Menys impunitat als abusos a menors: les víctimes tindran més temps per denunciar

La prescripció dels delictes d'abús a menors començarà a comptar quan la víctima tingui 35 anys i no als 18 com fins ara.

La llei de protecció a la infància, avalada pel Congrés, també obliga la justícia que els menors de 14 anys o amb discapacitat només hagin de declarar un cop i abans del judici, per impedir-ne la revictimització. 

Aquestes són algunes de les principals novetats de la nova llei de protecció integral de la infància i l'adolescència davant la violència que ha aprovat la cambra amb 268 a favor, 57 en contra i 16 abstencions, després de 12 anys de lluita de supervivents i entitats.

Una llei que, pel seu caràcter orgànic, requeria la majoria absoluta de l'hemicicle per continuar la tramitació al Senat.

Al text només s'hi han oposat el PNB i Vox. Els nacionalistes bascos perquè entenen que envaeix les seves competències i Vox per motius ideològics. El PDeCAT i EH Bildu s'han abstingut.

Els grups parlamentaris han aparcat, per un dia, les "disputes partidistes", com els demanaven, entre altres, l'ONG Save the Children, per aprovar "el marc de protecció més ambiciós d'Europa", segons el president de l'entitat, Andrés Conde.

Una de cada cinc nenes i un de cada 13 nens han estat víctima d'abús sexual abans dels 18 anys, segons l'Organització Mundial de la Salut.

I aquesta és només "la punta de l'iceberg", alerta Save the Children, que recorda que la violència sobre els menors, sobretot la sexual, sovint és "invisibilitzada", però que els casos "reals" en són molts més.

Una dècada de negociacions per a un acord "in extremis"

"Ha estat una batalla llarga i trista. És molt trist que una cosa tan bàsica i humanitària hagi trigat tant, però estic molt agraït que s'hagin posat d'acord."

Així és com ha valorat a les portes del Congrés el pianista britànic James Rhodes, que va ser víctima de greus abusos sexuals de petit, el camí que els ha portat fins aquí. Rhodes havia demanat als polítics pensar en els seus fills i filles i posar fil a l'agulla: "Sisplau, no allargueu més un procés que ja porta 12 anys."

I és que fa més d'una dècada que víctimes i entitats, com la Fundació Vicki Bernadet i el psiquiatre infantil Miguel Ángel Hurtado, demanaven, entre altres coses, allargar el període de denúncia legal. Les víctimes, generalment, no es veuen amb cor de denunciar fins a l'edat adulta.

Vicki Bernadet creu, de fet, que els delictes sexuals a menors no haurien de prescriure mai, "perquè el dolor no caduca".

Les negociacions han esgotat, però, tots els terminis.

El govern espanyol va aprovar la tramitació d'aquest projecte de llei orgànica el 19 de juny del 2020 pel procediment d'urgència.

Deu mesos després, el 7 d'abril passat, la Comissió de Drets Socials i Polítiques Integrals de la Discapacitat del Congrés en va aprovar l'informe final amb 27 vots a favor, sis en contra i dues abstencions.

Aquest dimecres, hores abans que el text es debatés al Congrés, s'ha superat l'última aresta que quedava: la prescripció del delicte.

Actualment la prescripció comença a comptar a partir dels 18 anys i és d'entre 5 i 15 anys, segons la gravetat del delicte.

Ja hi havia acord que comencés a prescriure quan la víctima complís els 30 anys (i així ho recollia el text inicial del projecte de llei), tot i que alguns grups demanaven començar a comptar als 40.

Finalment s'ha optat pel terme mitjà: la prescripció del delicte començarà a comptar quan la víctima faci els 35 anys. Això vol dir que, en els casos més greus, tindrà marge per denunciar fins que en tingui 50.

Un salt en la protecció dels menors

Entre els avenços més destacats del text, a més de l'ampliació del còmput del termini de prescripció, hi ha també la capacitat de denúncia per part de nens i nenes sense necessitat de valorar la seva maduresa i el reforç del deure a denunciar de la ciutadania i als professionals que treballen amb infants i adolescents.

La nova llei també evita que els menors de 14 anys o amb discapacitat hagin d'explicar una vegada i una altra el que els han fet. Podran declarar una sola vegada i abans del judici. La declaració serà gravada i servirà de prova judicial. Organitzacions com Save the Children demanen que aquest dret s'ampliï fins als 16 anys.

Es crearan unitats especialitzades a les comissaries per atendre'ls i s'insta a aprovar un futur projecte de llei per a l'especialització de jutjats i de la Fiscalia de violència contra la infància.

Més protecció als infants en casos de violència masclista

La llei també reforma la protecció a infants i adolescents en situació de violència masclista. La norma modifica la llei de violència de gènere perquè també reconegui la violència sobre menors "amb l'objectiu de causar dany o perjudici a les dones" i modifica els règims de visites i custòdies.

En concret, se suspendrà el règim de visites quan hi hagi una ordre de protecció en vigor i "indicis fonamentats" que els fills han "presenciat, patit o conviscut amb la violència", si no és que el jutge presenta una decisió motivada en contra. També es prohibiran les custòdies compartides si durant el procediment el jutge aprecia indicis de violència masclista.

I finalment, es retirarà obligatòriament la pàtria potestat als condemnats per homicidi o assassinat dels fills en comú amb la víctima o quan la víctima és un dels fills de l'autor. Fins ara no era obligatori, però sí la podia retirar un jutge.

La llei, encara oberta a canvis

Segons Save the Children, la llei encara té mancances, com la definició de què es considera violència, l'explicació sobre què són els entorns segurs i una necessària valoració de l'interès superior del menor per als casos entre els 16 i els 18 anys.

L'ONG ha entregat mig milió de firmes amb l'objectiu de mostrar el gran suport de la societat envers aquesta llei, que considera que permetrà "un gran avenç social".

Víctimes i entitats confien que encara pugui millorar-se en el seu pas pel Senat, abans de l'entrada en vigor, que podria ser al juny.

La Ley Orgánica de Protección a la Infancia y la Adolescencia frente a la Violencia llega al Pleno del @Congreso_Es con enorme respaldo social y político. Hoy es un día que marca un antes y un después para los niños y las niñas, un gran día para todos y todas. #NoPuedenEsperar pic.twitter.com/IO36jai6gB

— Save the Children Es (@SaveChildrenEs) April 15, 2021

La majoria de casos, en l'àmbit familiar

A Catalunya, durant l'any 2019 es van presentar 949 denúncies per maltractament infantil i 1.192 per violència sexual contra nens i nenes, segons Save the Children.

Al conjunt de l'Estat, en van ser 5.411 per maltractament a menors i 5.896 per violència sexual infantil.

La majoria d'agressions sexuals (8 de cada 10), passen en l'entorn de confiança del nen o la nena i el 65% dins de la mateixa família. Pràcticament la meitat de les víctimes de violència sexual a Catalunya (el 48,20%) tenen menys de 20 anys.

Una violència amb conseqüències devastadores per als qui la pateixen, però que sovint en té poques per als agressors.

El 70% del total de denúncies per violència sexual a Catalunya contra nens i nenes no arriba mai a judici oral per falta de proves.

Les agressions a menors podrien haver augmentat durant el confinament domiciliari per la pandèmia, segons denuncia la Fundació Vicki Bernadet.

"Els infants, durant el confinament, han pogut patir més abusos, més periòdics i recurrents i amb risc que en alguns casos hagin estat més greus."