Menors i internet: guia de recursos i consells pràctics per evitar riscos

El confinament, sumat a teletreball dels adults, ha fet que molts menors tinguin més accés ara a les pantalles que no pas abans de la crisi del coronavirus. I es pot donar el cas que naveguin sense el pare o la mare al costat.

Això implica riscos -des de danys psicològics per l'exposició a contingut inadequat a la seva edat, fins a addicions o costos econòmics- que es poden intentar prevenir, com ha recordat en una nota l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.

També es pot consultar com fer un bon ús de la xarxa a la pàgina de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya Internet Segura, on hi ha jocs perquè els més joves aprenguin a moure's per internet de forma segura, i a la de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, on hi ha jocs, vídeos i manuals dividits per edats que ho expliquen, fins i tot per a criatures d'entre 4 i 7 anys. 
 

Cercadors segurs i apps infantils

Evitar l'accés a continguts inapropiats és un dels objectius de les famílies. Poden ser útils cercadors basats en Google SafeSearch, que exclouen de la cerca determinades paraules o vídeos, com fa Kiddle, o aplicacions només de contingut infantil, com YouTube for Kids, App Movistar Junior o Vodafone Kids Planet.

Molts d'aquests serveis restringeixen la publicitat i les compres, permeten establir un temps màxim d'us o monitoritzar els continguts vistos. També és possible limitar les aplicacions disponibles i que s'hi hagi d'accedir amb PIN, com passa amb Samsung Kids Home.

Són poc intrusives amb la privacitat del menor i són pràctiques, sobretot, per als més joves, però cal que un adult sigui a prop perquè, canviant d'aplicació, s'acaba la protecció.

Control parental des dels sistemes operatius

Una altra opció són les eines de control parental que ofereixen els grans fabricants de sistemes operatius, com Family Link, de Google, per a dipositius Android, o Control Parental Apple per als iOs. La primera és una aplicació que s'ha de descarregar de Play Store, mentre que la segona ve integrada, però cal activar-la.

Amb Microsoft, es pot fer control parental amb el Windows 10.

Tant amb Google com amb Microsoft cal crear un compte d'usuari per al menor, indicant-ne l'edat, i que s'autoritza i es gestiona des del compte d'un adult.

Una pega que poden tenir és que Family Link només filtra contingut amb el navegador Chrome, i el bloqueig de Microsoft només funciona amb Windows 10 i el navegador Edge.

Com que ofereixen més opcions, com ara la localització GPS, aquestes eines tracten més dades personals i són molt més invasives per a la privacitat. En aquest cas, és important l'exercici de transparència per part de les empreses tecnològiques.

Aplicacions de control parental

Passa el mateix amb altres aplicacions de control, com Qustodio, Norton Family, Kaspersky Safe Kids, F-Secure Mobile Security i SecureKids.

A la pàgina d'Internet Segura per a Nens is4k s'hi recullen les funcionalitats de cada aplicació. Algunes són gratuïtes o ofereixen un període de prova de franc.

Des dels operadors de telefonia

Una altra opció és contractar el control parental amb l'operador de telefonia, instal·lant una aplicació a cadascun dels dispositius que es vol supervisar. Movistar Protege, que fa servir l'eina Qustodio, Vodafone SecureNet i Orange Kids Ready en són tres exemples.

PIN a les plataformes de TV, vídeo en streaming i videoconsoles

A les grans plataformes com Netflix, HBO, VodafoneTV, Movistar+ i OrangeTV es pot bloquejar contingut amb un codi d'accés o PIN que serà necessari per accedir als continguts que es determinin.

Les consoles de videojocs també inclouen sistemes de control parental, a partir de la clasificació europea PEGI, que permet saber per a quina edat és adequat el joc. També es pot limitar la navegació per internet des de la consola, els xats o temps de jocs i supervisar les compres online.

Alternatives a les aplicacions de control parental

Si es té més coneixement tècnic, es pot restringir l'accés a webs de pornografia, apostes, xarxes socials o "torrents" amb filtres DNS, a través del "router" de casa.

OpenDNS (Family Shield) i CleanBrowsing són instruments per bloquejar l'accés a certs continguts web per a tots els dispositius que hi hagi en un domicili, però, evidentment, no serveixen per a les connexions amb dades mòbils o amb altres WiFi.
 

Seguretat a les xarxes: control d'ús i privacitat

En les xarxes i jocs que triomfen entre els menors, com Tik Tok, Fortnite o Roblox, cal saber quines opcions de control hi ha: des que calgui demanar permís per seguir l'usuari i fer comentaris a les publicacions fins a silenciar usuaris o filtrar el llenguatge ofensiu.

A la pàgina d'is4K ofereixen el detall de com fer-ho.

També en aquest FAQs d'Internet Segura es resolen dubtes sobre com eliminar fotos o vídeos d'internet, en quins casos es pot donar el mòbil en un xat, què cal fer amb els correus electrònics de desconeguts o com limitar el temps d'ús del telèfon mòbil, per exemple.

S'ha de recordar als fills que no han de donar mai les dades personals a la xarxa. I que no només és important protegir les dades d'un mateix, sinó que les dades d'amics o familiars "pertanyen a aquestes persones i que no les poden divulgar sense el seu permís", com apunten des de Protecció de Dades.

Verificar la majoria d'edat

La responsabilitat també recau en els editors i publicadors de contingut, amb la verificació de la majoria d'edat dels usuaris. Per ara, però, aquest control no passa d'una pregunta al mateix usuari.

Per comprovar que, efectivament, la persona és adulta hi ha serveis com AgeID, AgeChecked, AgePass o Yoti. La majoria comproven l'edat amb un document com el passaport o el carnet de conduir, dades que no es comparteixen amb el servei que ofereix contingut per a adults. Yoti fa servir reconeixement facial i, per evitar errors, valora si la persona té més de 25 anys.

En l'àmbit de la responsabilitat de les empreses encara hi ha molt camp per recórrer. 
 

No són mètodes infal·libles

De tota manera, cal tenir clar que aquests instruments no són infal·libles. El menor pot descobrir el PIN, connectar-se a través d'una WiFi no protegida o una xarxa VPN o accedir a continguts a través de xarxes socials com WhatsApp o Telegram o serveis no bloquejats, com Google Images.

Per tot plegat, convé que les famílies ensenyin als fills a fer un ús responsable de la tecnologia. Explicant els riscos que hi ha per a la privacitat i per què cal posar uns límits i tenir precaucions, com destaquen des de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades:

" A mesura que es van fent grans hem d'establir filtres consensuats amb ells, fer-los prendre consciència de la importància que té que controlin la seva informació personal."

En l'era de les "fake news", la popularitat de les apostes online i l'accés cada vegada més precoç a la pornografia, cal estar alerta i mantenir la comunicació amb els menors, que també poden estan sobreexposats a informació negativa o catastrofista.

"Els filtres poden fallar i els menors veure's exposats a continguts inapropiats que els afectin emocionalment, ja que encara no estan preparats per entendre-ho, com contingut sexual explícit, violent, racista o sexista, terrorisme. Però també noticies falses o una sobreexposició a notícies negatives i catastrofistes."

En definitiva, cal que siguin conscients que tot el que fan a internet deixa una empremta:

"Cal fer-los conscients que cada acció que fan a la xarxa, sigui amb la tauleta, el mòbil, la televiso intel·ligent o les videoconsoles, deixa una empremta que va dibuixant la seva identitat digital. Aquesta identitat digital és utilitzada per tercers per influir sobre ells.

Per tant, és bo navegar/interactuar, sempre que es pugui de la manera més anònima possible."

I aixo vol dir utilitzant pseudònims o imatges que no l'identifiquin.

I si hi ha algun problema?

Respondre com més ràpid millor és important. Davant de casos d'addicció a les tecnologies, ciberassetjaments, suplantació d'identitat o altres problemes, Internet Segura ofereix un formulari de contacte o bé insta a telefonar al 116 111 d'Infància Respon (24h del dia els 365 dies de l'any). I Protecció de Dades explica què cal fer si es perd el mòbil o algun altre dipositiu.