Menys grups d'I3 el curs vinent: amb quin criteri es decideix el tancament de línies?

Són dies de preinscripcions i, com ja és habitual els últims anys, s'anuncia la reducció de línies en algunes escoles. La natalitat fa anys que està en caiguda lliure, i el curs que ve hi haurà 1.800 alumnes menys que començaran I3 a les escoles catalanes, respecte al curs passat.

A Catalunya, en sis cursos, el nombre d'alumnes d'I3 s'ha reduït en 12.000 infants.

Aquest fet, però, ha afavorit que es puguin abaixar les ràtios. La gran majoria de centres públics --un 90,7%-- tindran, el curs que ve, 20 o menys infants per aula a I3.

Serà la primera vegada que tota la segona etapa d'infantil (I3, I4 i I5), de manera general, tindrà aules de 20 alumnes o menys, perquè és el tercer any consecutiu que s'abaixen ràtios.

Les preinscripcions per a la segona etapa d'educació infantil, primària i secundària estan obertes fins al 20 de març.

Per què la pública tanca línies abans de les preinscripcions i la concertada, després?

Per al curs que ve, Educació ofereix un total de 3.024 grups d'I3, dels quals 2.090 són a escoles públiques i 934 a escoles concertades.

Els 31 grups que es tanquen són a l'escola pública. Segons Educació, si no s'hagués optat per abaixar la ràtio, sobrarien 110 grups, i no 31, i s'haurien hagut de tancar 360 grups d'I3 en els darrers 3 cursos.

L'escola pública surt a les preinscripcions amb menys grups que el curs passat, però l'escola concertada pot oferir totes les línies, així ho recull l'actual normativa.

Anna Simó, consellera d'Educació, explica que amb la voluntat de no generar sobreoferta, que pot contribuir a la segregació escolar, l'escola pública "sempre surt amb una oferta inicial ajustada al padró d'infants amb aquella edat". Admet, però, que en alguns casos sol quedar-se curta aquesta previsió inicial.

L'escola concertada, en canvi, surt amb tots els grups permesos per concert, i un cop tancada la preinscripció, es tanquen grups que no s'han omplert, en el que es coneix com a oferta final.

Com quedaran els grups al final?

Al final del procés, però, la previsió per al curs que ve és que la pública sumi 25 grups i la concertada en resti 42, segons les opcions que hagin demanat les famílies.

El curs actual, per exemple, es van acabar reobrint 22 grups a l'escola pública, mentre que les concertades en van tancar 38.

Simó explica que el tancament és per evitar la segregació escolar.

El nou decret de concerts que no acaba d'arribar

Fa anys que centres i famílies esperen que s'enllesteixi un nou decret de concerts que no acaba d'arribar. Hauria de regular, entre d'altres, que les escoles concertades no puguin cobrar quotes desorbitades, en casos puntuals, molt superiors fins i tot el que les famílies paguen a escoles privades.

Aquesta situació xoca amb la realitat de moltes escoles concertades, reconeguda pel departament i recollida en un informe del síndic de greuges sobre el preu de la plaça escolar, que confirma que l'escola concertada està infrafinançada, i on es demana més inversió tant per a pública com per a concertada.

Pel que fa a l'oferta educativa, el decret de concerts en vigor (de l'any 1993), recull que el departament revisa les unitats concertades un cop acabades les preinscripcions i, per tant, els centres concertats poden sortir amb totes les línies que tenen concert a les preinscripcions.

Simó assegura que volen aprovar el nou decret "amb totes les garanties perquè no sigui impugnable".

"Fa dos anys que treballem per incloure normativa nova com la LOMLOE. En els pròxims mesos podrem fixar terminis."

Així ho confirmava la consellera, dies abans de saber la convocatòria d'eleccions al maig.
 

Municipis que perden grups d'I3

Aquesta falta d'alumnat fa que surtin a oferta 31 grups menys d'I3 que l'any passat.

A Tremp, per exemple, l'Escola Valldeflors oferta una única línia, en lloc de dues. Educació al·lega la baixada demogràfica. El 2021 només hi va haver 34 naixements a Tremp i la resta de municipis que nodreixen l'escola. Només sis anys abans, el 2015, n'hi va haver 61.

Les famílies poden triar entre dues línies: la de l'escola pública Valldeflors, i la de la concertada Maria Immaculada. Educació assegura, però, que l'elecció de les famílies serà determinant i qui decidirà si cal recuperar el segon grup a l'Escola Valldeflors, o fins i tot obrir-ne mig grup més a cada una de les escoles.

També perd una línia d'I3 l'Institut Escola Pla de l'Avellà, de Cabrera de Mar. Es dona la paradoxa que, fa pocs dies, la consellera posava la primera pedra del que ha de ser l'edifici definitiu per a la secundària, que ara estan en barracons. La caigua de la natalitat, però, no acompanya, i ha suposat la reducció d'un grup.

Al municipi hi ha 37 infants que començaran I3 al setembre. A Cabrera s'oferten tres línies d'I3, una a l'escola pública i dues a la concertada.

Simó López i Xirau, director general de Centres Públics, explica que si cal s'afegiran línies: "En el cas que fes falta una segona línia al Pla de l'Avellà, s'hi afegiria, però amb els indicadors que tenim, no ens surt la necessitat d'aquesta unitat, però les famílies no cal que es preocupin perquè, si és necessària, es posarà".

Sant Pere de Ribes perd dues línies d'I3 el curs que ve

A Sant Pere de Ribes, Ajuntament i famílies estan preocupats. El municipi perd dues línies d'I3 en dues escoles públiques de cara al curs que ve: una, a l'Escola Riera de Ribes.

Des de l'AFA, el seu portaveu, Jordi Fuertes, lamenta que això limita l'accés a noves famílies: "Si es retalla una línia, podrà oferir 18 places, d'aquestes 18 places, 17 estan ocupades per germans del centre i per nens amb necessitats educatives especials. Per tant, realment, s'oferta una sola plaça".

L'escola es queixa que es van assabentar de la decisió el mateix dia de portes obertes, i que veu perillar la viabilitat del seu projecte educatiu.

Elena Ferrer San Pablo, mestra de l'Escola Riera de Ribes, argumenta que tenen grups d'edats barrejades i que, per tant, la decisió "no només afecta el grup d'I3, sinó també tota l'escola".

"Hi haurà projectes que haurem de deixar de fer."

I des de l'Ajuntament defensen que es puguin mantenir totes les línies i aprofitar per abaixar més la ràtio, ja que el Garraf és una comarca inclusiva, sense cap escola d'educació especial, i tot l'alumnat, al marge de les seves dificultats, s'escolaritza en escoles ordinàries.

Paqui Carrasquilla, regidora d'Educació de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes: "És una oportunitat d'or que comencem amb ràtios més baixes".

El Departament d'Educació argumenta que la caiguda de la natalitat no els permet mantenir dues línies a l'Escola Riera de Ribes i a l'Escola Santa Eulàlia. Hi ha 42 infants menys que l'any passat per escolaritzar al municipi, una vintena a cada nucli, al de Roquetes i al de Ribes.

López Xirau assegura que ja han fet l'esforç d'anar a ràtio 18 per poder distribuir millor l'alumnat: "Aquest alumnat, d'escola inclusiva, o qualsevol alumne, ja forma part d'aquests 18 alumnes, i tots ells ja tenen aquests recursos addicionals".

Reus no vol perdre una línia a La Vitxeta

A Reus, les famílies de l'Escola La Vitxeta tampoc volen perdre una línia. A la baixa natalitat s'hi afegeix que el municipi ha de redefinir les zones d'escolarització que els permetrien acollir alumnes d'altres barris, per lluitar contra la segregació escolar.

La presidenta de l'AFA, Mercè Vallverdú Bonet, assegura que podrien conservar un segon grup, si es revisessin les zones d'escolarització de la ciutat: "Tenim, a menys de 10 minuts caminant, barris que estan plens de nouvinguts, i, si no pertanyen a la zona escolar de La Vitxeta, és precisament perquè s'hauria de replantejar la zonificació".

L'Ajuntament ho reconeix, però reclama al departament un tracte singular. Sandra Guaita Esteruelas és l'alcaldessa de Reus i defensa que la visió hauria de ser general perquè, si no, "al febrer falta un grup, que és el que ens passa ara".

Educació assegura que si arriba prou alumnat a mig curs per obrir un nou grup, es farà. Remarca que a Reus s'haurien pogut reduir dues línies en lloc d'una, perquè el curs que ve hi haurà 45 alumnes menys a I3.

La natalitat a Reus ha caigut en 130 infants en 5 cursos.