Meloni s'alia amb 10 països europeus en un front comú per endurir la política migratòria

La política migratòria continua al centre del debat dins la Unió Europea, creant divisió entre els socis. Onze líders europeus s'han reunit informalment aquest dijous a Brussel·les per exhibir la sintonia en política migratòria i acordar treballar plegats en la línia dels centres de retorn fora de les fronteres de la UE.

Una opció que defensen polítics d'extrema dreta com els caps de govern hongarès i italiana, Viktor Orbán i Giorgia Meloni, i que aquesta setmana ha rebut l'aval de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va plantejar explorar "solucionar innovadores" per combatre la immigració il·legal.

La trobada l'ha promoguda Meloni, juntament amb els seus homòlegs de Dinamarca, Mette Frederiksen, i els Països Baixos, Dick Schoof. També hi havia dirigents d'Àustria, Eslovàquia, Grècia, Hongria, Malta, Polònia, la República Txeca i Xipre.

Meloni ha rebut el suport de Von der Leyen, que ha participat en la trobada la mateixa setmana que s'ha posicionat a favor d'explorar "formes innovadores contra la migració il·legal".

Una d'aquestes formes són els centres de deportació de migrants fora de la Unió, en línia del que han acordat Itàlia i Albània i que s'ha posat en marxa aquesta setmana. Von der Leyen aposta per obrir una reflexió a la UE sobre l'acord entre Itàlia i Albània.

El canvi de posició de Von der Leyen ja ha rebut un suport molt simbòlic: el de la líder del Reagrupament Nacional francès, Marine Le Pen.

"Ha calgut que vinguessin 8 milions de migrants els últims 10 anys a la Unió Europea perquè s'adonin que això no pot continuar", ha declarat des de Brussel·les, on s'ha reunit amb altres líders de formacions d'extrema dreta integrats en el grup Patriotes per Europa, com l'hongarès Viktor Orbán, l'italià Matteo Salvini o l'espanyol Santiago Abascal.

Divisió entre els Vint-i-set

Els centres de deportació extracomunitaris no generen consens a la Unió. De moment, aquest model, fet a semblança del "pla Ruanda" que el Regne Unit volia aplicar i el primer ministre laborista, Keir Starmer, va suprimir en arribar a Downing Street, ja l'ha posat en pràctica Itàlia a Albània. I els Països Baixos busquen terrenys a Uganda per crear-hi centres d'internament.

Meloni ha defensat l'acord amb Albània i l'ha emmarcat "en la lluita contra els traficants d'éssers humans". Aquesta setmana han arribat els primers migrants irregulars al port de Shëngjin, rebuts per activistes amb una pancarta que deia "El somni europeu acaba aquí".

Els líders reunits han acordat "continuar mantenint un estret vincle operatiu, també amb vistes als propers Consells Europeus, amb l'objectiu de reforçar i fer cada vegada més eficaç la política migratòria de la Unió Europea".

"El nostre objectiu compartit és tenir sota control la migració i accelerar el retorn de demandants d'asil rebutjats", ha apuntat el primer ministre neerlandès, Dick Schoof.

A més dels centres de migrants, el debat ha abordat qüestions com el concepte de tercer país segur o la cooperació amb l'ACNUR i l'OIM en matèria de retorn voluntari assistit.

Però l'enduriment de la política migratòria no és compartit per tots els estats de la Unió. Espanya, Irlanda i Bèlgica rebutgen aquests centres extracomunitaris i Alemanya és escèptica.

Síria, "país segur"

En els primers nou mesos d'aquest 2024 han arribat 166.000 persones a les fronteres de la UE en situació irregular, segons les dades de Frontex. Aquesta xifra suposa una reducció del 42% respecte al mateix període de l'any anterior.

Malgrat la reducció de les arribades de migrants, a l'extrema dreta li interessa alimentar el debat migratori.

En la reunió d'aquest dijous, Meloni ha llançat una altra proposta -com a mínim- controvertida: que es consideri Síria com a país segur, de manera que sigui més fàcil deportar-hi migrants sense dret a asil.

Paral·lelament, aquest dijous ha començat a Brussel·les la cimera europea. No es preveu que els Vint-i-set arribin a cap acord concret en matèria migratòria.