Meloni envia un senyal europeista en el debut a Brussel·les: "No som marcians"

Giorgia Meloni fa els seus primers passos, amb prudència, a Brussel·les. La flamant primera ministra italiana, d'extrema dreta, s'ha reunit aquest dijous amb els presidents de la Comissió Europea, el Consell Europeu i el Parlament Europeu.

Meloni ha escollit Brussel·les per al seu primer viatge internacional, en el que s'interpreta com una declaració d'intencions. La primera ministra italiana ha tractat amb les autoritats europees el pla de recuperació, el Pacte d'Estabilitat o el cost de l'energia.

Amb aquest viatge a Brussel·les, Meloni ha culminat la modulació d'un discurs que ha passat de l'euroescepticisme vehement a dir que vol col·laborar, que vol defensar els interessos nacionals i fer-ho dins la dimensió europea. La premier italiana s'ha mostrat "contenta" d'unes trobades "molt franques i positives" amb els líders comunitaris:

"Estic contenta del clima que he trobat a Brussel·les. Veure's i parlar directament amb les persones pot ajudar a desmuntar el relat que s'ha construït sobre el govern italià. I no som marcians, sinó persones de carn i ossos, amb les nostres posicions. I crec que a l'altre costat hi havia gent disposada a escoltar"

Intenció de col·laborar amb la UE

Meloni, molt crítica amb la UE quan feia oposició a l'exprimer ministre Mario Draghi, ha suavitzat el missatge i ha promès una posició europeista i atlantista.

Al matí, abans de reunir-se amb els líders comunitaris, ha compartit a les xarxes socials un missatge en què prometia que Itàlia tindrà una veu "forta" a Europa i afegia que està preparada per "afrontar els grans problemes, començant per la crisi energètica, col·laborant per trobar una solució per donar suport a les famílies i les empreses":

Ara, ja com a primera ministra, ha animat els líders europeus a "treballar plegats" en qüestions com el Pla Nacional de Recuperació i Resiliència, de manera que els recursos puguin arribar sobre el terreny per abordar prioritats com la qüestió energètica.

La intenció del nou govern italià és revisar el pla de recuperació del país, al qual li corresponen més de 190.000 milions d'euros del fons postpandèmia per encarar l'escenari generat per la guerra i redirigir alguns diners per pal·liar l'encariment de l'energia.

Meloni ha defensat que cal arribar com més aviat millor a una "concreció" per trobar una "solució europea" a l'augment del cost de l'energia i fixar "un topall al preu del gas".

Una altra qüestió en què ha insistit Meloni és en el canvi de posició italiana en la política migratòria: la prioritat de Roma és la "protecció de les fronteres exteriors" de la UE, un element que ha dit que ja està "previst en les normes europees":

"Òbviament, és una matèria molt delicada, molt important, sobre la qual he trobat orelles disposades a escoltar"

Agraïment dels líders europeus

A l'altra banda, els líders comunitaris han valorat positivament el missatge que ha enviat Meloni amb aquest viatge. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha agraït a Meloni "el fort senyal enviat" amb la visita a les institucions europees.

"Ha estat una bona oportunitat per parlar sobre aspectes essencials, des del suport a Ucraïna a l'energia, el Next Generation italià i de migració", ha apuntat Von der Leyen.

Per la seva banda, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha dit que totes dues estan "totalment alineades sobre Ucraïna", en el sentit de mantenir-se ferms en el suport a Kíiv i les sancions a Rússia.

A més, han coincidit que cal "actuar ara" en matèria d'inflació i energia "unint forces" entre els 27.

"Escollir Brussel·les i el Parlament Europeu per a la primera visita a l'estranger és un bon senyal i mostra el compromís del nou govern italià de mantenir Itàlia en el nucli de la presa de decisions europea", ha dit un portaveu de la presidenta de l'Eurocambra.

Després de Meloni, el següent membre del goverm italià que visitarà Brussel·les serà el ministre d'Economia, Giancarlo Giorgietti, que dilluns presentarà les prioritats de la política econòmica del nou executiu als seus homòlegs de l'eurozona.