Menors de 14 anys i delictes sexuals: què es vol canviar en la forma d'abordar aquests casos

S'ha de revisar la manera com s'aborden els casos de menors que són agressors sexuals d'altres menors. Segons admet la Generalitat, convé actualitzar l'atenció tant als agressors com a les víctimes, per garantir que no hi hagi reincidència i que totes les persones agredides rebin l'ajuda que necessiten.

L'alarma generada pels diversos casos de violència sexual per part d'adolescents a Badalona ha obert el debat sobre com cal actuar davant d'agressors que tenen menys de 14 anys i que no són imputables, és a dir, que no se'ls poden demanar responsabilitats penals.

Amb aquest objectiu el govern ha anunciat la creació d'un grup de treball format per experts independents, que haurà de decidir com s'ha de canviar el protocol d'atenció.

El grup treballarà durant 3 mesos i l'integraran 10 persones amb experiència en aquest àmbit, entre les quals hi ha Vicky Bernadet, presidenta i fundadora de la Fundació que duu el seu nom; els catedràtics de Neuroeducació David Bueno i Anna Forés; l'advocada experta en dret penal i gènere Carla Vall, i la portaveu dels Mossos, Montserrat Escudé. 

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha avançat a TV3 que la resposta no ha ser penal, de més presó: 

"Si algú es pensa que un menor de 12 anys en una presó podria ser reeducat és que no viu a la realitat. El que hem de garantir, això sí, que aquests programes siguin eficaços, que aquests programes siguin eficients, que aquests programes garanteixin que no es torna a repetir aquest fet."

Reeducar els menors amb la col·laboració de la família 

El programa al qual fa esment el conseller és "Educant en la responsabilitat", que és el circuit que es posa en marxa quan es comprova que un menor ha comès una agressió sexual.

En primer lloc, els Mossos fan una investigació i remeten l'informe a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que obre un expedient que es notifica als pares i als menors, que solen tenir més de 12 anys. 

Se'ls cita i els rep una psicòloga, que els exposa per què se'ls ha cridat i quin treball hauran de fer a partir d'aleshores. Una educadora els fa un seguiment d'un any, amb visites un cop per setmana, per aplicar mesures educatives que s'adrecen tant als menors com als pares.

Ester Cabanes, directora de la DGAIA, comenta que és una feina que implica tant els tutors com els infants: 

"Pares i xiquets tenen l'obligació de col·laborar amb nosaltres i seguir tot el pla que els proposem. Cadascú té un pla adaptat segons el que ha passat i la situació familiar. Les mesures no varien gaire de les que hi ha per als menors de 14 a 18 anys, però nosaltres tenim la potestat de fer col·laborar els pares i tot, cosa que dels 14 anys en endavant, ja no." 

Als menors se'ls pot derivar a centres de salut mental, si cal. I, si es considera que els tutors no poden garantir que es compleixi la reeducació, es pot arribar a decretar l'ingrés en un centre de la DGAIA, sempre amb permís judicial. 

En el cas dels menors inimputables vinculats a les agressions recents a Badalona, per ara no n'hi ha cap que hagi ingressat en cap centre. "Estan complint tots amb el pla que se'ls ha establert, tant ells com les famílies", assegura Cabanes, que remarca que tot "és molt recent" i s'ha de veure com evolucionen. En general, afegeix Cabanes, les famílies solen col·laborar amb ells. 

Per Eduard Vallory, president de Catesco, l'antic Centre Unesco de Catalunya, i un dels experts del grup de treball, el repte de la reeducació és gran, perquè es combinen diversos factors: 

"Tenim una societat amb una mala educació sexual. Hi ha moltes persones que pensen que els cossos de les dones i els infants són propietat dels homes i que en poden fer el que vulguin. Hem de canviar aquesta dinàmica, tant a nivell cultural com legal.

Però això se suma a entorns socialment molt desafavorits, amb infants vulnerables, amb manca de socialització i que poden fer accions relacionades amb la marginalitat."

Reincidència? A partir dels 14 anys canvien de circuit 

Saber si els menors reincideixen en les agressions sexuals és difícil, perquè, a partir dels 14 anys, si els detenen i queden en mans d'un programa de justícia juvenil, la DGAIA no en té constància directament. "És una de les coses que volem canviar", afirma Cabanes, que diu que fins ara no els consta que joves que han atès tornin a cometre agressions sexuals.  

El que es té en compte a l'hora de determinar si el menor queda en mans de la DGAIA o de la justícia juvenil és l'edat que té en el moment de cometre el delicte. Fins als 13 anys i 364 dies, és competència de la DGAIA. 
 

Es multiplicaran els punts Barnahus d'atenció a les víctimes 

Un altre canvi que es planteja des de la Generalitat és la creació de 12 serveis nous Barnahus arreu del país. És un centre adscrit a la DGAIA que ofereix atenció integral a les víctimes d'agressions sexuals i que funciona des del 2020 només a Tarragona.

Ara, el govern ha aprovat crear-ne de nous a Tortosa, Vilanova i la Geltrú, el Prat de Llobregat, Barcelona, Badalona, Granollers, Mataró, Terrassa, Manresa, Lleida, la Seu d'Urgell i Girona. 

Inicialment concebuts per als casos d'abusos intrafamiliars, atenen persones de 0 a 18 anys. I l'objectiu és que la víctima se situï al centre i l'atenció que rebi sigui immediata i no depengui de fets circumstancials: 

"Ara mateix, si l'agressor té més de 14 anys, potser no es comunica el servei a la víctima fins que avancen les diligències. No hi ha un marc comú.

Fins ara s'entenia que al sistema de protecció s'hi enviaven sobretot les víctimes d'agressions sexuals intrafamiliars. Ara tenim clar que la víctima ho és vingui d'on vingui l'agressor, tingui l'edat que tingui, i que totes es mereixen el mateix tracte, que ha de ser exquisit." 

Amb Barnahus, es vol garantir que la persona rep l'assistència de les institucions públics implicades, des d'Igualtat fins a Justícia, passant per Interior i Salut, entre d'altres. S'espera que els nous centres estiguin en funcionament a la tardor. 

Un dels problemes que hi ha, admet la directora de la DGAIA, és que falta més formació especialitzada entre els diferents professionals que intervenen en aquests casos. 
 

Les agressions sexuals són el 10% dels delictes comesos per menors de 14 anys

Els delictes sexuals comesos per menors de 12 a 14 anys s'han doblat els últims 7 anys, però representen un percentatge baix. 

Els delictes que més van cometre el 2022 eren sense violència, tant furts com els relacionats amb fer malbé mobiliari urbà. Els segueixen les agressions i lesions físiques i el maltractament físic o psicològic.

I els delictes contra la llibertat sexual van ser un 10,1% dels 1.024 totals de l'any passat. Això és el doble respecte al 2015.