Menors inimputables: el treball de reparació, clau per al seu futur

3 dels 5 menors que haurien participat en la violació d'una nena d'11 anys a Badalona tenen menys de 14 anys i no poden ser sotmesos a un procediment judicial.

La gravetat del cas ha posat el focus en la qüestió de la inimputabilitat, un concepte legal que mereix una anàlisi profunda. L'ordenament jurídic espanyol té fixat en els 14 anys el límit d'edat a partir del qual pot intervenir per via penal contra l'autor o autora d'un delicte.

Per tant, amb menys de 14 anys, la persona és inimputable i, en conseqüència, no se la pot perseguir penalment perquè la llei considera que no és conscient de les conseqüències dels seus actes ni del que estableix la llei sobre aquesta qüestió.

Mercè Garcia Aran, catedràtica de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona explica que:

"Dels 14 anys cap avall, el que hi ha és una intervenció assistencial i educativa per la senzilla raó que quan un noi o una noia d'aquesta edat comet actes violents, com a societat ens hem de preguntar què ha passat o què estem fent malament, i intervenir per una via diferent de la via penal."

Sense tancament penitenciari

Paral·lelament, als menors de 14 anys no se'ls apliquen mesures de tancament en centres de menors com en el cas d'adolescents d'entre 14 i 17, que tenen responsabilitat penal tot i ser menors de 18.

En el cas de la violació en grup a Badalona, dels 5 menors que presumptament hi van participar a 3 no se'ls pot imputar perquè són menors de 14 anys. Per Garcia Aran, voler canviar aquesta edat per rebaixar-la a 13 o 12 arran de casos com el de Badalona és "fer demagògia i populisme punitiu de la més baixa categoria."

Que no se'ls jutgi no vol dir que no hi hagi un seguiment dels casos. La Fiscalia de Menors remet els expedients a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), i tècnics especialitzats contacten amb l'entorn dels menors per saber quina situació tenen i treballar, especialment, amb les famílies.

Treball amb l'entorn

David Rodríguez, membre del Col·legi Oficial de Treball Social, explica que els professionals treballen per reconduir casos i conductes:  

"Els infants entren en un relat de les conseqüències d'allò que han fet i quines repercussions han tingut en altres persones les seves conductes."

Alhora, continua explicant, "amb els pares hem d'incorporar també el sentiment de fracàs com a protectors i com a instructors d'aquests infants." Tot aquest procés de reparació de víctimes i agressors s'hauria de fer en un entorn, diuen els experts, tan normalitzat com es pugui.

Des del Departament d'Educació, expliquen que els tres menors de 14 anys que haurien participat en l'agressió no poden ser expulsats de l'institut on estudien ni poden ser obligats a canviar de centre, perquè això infringiria la llei.

Al capdavall, la manera com es faci el treball de reparació serà clau per al futur d'aquests infants. Com conclou David Rodríguez:

"En aquest cas cal restaurar la víctima, evidentment, però també restaurar tot allò que s'ha trencat dins de l'agressor. És a dir, no és que sigui un delinqüent, és que ha comès una acció infractora en aquell moment de la qual es pot refer, i això és fonamental".