Menys sou, però les mateixes hores: Inspecció detecta empreses amb ERTO fraudulents

"M'han fet un ERTO de reducció de jornada, amb la conseqüent reducció de sou, però m'exigeixen treballar igual o més que abans."

Clar i directe, un treballador d'un departament de comunicació explica la seva situació. No vol donar ni nom ni dades, ni tan sols fer una entrevista telefònica amb la veu distorsionada. És el mateix cas que el d'una professora d'anglès, que té un 30% menys d'hores, però dona més classes online que mai. Ni la professora ni el comunicador no estan sols.

Aquesta és la situació de molts treballadors que han vist com, amb la paràlisi derivada de la Covid-19, les seves empreses els han suspès del seu lloc de feina, o bé els han reduït les hores de jornada, i han hagut de demanar una prestació a l'Estat per poder pagar gairebé al complet el sou.

Por de denunciar 

Però hi ha una circumstància comuna amb aquests treballadors: tenen por de denunciar o negar-se a seguir treballant totes les hores tot i l'ERTO, ja que volen evitar represàlies.

En tot cas, si aquest tipus de denúncies s'han repetit en les darreres setmanes a les xarxes i els mateixos afectats s'han posat en contacte amb mitjans de comunicació per denunciar de forma anònima la seva situació, ara això està arribant amb comptagotes a Inspecció de Treball.

La portaveu de la Unió Progressista d'Inspectors i inspectora de Treball, Mercedes Martínez, confirma a TV3 que han començat a donar-se casos a Catalunya d'aquest tipus de frau. I és que les empreses són plenament conscients, però moltes vegades fan un raonament pervers:

"Tot i que t'hagi fet un ERTO de reducció de jornada del 30%, com que estàs cobrant o tot o gairebé tot el sou, has de treballar a jornada completa".

Xantatge emocional: si no treballes, tancarem

Els sindicats alerten que les empreses no sempre utilitzen la imposició o la intimidació, sinó que operen a través del "xantatge emocional", segons assegura el secretari de polítiques sectorials de CCOO, Carlos del Barrio. Una afirmació que confirmen molts treballadors:

"Ens diuen que si no treballem totes aquestes hores, l'empresa haurà de tancar i ens quedarem sense feina".

Precisament la pèrdua de la feina és el gran temor que fa que no es denunciï, ni tan sols quan la situació de l'empresa és positiva i segueix facturant com abans. Per tant, l'empresa s'està aprofitant del finançament públic de l'Estat per pagar una part del sou dels seus treballadors.

La dificultat del teletreball

Aquest frau, que està tipificat com a molt greu, té sancions per a l'empresa infractora d'entre 6.200 i 184.000 euros per cada treballador que s'hagi suspès de lloc de feina de forma fraudulenta. Però el problema és que aquest fenomen es dona majoritàriament a petites i mitjanes empreses, on no hi ha representació sindical, i on denunciar sense aixecar sospites és encara més difícil.

Hi ha un afegit més: el teletreball. Perquè els inspectors puguin actuar han de visitar els llocs de feina, tasques que abans es feien a oficines o centres de treball on podien entrar, però ara haurien de demanar permís amb el conseqüent avís al treballador, que també podria ser partícip del frau.

La llei reconeix els desequilibris i la posició de poder de l'empresa sobre el treballador, però en tot cas l'empleat també pot entrar en una situació de frau si està rebent la prestació i no denuncia que segueix treballant igual.

La inspectora Martínez creu que això s'acabarà veient en un futur, quan es comparin dades de facturació d'aquests mesos per comprovar si l'empresa va abaixar o apujar el ritme, i si els ERTO, ja fossin parcials o totals, estaven justificats.

Coll d'ampolla amb els ERTO

El problema aquí el té el Departament de Treball, que té un coll d'ampolla amb molts expedients i que vol tramitar ràpid al SEPE (Servei Públic d'Ocupació) perquè les prestacions arribin a temps.

Això té un cost: que no es demanin tots els informes que caldria a Inspecció, perquè això retardaria la tramitació.

La perversió és que molts expedients qualificats de força major o per motius econòmics poden ser un colador per ajustar plantilles per altres motius que no estan justificats, i per tant, beneficiar-se de prestacions de l'Estat que no corresponen.

Per això, sindicats com CCOO demanen tenir un canal obert, juntament amb el Departament de Treball de la Generalitat, per poder denunciar els casos més flagrants. 

Si durant la gran recessió del 2008 l'acrònim que es va popularitzar va ser "ERO", dotze anys després, amb aquesta nova crisi, la sigla de moda és "ERTO". Només hi ha una lletra més, però marca la diferència: temporal. Teòricament.