Meritxell Borràs: "No es va utilitzar diner públic per al referèndum"

L'exconsellera de Governació, Meritxell Borràs, ha negat que es destinés cap euro de l'erari públic al referèndum. En la cinquena sessió del judici, Borràs ho ha dit diverses vegades, preguntada pel fiscal Jaime Moreno:

"El meu departament no va utilitzar ni un euro per al referèndum, i penso que tampoc ho va fer cap altre."

"No es va utilitzar diner públic per al referèndum, aquesta era una clara voluntat del govern."

Borràs ha afegit que al seu departament no se li va encarregar "cap acció relacionada amb el referèndum".

L'interrogatori a l'exconsellera ha començat quan passaven pocs minuts de les 7 del vespre, en una jornada dilatada, que per als presos independentistes ha començat llevant-se a les 6 del matí amb el trasllat des dels centres penitenciaris abans de les 8.

Al llarg d'aquest dimecres s'han fet els interrogatoris a l'exconseller de Territori, Josep Rull, durant el matí, i a l'exconsellera de Treball, Dolors Bassa, a la tarda, abans de Borràs. Després, el tribunal encara hi ha encabit l'exconseller de Justícia, Carles Mundó.

De tots els acusats, només Borràs, Mundó i Santi Vila estan en llibertat.

El TC, "polititzat"

Borràs, que ha contestat les preguntes tant de la Fiscalia com de l'Advocacia de l'Estat, també ha defensat que tirar endavant el referèndum era un mandat del Parlament i ha contraposat aquest mandat a la resolució d'un Tribunal Constitucional "polititzat":

"Hi havia el mandat democràtic del Parlament. D'altra banda, i no li vull treure valor al Tribunal Constitucional. No el menyspreo, ni molt menys, però també és veritat que era un TC que en els últims anys s'havia polititzat.

I a mi em va semblar que havia de ser fidel al mandat del Parlament de Catalunya, que va sortir democràticament i que per aquesta majoria absoluta ens donava aquest mandat."

I ha remarcat que va firmar el decret de convocatòria del referèndum com un compromís polític:

"Una firma que no li treuré valor, perquè ho vaig firmar, però les firmes necessàries per un decret són les del president i del conseller de la matèria."

"La meva firma no era necessària, però la firma de tots era un gest o un símbol, que respondríem a aquesta voluntat i al compromís que teníem com a govern davant el mandat del Parlament."

Més endavant, responent a l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane, ha afegit que sempre van actuar amb l'objectiu d'arribar a un acord amb el govern espanyol:

"Sabia també que el referèndum a Espanya no és cap delicte i, per tant, jo ho entenia en l'àmbit del conflicte polític i en la voluntat d'arribar a un acord amb el govern espanyol.

Totes les accions del govern de Catalunya eren amb la voluntat de poder arribar a un acord amb el govern espanyol, tenint en compte que hi havia un mandat del Parlament fet per majoria absoluta.

La voluntat del nostres actes era sempre solucionar una qüestió política a través del diàleg i la política."

L'exconsellera ha coincidit amb Dolors Bassa, que ha declarat abans que ella, també aquest dimecres a la tarda, que la declaració d'independència només era una "expressió política".

"Es va llegir el que seria el preàmbul, que no obliga a res ni estableix res.

Era una expressió política, que no tenia conseqüències jurídiques."

El moment emotiu

Borràs no ha pogut reprimir les llàgrimes i s'ha emocionat quan la seva advocada, Judit Gené, li ha recordat que, el setembre del 2017, no li van poder notificar l'avís del Tribunal Constitucional perquè no va poder assistir a les reunions ja que havia mort el seu pare.

(Gené) -Recorda vostè el 12 de setembre de 2017, personalment què li va afectar? Per què no era aquests dies a les comissions de govern i per què van ser aquestes dificultats?
(Borràs) -No me'n recordava.
(Gené) -L'hi pot explicar a la sala, si va ser per motiu d'una desbandada o per quin motiu no era on havia de ser.
(Borràs) - Jo no era al govern aquest dia... Havia mort el meu pare el dia anterior.

El jutge Marchena li ha ofert interrompre l'interrogatori, però Borràs ha dit que podia continuar.

Peticions de 7 i 24 anys de presó

Tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat demanen per a Borràs 7 anys de presó per malversació i desobediència. La Fiscalia, a més, demana una multa de 30.000 euros. Per la seva part, Vox, que és l'acusació popular, hi afegeix organització criminal i eleva la petició a 24 anys.

Borràs va estar empresonada del 2 de novembre al 4 de desembre del 2017.