Menys caps nuclears al món, però més de situats i a punt per si es decideix fer-los servir
Algunes de les nou potències amb arsenal nuclear, com la Xina o Corea del Nord, activen més armes i les sofistiquen
Els conflictes com la guerra d'Ucraïna i la de Gaza han abocat els nou països que disposen d'armes nuclears a engreixar i actualitzar els estocs dels seus magatzems.
Són els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l'Índia, el Pakistan, Corea del Nord i Israel. La major part de l'arsenal nuclear (el 90%) el tenen Washington i Moscou. En total, hi ha 9.585 caps nuclears actius a tot el món, és a dir, que estan desplegats (3.904) o bé que estan preparats per ser operatius (5.681). La xifra s'eleva fins als 12.000 caps si tenim en compte que n'hi ha que estan retirats, però que es comptabilitzen.
L'Institut Internacional d'Estocolm per a la Investigació per la Pau (SIPRI) alerta que es tracta d'un dels moments més perillosos de la història.
"Gairebé tots els estats amb armament nuclear tenen plans per augmentar significativament les seves forces nuclears."
La bona notícia, però, és que la xifra total de caps nuclears que hi ha al món va disminuint a mesura que es van desmantellant les armes de l'època de la guerra freda. Respecte a l'any passat, n'hi ha gairebé 400 menys. Hi ha països que n'han reduït la xifra, i d'altres que n'han afegit al seu arsenal. El 90% pertanyen als Estats Units i a Rússia, que són els que més n'han desmantellat.
Les tensions fan que cada cop hi hagi menys transparència a l'hora d'ensenyar les cartes nuclears. Es calcula que Rússia ha desplegat 36 ogives des de l'any passat.
El Kremlin va anunciar que havia desplegat armes nuclears a Bielorússia, tot i que no se'n tenen proves. I al mes de maig va anunciar que iniciava exercicis nuclears tàctics a la frontera amb Ucraïna.
De fet, la mala notícia és que en general ha crescut el nombre de caps nuclears que han sortit dels magatzems per estar disponibles més ràpidament, col·locats sobretot en míssils i avions. Això ho hauria fet, per primera vegada, la Xina, que és qui en té més de nous.
La Xina se suma a la cursa nuclear
Pequín ha ampliat el seu arsenal nuclear més ràpid que qualsevol altre país, segons estima el SIPRI. En concret, entén que va passar de 410 ogives el gener del 2023, a 500 el gener de 2024.
I s'espera que la xifra continuï creixent. De fet, si continua a aquest ritme, al final de la dècada la Xina ja podria atrapar els Estats Units i Rússia en míssils balístics intercontinentals, tot i que encara n'estaria lluny pel que fa a caps nuclears.
Corea del Nord perfecciona els míssils
Pyongyang prioritza el seu programa nuclear militar com a element central de la seva estratègia de seguretat nacional. El SIPRI calcula que ha acoblat 50 caps nuclears, i pot aconseguir 90 ogives. Són augments significatius respecte al 2023. També ha fet la seva primera prova d'un míssil balístic de curt abast o ha desenvolupat dos tipus de míssils de creuer d'atac terrestre (LACM) dissenyats per transportar armes nuclears. El que no ha fet és cap explosió nuclear de prova.
La resta de països es posen les piles
L'Índia i el Pakistan també treballen per desplegar múltiples caps nuclears en míssils balístics, com fan la resta de potències. Això permetria que tots els països amb armes nuclears amenacessin amb la destrucció d'un nombre significativament més elevat d'objectius.
Israel, que no reconeix públicament tenir armes nuclears, també modernitza el seu arsenal nuclear, i està millorant el seu reactor de producció de plutoni de Dimona.
El Regne Unit també ha anunciat els últims anys que volia augmentar el seu límit de caps nuclears de 225 a 260.
França està desenvolupant un submarí nuclear llançamíssils balístics de tercera generació i un nou míssil de creuer llançat des de l'aire.
En total, la despesa en armes atòmiques de les nou potències s'acosta als 100.000 milions de dòlars anuals. En cinc anys ha crescut un 34%.
Les armes nuclears, estratègia de dissuasió
El director del Programa d'Armes de Destrucció Massiva del SIPRI, Wilfred Wan, creu que la situació actual és inèdita:
"No havíem vist que les armes exercissin un paper tan destacat en les relacions internacionals des de la guerra freda".
Les guerres a Europa i l'Orient Mitjà han posat en alerta màxima les potències nuclears, que veuen en aquest tipus d'armament la forma de dissuasió més efectiva. Però l'escalada nuclear també ha anat acompanyada de més opacitat.
El febrer del 2023, Rússia va anunciar que suspenia la seva participació en el tractat Nou Start, que limitava les forces nuclears estratègiques russes i estatunidenques. I els Estats Units han cancel·lat la publicació de dades del tractat.
També ha quedat en paper mullat l'acord informal entre l'Iran i els Estats Units per desescalar les tensions.
"Costa de creure --insisteix Wan-- que hagin passat amb prou feines dos anys des que els líders dels cinc països més importants amb armament nuclear reafirmessin conjuntament que una guerra nuclear no es pot guanyar i que mai s'ha de lliurar'".
