Menjar bé redueix el risc de tenir depressió: un estudi analitza quatre dietes saludables

Moltes evidències científiques indiquen que tenir uns bons hàbits de vida i seguir una dieta saludable són factors que contribueixen en la salut física, però també en la salut mental. Ara un estudi liderat per investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar (HMRI) revela dades concretes per afirmar que les persones que segueixen dietes saludables tenen menys risc de patir depressió.

El treball publicat a la revista European Journal of Nutrition ha analitzat el seguiment de la dieta d'unes 3.000 persones durant sis anys, i les dades d'unes 5.000 persones més durant 12 anys. L'objectiu, avaluar l'impacte de quatre tipus de dietes saludables sobre el risc de patir símptomes o de rebre un diagnòstic de depressió, una malaltia que afecta una de cada deu persones a Catalunya.

"Les dades de l'estudi demostren que seguir qualsevol de les dietes analitzades és un factor protector davant la depressió", apunta la investigadora de l'HRMI, Camille Lassale, una de les autores de l'estudi.

En aquest sentit, els investigadors consideren que millorar la dieta pot ser un complement en el tractament no farmacològic d'aquesta patologia mental, i com a mesura pública de prevenció pel conjunt de la població.

Dietes analitzades

Els investigadors han avaluat l'impacte de quatre dietes: la mediterrània, una altra per prevenir la hipertensió (DASH), una tercera de vegetariana i una última de recomanada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Totes aquestes dietes coincideixen en determinats grups d'aliments, com fruita, verdura i llegums, i a limitar la carn vermella i processada, però hi ha diferències en relació amb el pes del peix, dels lactis, o del sucre en les seves recomanacions d'ingesta d'aliments.

-Dieta mediterrània: es basa en l'oli d'oliva com a greix principal afegit, i el consum de fruites, verdures, llegums i fruita seca en cinc racions diàries. Una o dues racions al dia de pa o cereals, i làctics com iogurt i formatge. Més peix --preferentment blau-- que carn, un o dos cops per setmana, i tres o quatre ous. Les carns vermelles i els embotits, amb moderació, i el vi, només durant els àpats. Pastissos i dolços ocasionalment, Fugir dels productes industrials i beure entre un i dos litres d'aigua.

-Dieta per prevenir la hipertensió (DASH): Aquesta dieta té com a característica principal la reducció de la sal en la dieta a un màxim d'1,5 grams de sodi al dia. Com la mediterrània, prioritza el consum de verdura, fruites, llegums i cereals integrals i fruits secs, amb un alt contingut en potassi, calci, magnesi, fibra i proteïna. Recomana els làctics descremats o amb un contingut baix en greixos, també el peix i la carn d'au. Limita els aliments alts en greixos saturats i sucres afegits.

-Dieta vegetariana: Tot i que hi ha moltes variants, aquesta dieta exclou la proteïna animal --tret d'algunes excepcions que permeten els ous o la llet--. La base principal són els vegetals, cereals integrals i llegums, així com llavors, germinats, soja i els seus derivats. També és molt habitual incloure algues per substituir els greixos que aportaria el peix.

-Dieta saludable de l'Organització Mundial de la Salut (OMS-HDI): Molt semblant a la mediterrània inclou aliments que serien propis d'altres latituds. Es basa en l'equilibri de les calories que es mengen i les que es gasten. Recomana menjar uns 400 grams en 5 porcions de fruites i verdures al dia, que no inclouen fècules i tubercles, a més del consum de llegums, fruits secs i cereals no processats. Els greixos han de representar menys d'un 30% de les calories diàries i millor si no són saturats o trans, a més de limitar el consum de carns vermelles. També es limita el sucre (12 grams al dia màxim) i la sal (2 grams diaris) proporcions més altes que en les dietes anteriors.

Resultats de l'anàlisi del seguiment de 6 i 12 anys

L'anàlisi principal s'ha fet sobre 3.046 persones adultes, la meitat dones, del Registre Gironí del Cor, amb una mitjana d'edat de 54,7 anys. Després de descartar els casos que ja tenien símptomes previs o diagnòstic de depressió i d'un seguiment de sis anys, al final del període se'ls va fer un qüestionari per determinar si presentaven símptomes de depressió. Un 6% del total, 184 persones, havien tingut símptomes de depressió, i menys d'un 2% patien depressió severa.

En aquest cas, la dieta mediterrània és la que va obtenir millors registres, ja que redueix en un 16% el risc de patir símptomes de depressió.

L'anàlisi de resultats secundaris van permetre associar directament dieta i diagnòstic de depressió. Es van analitzar les dades de 4.789 persones del programa d'analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS) de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), durant 12 anys.

En aquest seguiment es van identificar 261 casos nous, un 5,45%, amb un diagnòstic de depressió clínica i, en aquest cas es va observar que la dieta recomanada per l'OMS rebaixava un 19% el risc de tenir aquest diagnòstic.

En aquest sentit, els investigadors consideren que qualsevol d'aquestes dietes saludables és un factor de protecció davant la depressió. "Una dieta inadequada podria influir en la depressió, incloent-hi un augment dels nivells d'inflamació, estrès oxidatiu, l'eix microbiota-intestí-cervell i alteracions del sistema hipotàlem-hipòfisi-adrenal amb sobreproducció de cortisol, entre d'altres", diu l'estudi.

La dieta, protecció i ajuda en el tractament

Tanmateix, amb aquests resultats, Gabriela Lugon, investigadora de l'Hospital del Mar i coautora del treball, suggereixen que els professionals de la salut mental que tinguin en compte la millora de la dieta, com a alternativa no farmacèutica complementària, a l'hora d'abordar la situació de les persones amb un diagnòstic de depressió.

"Modificar la dieta no acabarà amb la depressió, però pot tenir un paper important i ser un factor d'intervenció, de conjuntament amb altres."

L'estudi apunta a la dieta com un nou factor de risc modificable com el tabaquisme, l'activitat física o la son. "L'activitat física i la dieta no només ajuden la salut física, sinó que també tenen un impacte en la salut mental", afegeix Camille Lassale.

La depressió és un trastorn multifactorial amb alta probabilitat de recaigudes, per a la qual els tractaments estàndard no sempre estan disponibles o no sempre són efectius. Hi intervenen factors com l'estil de vida, el pes corporal, la salut o el nivell sociodemogràfic. També té "causes estructurals i sistèmiques" que representen la segona causa de discapacitat al món.

Per això, en el treball expressen la necessitat d'aplicar polítiques de salut pública per facilitar l'accés a una alimentació sana i equilibrada al conjunt de la població, ja que la millora de la dieta pot "proporcionar una estratègia efectiva, accessible i rendible per a la prevenció de la depressió".

El 2019, el 5% dels adults, uns 280 milions de persones a tot el món, recorda l'estudi. Els percentatges són lleugerament superiors a certes regions europees com ara Catalunya, on una de cada 10 persones, especialment en dones (13,7%), persones de 75 anys o més (18,8%), classe social menys afavorida (14%) i amb un nivell educatiu més baix (15,2%), segons l'Enquesta de Salut de Catalunya 2022.

A la vegada, demanen que no s'atribueixi el fet de patir un trastorn mental al comportament del pacient per evitar estigmatitzar-lo. L'estudi ha comptat amb la participació d'investigadors del CIBER de Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició i del CIBER de Malalties Cardiovasculars i de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).