Meloni aprova el decret per esquivar la justícia i blindar la deportació de migrants a Albània

Resposta de Giorgia Meloni al revés de la justícia contra el seu pla migratori. La primera ministra d'extrema dreta ha reunit aquest dilluns el Consell de Ministres i ha aprovat un decret per poder tornar a deportar migrants a Albània.

El decret aprovat per l'executiu marca per llei la llista de "països segurs" de procedència de migrants. L'estratègia és clara: si un país és segur, una persona no té per què marxar-ne. D'aquesta manera, Meloni vol blindar els centres d'internament a Albània.

El xoc entre el govern italià i la judicatura va arribar a un nou punt àlgid divendres passat, quan el Tribunal de Roma va ordenar el retorn immediat dels 12 sol·licitants d'asil que Meloni havia enviat a un centre de detenció d'Albània.

L'endemà, un vaixell de la guàrdia costanera va retornar els migrants a sòl italià. En concret, a un centre d'acollida a Bari, al sud del país. Però la primera ministra no té cap intenció de fer marxa enrere en la que anomena "externalització migratòria".

És per això que aquest dilluns ha aprovat un decret amb força de llei, que caldrà que el Parlament revalidi en un termini de 30 dies. Fins ara, la llista estava en un "decret interministerial", que té un valor merament administratiu.
 

La llista de països "segurs", la clau del decret

La resolució dictada pel Tribunal de Roma argumenta que els 12 immigrants deportats provenien de països que no es poden considerar segurs: Bangladesh i Egipte.

Aquest fet incomplia, precisament, el pacte polèmic entre els executius italià i albanès, que estableix que els menors i les persones de països considerats insegurs --o amb altres característiques vulnerables-- no poden ser deportats a Albània.

Fins al 7 de maig passat, es consideraven països segurs Albània, Algèria, Bòsnia i Hercegovina, Cap Verd, Costa d'Ivori, Gàmbia, Geòrgia, Ghana, Kosovo, Macedònia del Nord, el Marroc, Montenegro, Nigèria, el Senegal, Sèrbia i Tunísia. El mes de maig passat s'hi van afegir Bangladesh, el Camerun, Colòmbia, Egipte, el Perú i Sri Lanka.

Itàlia considera segurs un total de 22 països d'origen migratori i, des del maig passat, a la llista hi ha Bangladesh i Egipte. Però el Tribunal de Roma no hi està d'acord: va sentenciar que "els dos països d'on procedeixen els migrants, Bangladesh i Egipte, no són segurs".

El text del Tribunal de Roma segueix la línia marcada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que havia qüestionat aquest sistema de trasllat de persones a un país que no és membre de la UE. En el veredicte sobre un ciutadà moldau que havia demanat asil a la República Txeca, el tribunal comunitari establia que, perquè un país es pugui considerar "segur" ho ha de ser a tot el territori i per a tots els habitants.

Segons la magistrada del Tribunal de Roma, Bangladesh i Egipte no compleixen aquest requisit. En la mateixa línia, l'oposició ha recordat el cas de Giulio Regeni, un estudiant italià torturat i assassinat al Caire l'any 2016 per denunciar que Egipte no és un país segur. "Com és que Meloni no sap que Egipte no és un país segur després del que li va passar a Giulio Regeni?", ha preguntat la cap de l'oposició, Elly Schlein.

D'altra banda, el Moviment 5 Estrelles, també a l'oposició, ha denunciat el govern de Meloni al Tribunal de Comptes per la despesa del trasllat de persones als polèmics centres albanesos.
 

Atacs a la judicatura

En saber-se el cop judicial al pla migratori, el govern de Meloni ha sortit en tromba per criticar la decisió i la posició d'alguns magistrats.

La mateixa primera ministra denuncia l'"oposició d'una part de les institucions" contra l'executiu, mentre que el vicepresident Matteo Salvini, líder de la ultradretana Lliga Nord, ha anat més enllà, i ha acusat els jutges de ser "proimmigrants" i fer "polítiques d'esquerra".

El ministre de Justícia, per la seva banda, ha avisat que prendran "mesures legislatives" perquè "no pot ser que el poder judicial defineixi si un Estat és més o menys segur: és una decisió política molt elevada".

L'oposició, en canvi, ha estat dura contra Meloni i li demana que desmantelli el sistema de deportació, un dels principals cavalls de batalla de l'extrema dreta.

"Ningú està per sobre de les lleis europees, internacionals i italianes, i menys els que governen", ha dit Elly Schlein, líder del Partit Demòcrata, de centre-esquerra i principal força opositora.

L'exprimer ministre i senador Matteo Renzi ha culpat Meloni de "malgastar" milions d'euros "per caprici personal".
 

Els advocats dels migrants denuncien traves

Els advocats dels dotze sol·licitants d'asil han denunciat que les autoritats italianes impedeixen el seu dret a la legítima defensa posant-los múltiples traves.

Per exemple, Gennaro Santoro, advocat d'un jove egipci, va passar un dia sencer sense poder-se comunicar amb el seu client perquè no se li va facilitar cap mena de via de contacte un cop va ser retornat a Itàlia. 

A més, segons ha explicat Santoro a l'agència EFE, només els queden 14 dies per presentar apel·lacions després que se'ls denegués la sol·licitud d'asil en un procés accelerat des d'Albània. 

"Hi ha una greu restricció al dret a la defensa", ha afegit Paolo Iafrate, advocat d'un home de Bangladesh, en declaracions a la cadena pública RAI.