Menys feina, més por i incertesa: l'impacte de la política de Trump en els treballadors migrants

Aprendre a diferenciar entre una ordre judicial i un atestat de la policia migratòria. Si hi ha ordre judicial, que la passin per sota la porta abans d'obrir-la. Apuntar-se a un grup de Signal per saber si hi ha batudes a prop. Tenir preparat, i compartit amb algú, un document amb els contactes d'emergència o amb els noms de qui s'ha de fer càrrec dels fills si un dia no es torna a casa. Evitar cometre infraccions de trànsit, per petites que siguin. Evitar sortir del país, fins i tot si es té un estatus legal, si no és estrictament necessari per no tenir problemes a l'hora de tornar. No sortir corrents si t'atura la policia, mantenir sempre la calma. Tenir a mà la targeta vermella on diu que et pots acollir a la cinquena esmena de la Constitució per guardar silenci. Ser conscients que entrar per segona vegada als Estats Units de manera il·legal ara pot comportar pena de presó de fins a 10 anys (un canvi fet encara sota l'administració Biden, per cert).

Són alguns dels consells que la Claudia explica cada dia a les persones que s'acosten a aquest centre situat als afores de Washington DC que posa en contacte jornalers, treballadors per hores, amb empresaris.

Des que Donald Trump és a la Casa Blanca, la demanda d'aquests "entrenaments per conèixer els teus drets" s'ha incrementat molt.

Es calcula que als Estats Units hi ha 11 milions de persones sense estatus legal definitiu, però això no sempre vol dir que no puguin treballar. Alguns tenen permís de treball associat a la seva petició d'asil o al programa sota el qual van entrar al país, d'altres tenen el que es coneix com a "ITIN number", un registre a Hisenda que els permet treballar pel seu compte i pagar impostos, i d'altres no tenen cap mena de documentació i viuen a l'ombra de l'economia informal.

Aquests últims són els més vulnerables. "Hi ha molta desinformació. Molta confusió. Cada dia hi ha una ordre executiva nova i fins i tot als advocats se'ls fa difícil saber com ens pot afectar", explica la Claudia.

"La gent està espantada, van de casa a la feina, els nens no volen anar a escola des que Trump va dir que s'autoritzaven les batudes a escoles i esglésies, que abans eren llocs protegits."

Però per primera vegada, la por no és exclusiva de les persones sense documentació. La mateixa Claudia va arribar fa més de 10 anys i ara ja té residència legal, el que es coneix com a green card, el pas previ a la ciutadania. Però no les té totes: "Ho estem veient. Ni les green cards ni els visats t'asseguren que no estàs en risc".

"Diuen que detenen i deporten els pitjors criminals, però no és així", afegeix. "Estan anul·lant programes que l'administració Biden havia implementat per donar un estatus legal temporal, i molta gent quedarà a la intempèrie".

"Busquen atemorir, que tinguem por, és una situació molt difícil."

Què hi ha darrere de l'estratègia de la por?

La por forma part de l'estratègia de les polítiques migratòries de Donald Trump i l'administració no se n'amaga. Fa setmanes que publiciten batudes amb una exhibició de força, personal, armes i desplegament que centres comunitaris com aquest consideren absolutament desproporcionat: "Ja els podem explicar que poden acollir-se als articles 4 i 5 de la Constitució per negar-se a obrir la porta de casa sense ordre judicial o per guardar silenci, si no tenen un advocat".

"Quan els agents es presenten armats i intimidant, és molt difícil controlar la teva reacció."

Un d'aquests desplegaments es va fer fa unes setmanes a pocs quilòmetres del centre als afores de Washington DC. Al davant de la biblioteca, punt de reunió diari entre jornalers i empresaris que els contracten, la policia migratòria es va endur algú.

Al matí que hi anem ens diuen que ja fa dies que hi ha menys gent, i poques ganes de parlar a càmera.

L'oferta i la demanda més o menys informals es casen en punts de trobada com aquest arreu del país. Feines puntuals en la construcció o la jardineria. N'hi ha que esperen el mateix contractador cada dia. N'hi ha que proven sort si surt alguna cosa avui.

Sense voler donar noms, això és el que expliquen: "Hem vingut a guanyar-nos la vida, no fem mal a ningú, hi ha feina per a nosaltres, però ara també hi ha molta por, por que estiguem aquí esperant i se'ns emportin".

"L'altre dia es van endur un company i no sabem res d'ell, tampoc si és que havia fet res mal fet."

Els ocupadors també tenen més por, i al centre han notat que hi ha menys demanda. Temen tenir problemes si contracten persones en situació irregular, però, per sobre, també hi ha el problema de la falta de mà d'obra per a aquestes feines. Aquí posen en contacte l'oferta amb la demanda amb certes garanties per a totes dues parts: responen pel treballador, a qui coneixen, i vetllen perquè el preu l'hora que li paguen sigui just.

La directora del centre, la Samantha, també sent que la seva feina és objecte d'escrutini: "Queda clar que aquesta ofensiva no s'atura en els migrants, a les ONG's que treballem en aquest sector també ens tenen en l'objectiu, ja sigui retallant ajudes o posant-nos traves".

Els protagonistes d'aquesta història, fins i tot els que són ciutadans nord-americans, han preferit no donar els seus cognoms ni identificar el nom del centre. Tots treballen sota una campanya més àmplia, "Virgínia for Immigrant Families", i prefereixen protegir-se sota aquest paraigua.

Deportacions i autodeportacions

Donald Trump va prometre deportacions massives. No s'estan fent de manera massiva, segons les mateixes dades de l'administració. Sota Trump, la mitjana és de 600 al dia. L'últim any de Biden eren 750. Però les que es porten a terme són una campanya, sovint macabra, de màrqueting i relacions públiques, amb missatges com aquest:

Envien el missatge de duresa amb la immigració, tant la il·legal com la legal, que defensa l'administració i amb el qual Donald Trump va guanyar les eleccions.

Segons la Claudia, té efecte: "Ja hem començat a veure gent que decideix marxar. En podem dir autodeportacions? Doncs sí. Si hi ha menys feina perquè hi ha por, si la família és al país d'origen, si ja no els poden ajudar econòmicament i, a més, corren el risc de ser deportats i arribar a casa seva emmanillats com si fossin els pitjors criminals quan la immensa majoria no tenen cap antecedent penal més enllà de ser aquí sense papers".

"Sí, hi ha gent que prefereix marxar abans de tot això."