Menopausa i teràpia hormonal: per què s'utilitza poc tot i que se n'han desmentit els riscos

Fogots, augment de pes, sequedat vaginal, pèrdua de desig sexual, alteracions del son o variacions de l'estat d'ànim. Són alguns símptomes de la menopausa, però, ni afecten tots alhora ni totes les dones, ni totes les dones els pateixen amb la mateixa intensitat.

Això fa que, generalment, només arribin a consulta mèdica els casos en què aquestes molèsties deterioren de forma important la qualitat de vida de les pacients. Aquestes dones serien candidates a beneficiar-se de la teràpia hormonal substitutòria (THS), un tractament que actualment només segueix un 10% de les afectades.

L'Helena és una d'elles. Els fogots, l'insomni i les migranyes li impedien fer vida normal:

"Va arribar un moment en què em trobava en un forat negre. Ara torno a tenir una vida. Val, tinc la menopausa, ens fem grans, tenim arrugues, però així puc viure"

La menopausa arriba de mitjana entre els 45 i els 55 anys, quan els ovaris comencen a deixar de fabricar estrògens i progesterona, les dues hormones que regulen el cicle menstrual. Es calcula que 8 de cada 10 dones notarà amb més o menys intensitat alguns dels símptomes que hem esmentat. I alguns poden arribar a ser incapacitants. 

El risc de càncer augmenta poc

Segons diversos experts, la teràpia hormonal substitutòria per atenuar els símptomes que provoca la falta d'estrògens podria ajudar moltes més dones. El cas és, però, que aquest ha estat un tractament controvertit des que l'any 2002 un estudi internacional va recomanar evitar-lo perquè podia incrementar el risc de patir càncer de mama i endometri.

Des del 2020, però, s'han publicat almenys una desena d'estudis nous que ho han desmentit.

La doctora Elisa Llurba, cap del servei de Ginecologia de Sant Pau, explica que amb la THS, el risc de càncer augmenta un punt percentual. Si tota dona té una possibilitat mitjana d'un 8% de patir un càncer de mama, entre les que segueixen aquest tractament puja fins al 9%:

"Cada vegada s'està veient que aquest risc és inferior del que s'havia dit inicialment. L'efecte d'aquestes hormones és mínim."

La THS no té res a veure amb la moda dels pèl·lets

La teràpia hormonal substitutòria consisteix a donar dosis d'estradiol --l'estrogen femení-- i progesterona per via oral o cutània amb l'objectiu de contrarestar la caiguda de la producció natural per part dels ovaris. 

La doctora Llurba explica que moltes vegades són tractaments que s'apliquen en forma de pegats, gels o cremes i que entren per la sanitat pública.

Subratlla que això és important, perquè vol dir que són fàrmacs que han estan provats i recomanats per les agències regulatòries dels medicaments. En aquest punt, adverteix que la THS i els pèl·lets hormonals, que s'han posat de moda, no són el mateix:

"No hem d'anar a un d'aquests pèl·lets que no sabem la dosi hormonal que porten, on de vegades també hi afegeixen testosterona, que no estan provats i que són més cars."

Els pèl·lets, unes petites càpsules que s'implanten sota la pell i alliberen diverses hormones, s'han convertit en una nova tendència entre dones i homes que preocupa els metges, justament perquè no se n'han estudiat els efectes secundaris a mitjà i llarg termini. 

Manca d'informació entre metges i pacients

La cap del servei de Ginecologia de Sant Pau atribueix a la manca d'informació que només el 10% de les dones amb problemes provocats per la menopausa segueixin tractaments hormonals. Llurba explica que hi ha moltes dones que acaben prenent 3 i 4 pastilles diàries perquè han estat mal diagnosticades. I ho exemplifica: 

"Hi ha dones que tenen taquicàrdies i acaben anant al cardiòleg, o els donen antidepressius per l'estat d'ànim, o tenen dolors articulars i les diagnostiquen d'una fibromiàlgia quan potser totes aquestes patologies són símptomes de la menopausa i es podrien resoldre amb la teràpìa hormonal".

Lamenta que aquestes pacients acaben rebent tractaments que tenen molts més efectes secundaris que la THS i ho atribueix al fet que molts metges encara no han rebut tota aquesta informació "perquè se n'ha parlat poc". 

Per quines dones no és recomanable la THS?

Dintre d'aquest grup hi ha, lògicament, les dones que tenen o han tingut un càncer de mama, però també les que tenen antecedents familiars o una predisposició genètica a patir-ne.

En aquests últims casos, caldria valorar molt bé la relació risc-benefici de la teràpia hormonal substitutòria.

Si la pacient no està dins de cap d'aquest grup i els símptomes de la menopausa són intensos, seria candidata a rebre aquest tractament. 

Com es veu des de la medicina integrativa?

La medicina integrativa és aquella que combina la medicina convencional amb les teràpies naturals i alternatives. La doctora Emma Esteve és ginecòloga integrativa i, d'entrada, no està en contra de la teràpia hormonal substitutòria.

Ara bé, diu que abans de prescriure-la s'ha d'estudiar molt bé la salut global de cada dona per minimitzar els efectes secundaris que poden provocar aquests tractaments. Explica, per exemple, que poden tenir algun tipus de problema al fetge o al ronyó que les impedeixi eliminar amb eficàcia l'excés d'hormones que reben a través d'aquesta teràpia.

La doctora Esteve explica que, com tots els tractaments, la THS "no està exempta de riscos" i afegeix que no tots els remeis contra les molèsties de la menopausa passen per la teràpia hormonal. Assegura que introduir canvis en l'alimentació i l'estil de vida, així com fer altres tractaments naturals, també poden ajudar:

"Hi ha moltes plantes que tenen efectes beneficiosos sobre els fogots, la sequedat vaginal i la irritabilitat. El safrà, per exemple, pot ajudar en estats depressius, també hi ha la taurina o minerals com el magnesi."

Esteve, però, admet que per reduir els riscos cardiovasculars i els problemes de descalcificació dels ossos no hi ha gaires remeis naturals.