Megaincendis o incendis de sisena generació, una amenaça global

Els anomenats incendis de sisena generació, aquells de grans dimensions que hem vist a Grècia, Portugal o Califòrnia, s'estan convertint en un fenomen global sobretot a causa del canvi climàtic i l'abandonament de la gestió forestal, que ha fet acumular al llarg de dècades gran combustible al bosc: a Catalunya s'ha passat del 36% de massa forestal al 72%. Són incendis que, per la seva velocitat i intensitat, estan tècnicament fora de la capacitat d'extinció d'un cos de bombers.

Experts de tot el món han debatut a Solsona com afrontar-los en una jornada organitzada per la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).

Alguns exemples d'incendis d'aquestes característiques:

-Grècia, aquest estiu: 90 morts en el pitjor incendi que recorda Europa.

-Califòrnia, aquest estiu: més de 100.000 hectàrees cremades; registrat també com el pitjor foc en la història d'aquest estat.

-Portugal, estiu del 2017: 70 morts, molts d'ells atrapats a la carretera mentre fugien d'unes flames immenses.

-Els d'aquest mateix novembre a Califòrnia, que ja han causat 23 morts i han obligat a evacuar 300.000 persones.

A Catalunya tindrem també aquests incendis?

Fa vint anys, el 1998, ja n'hi va haver un d'inusual, el del Solsonès. El més ràpid que s'havia vist fins llavors. Es van cremar 19.000 hectàrees (de les 27.000 totals) en només 12 hores.

Marc Castellnou, cap de l'àrea forestal GRAF Bombers Generalitat, ha assegurat que si es creuen les dades de la velocitat de l'incendi de Portugal del 2017 i la del Solsonès del 1998 amb la càrrega de combustible vegetal mort acumulada als Pirineus en els darrers 10 anys, ens podem trobar amb un foc forestal que afecti mig milió d'hectàrees en un sol dia.

Eduard Plana, investigador del CTFC, ha advertit que un escenari com aquest també comportaria altres conseqüències més enllà de l'incendi, com ara allaus i inundacions a causa de la transformació del sòl causada pel foc.

Sébastien Lahaye, del clúster de Seguretat de Marsella, ha pronosticat que, en el futur, hi haurà menys incendis però els que hi hagi cremaran moltes més hectàrees que no pas ara.

Polítiques de gestió forestal

Els experts coincideixen que la solució passa per "les polítiques de gestió del paisatge, víctima de l'abandonament de les pràctiques agrícoles i de l'agricultura i, per tant, del creixement sense ordre de la superfície forestal."

Marc Castellnou:

"El que hem de fer és no seguir intentant fer extinció a qualsevol preu. El que hem de començar a fer és gestió i millor ordenació del nostre paisatge. El Prepirineu ens preocupa molt, perquè és una zona que està patint més que ningú el canvi climàtic."

Eduard Plana:

"La societat ha d'assumir que transformar aquest paisatge vulnerable que tenim ara, fruit de molts anys d'acumulació de combustible, en un paisatge menys vulnerable, portarà temps."

I això ha de tenir correspondència en la inversió: invertir més en prevenció que en extinció.