Menys bullying i més rendiment als instituts sense mòbils, segons un estudi

L'ús dels telèfon mòbils als centres escolars s'ha convertit en un problema afegit per als instituts. Provoquen distracció, generen conflictes i la comunitat educativa fa mans i mànigues per afrontar-ho. Hi ha comunitats autònomes que han decidit prohibir-ne l'ús, i altres que no.

Un estudi pioner de la Universitat de València ha avaluat l'impacte de prohibir-ne l'ús en un centre, i el resultat és contundent: augmenta el rendiment escolar i redueix els casos d'assetjament.

La presència del mòbil a les escoles: una font de problemes

Paco Morales és el director de l'IES Enric Valor de Pego, i cada dia, al pati, pels passadissos, a la biblioteca... li toca dir el mateix: "Ja sabeu quina és la normativa, per favor, guardeu els mòbils!"

Reconeix que ja no sap què fer amb un problema al qual veu difícil solució. Cada vegada els alumnes disposen de mòbils a una edat més jove. Quan arriben a l'institut, reconeix, és molt difícil despullar-los d'una eina amb la qual juguen, se socialitzen, es comuniquen; una eina que és gairebé una extensió del seu cos.

"Porten el mòbil com si fora una tercera mà --diu--. Intentar llevar-los-el és complicat si no és amb la col·laboració de les famílies. Eixa batalla és molt difícil d'aconseguir perquè les famílies continuen deixant que els xiquets vinguen a l'escola amb els mòbils."

Al País Valencià, no hi ha cap normativa autonòmica que prohibeixi l'ús dels mòbils a les escoles com passa a Galícia, Castella-la Manxa o Madrid. Són els centres els que han de desenvolupar la seva pròpia regulació, pensant de donar-li un ús educatiu i pedagògic. A l'Institut de Pego està prohibit l'ús dels mòbils si no és amb finalitats educatives. Si l'han d'utilitzar a l'aula, el professor avisa amb antelació perquè aquell dia el portin.

"En el sobre que donem a principi de curs a les famílies es recomana que no porten el mòbil a l'institut", continua Morales. Explica que a les reunions amb les famílies de principi de curs "els insistim que són menors, que tenen 12 anys quan comencen primer d'ESO, que no els deixen venir amb el mòbil!".

Però això no passa, els mòbils entren cada dia a l'escola com un entrepà més, i un cop a dins, distreuen l'alumnat, assegura Morales.

"Tenen la temptació d'utilitzar-los a classe --adverteix Paco Morales--, de treure'l i començar a mirar-lo, a jugar. No atenen. I després està l'ús de les imatges, que hem tingut algun problema fora del centre. S'han enviat imatges, han fet comentaris els quals han dut a la intervenció i fins i tot obrir algun expedient disciplinari."

Prohibir els mòbils: menys casos d'assetjament i més rendiment acadèmic

Quan Pilar Beneito i Óscar Vicente-Chirivella, tots dos professors de la Universitat de València, es van posar a investigar quins efectes podia tenir l'ús dels mòbils a les aules i els patis de l'escola, es van trobar amb pocs estudis. Tenien poques vies de referència a partir dels quals construir i fonamentar la seva recerca.

En el cas de la relació entre els mòbils i els resultats acadèmics, encara hi havia un parell d'estudis a nivell internacional, però en el cas de la relació amb els casos d'assetjament, no en van trobar cap.

Per això, "Prohibició dels telèfons mòbils a les escoles: evidència de les polítiques d'àmbit autonòmic a Espanya", és un estudi pioner, i asseguren, "rigorós". Hi avaluen l'impacte que ha tingut la prohibició de l'ús dels mòbils dels governs de Castella-la Manxa i Galícia, comparant aquestes comunitats amb les que en permeten l'ús als centres escolars.

Arriben a la conclusió que la utilització dels mòbils a les escoles té un impacte en els resultats acadèmics. La pèrdua de concentració i la dependència dels alumnes fa que baixin el seu rendiment i poden arribar a perdre fins a un any acadèmic pel que fa als estudis de ciències, i entre 6 i 8 mesos pel que fa a les matemàtiques.

"El mòbil pot tenir factors positius en l'ensenyament -explica Óscar Vicente-Chirivella-, quan s'utilitza estructuradament, però el problema és que el mòbil incorpora també una part desestructurada, que és estar pendent tota l'estona de les notificacions, de si tinc un "like", de si puc anar al bany per a mirar el mòbil... I això genera una distracció que en anglès es diu FOMO ("fear of missing out"), és a dir, la por de perdre'm alguna cosa, que fa que tu tingues un nivell de concentració molt més baix."

De l'estudi remarquen que és pioner, també, perquè desglossa l'impacte per franges d'edat i descobreix que és en la franja dels 15 anys on més impacte té.

Pel que fa a l'assetjament escolar, l'estudi detecta que aquelles comunitats autònomes amb l'ús del mòbil prohibit tenen entre un 10% i un 12% menys de casos de "bullying". Els autors expliquen que cal tenir en compte que en els últims anys el percentatge de nois que utilitzen el mòbil ha augmentat, i també ha disminuït l'edat a la qual disposen d'un aparell. I l'aparell, en aquest cas, es converteix en l'instrument necessari.

"Conec el cas d'una xiqueta que li van fer unes fotos al bany, en actitud compromesa, i després van fer burla amb elles. Llavors, el mòbil sí que és un instrument mitjançant el qual ells poden construir el seu assetjament", relata Pilar.

És per això que defensen la prohibició dels mòbils als centres; una mesura que, a més, no té cost econòmic.

Un tsunami per al qual no ens estem preparant

Continuem donant una volta pel pati de l'IES Enric Valor i ens trobem la mateixa situació una i altra vegada.

- "Quantes voltes he de dir-te això del mòbil, quantes!", adverteix de nou Paco Morales.

- "Val, val", respon l'alumne.

- "No, val no! Ja t'ho he dit una, dos, tres, quatre, cinc..."

En aquest centre tenen dubtes si una normativa autonòmica que prohibirà l'ús dels mòbils a les escoles resoldria el problema. Però reconeixen que molt sovint se senten sense legitimitat per afrontar algunes situacions.

"Nosaltres abans requisàvem els mòbils i era una font de conflicte més gran", es lamenta Morales.

"Els alumnes argumentaven que el mòbil era un objecte personal i no ens el volien donar perquè deien que no teníem dret a treure'l. I clar, no està regulat en una normativa que diga que es puguen llevar els mòbils", hi afegeix.

Des que es va publicar l'estudi a la revista "Applied Economic Analysis", alguns docents s'han posat en contacte amb Pilar i Óscar. Volen usar-lo a les aules per debatre amb els alumnes, un fet al qual Pilar afegeix una altra explicació:

"Ens ha escrit algun docent i ens ha dit: 'Genial! Vaig a agafar l'article, i a dir als estudiants que el discutim, perquè ells puguen llegir alguna cosa sobre anàlisi acadèmica sobre eixe tema'. Per a mi m'estan dient: necessitem desesperadament que algú ens done autoritat a l'aula per dir-li al xaval que no pot utilitzar el mòbil, que li quede clar."

Els autors s'afanyen a dir que no és un al·legat a la prohibició, sinó una manera d'advertir que cal un ús controlat del mòbil perquè, si no, pot tenir conseqüències futures. Pensen també que és una manera d'obrir un debat, donat que estem davant d'un tsunami per al qual, adverteixen, no ens estem preparant.

Més enllà dels resultats del seu estudi, Óscar recorda que "hi ha una sèrie de factors que nosaltres no hem pogut mesurar amb les dades que tenim". "Per exemple, quant de temps perden els adolescents d'ara --temps que nosaltres utilitzàvem per a jugar, per a socialitzar-, quant de temps perden amb el mòbil? Tot eixe temps que estan perdent, jo pense, que tindrà conseqüències quant a la manera que tenen de relacionar-se i socialitzar", assegura.

"Hi ha moments per a cada cosa i cal entendre el registre de cada situació. El pati i l'escola no tenen per què ser el moment del mòbil", continua Pilar.

"Jo és que crec que el tsunami està ací i no estem ni discutint ni quin és el biquini que hem de posar-nos per tractar d'evitar els possibles efectes negatius que té i que jo crec que tindrà en el futur", conclou Óscar.