inundats.

Per tot plegat, Mazón ha denunciat una "apagada informativa" de la Confederació i ha assegurat que no es va comptar amb la informació suficient i a temps:

"Es va fer el millor que es va poder en la situació que s'estava, amb la informació de què es disposava i amb els recursos que es tenien, que és evident que no va ser suficient."

Una nova vicepresidència i una conselleria d'Emergències

Tal com es preveia, Carlos Mazón ha anunciat la remodelació del govern valencià amb la creació d'una vicepresidència per a la recuperació econòmica i una nova conselleria d'Emergències i Interior.

No ha donat noms de qui ocuparà aquestes carteres, només ha dit que la nova estructura vol assegurar que "la recuperació social i econòmica arribi a tots els racons de la Comunitat Valenciana".

Mazón ha justificat la nova conselleria d'Emergències per la necessitat de "reforçar i millorar" aquests serveis per respondre i anticipar-se a futures situacions de risc. 

Els dies previs a la compareixença ha pres força el nom de Susana Camarero per assumir la nova vicepresidència. En canvi, sembla més difícil que l'actual consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, pugui continuar en la nova cartera. 

La creació de la conselleria d'Emergències arriba un any després que el govern del PP eliminés la Unitat Valenciana d'Emergències que va crear l'executiu socialista de Ximo Puig per millorar la coordinació en la resposta a catàstrofes naturals. 

El PP, que en aquell moment governava la Generalitat en coalició amb l'extrema dreta de Vox, ho va considerar una despesa innecessària.
 

Els socialistes i Compromís reclamen la dimissió de Mazón

Per la seva banda, els socialistes han demanat la dimissió de Mazón i han ofert els vots al PP per elegir un nou president. Segons la formació, la compareixença del president valencià ha estat una "fugida endavant" i creuen que cal fer eleccions anticipades l'any que ve. 

Des de Compromís també creuen que Mazón no pot continuar en el càrrec. Consideren que el president valencià ha actuat de forma "negligent, irresponsable i incompetent" davant la dana. La formació ha advertit que exigirà que Mazón "respongui" als tribunals.

Què ha dit fins ara la Confederació Hidrogràfica del Xúquer?

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer, depenent del govern espanyol, assegura que va enviar 198 correus al servei d'emergències de la Generalitat Valenciana el 29 d'octubre. D'aquests, segons publica eldiario.es, 62 es van enviar mentre Mazón estava il·localitzable.

Entre aquests missatges, fonts del Ministeri de Transició Ecològica apunten que es van emetre "dos avisos clau" sobre la Rambla de Poio directament a Protecció Civil, a més d'avisos als alcaldes afectats.

Remarquen que els avisos a Protecció Civil es van emetre a les 16:37 i a les 16:50, donant l'alarma per la pluja acumulada a Xiva, a la capçalera del barranc de Poio. A més, apunten que es va avisar Emergències de la Generalitat a les 16:57, 17:02, 17:27 i 17:57.

Per què es va enviar tant tard l'alerta als mòbils?

Des de l'endemà de la dana, una de les principals crítiques que s'ha fet al govern de Mazón és haver enviat l'alerta d'emergències als telèfons mòbils quan ja feia estona que la pluja causava estralls.

Una setmana després del temporal, Mazón va tornar a assenyalar el govern espanyol i va assegurar que ell no podia demanar ajuda cada cop que se'n necessités i remarcava que el País Valencià forma part d'Espanya. El Ministeri de Transició Ecològica, però, de seguida va respondre que les alertes als telèfons mòbils les llancen els serveis d'emergència autonòmics.

L'enviament de l'alerta als telèfons fa dies que està en el centre de la polèmica. En part, perquè la reunió del Cecopi en què es va decidir enviar-la va començar sense Mazón, que va estar cinc hores il·localitzable. El president valencià hi va arribar poc abans de les set de la tarda, quan ja hi havia activada l'alerta vermella i els rius i barrancs ja baixaven ben plens.

Mazón dinava al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana, a qui hauria ofert la direcció de la televisió À Punt. El nomenament de la direcció de la televisió pública correspon, per llei, al Consell d'Administració de l'ens públic.

La consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, que era qui dirigia la reunió del Cecopi en absència de Mazón, va arribar a dir que no sabia que existia el sistema d'alertes al mòbil i que va ser un tècnic qui els va informar que hi havia aquesta eina poc abans de les vuit del vespre.

Les gravacions de la reunió, però, desmenteixen aquesta versió: poc després de les sis de la tarda, el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va proposar enviar una alerta, i a un quart de vuit del vespre un tècnic d'emergències ho va tornar a proposar.