Vist per a sentència el judici contra Serret per l'1-O: "Obeïa un mandat democràtic"
L'endemà del retorn de Ponsatí, la consellera d'Acció Exterior ha declarat al TSJC, on s'enfronta a un any d'inhabilitació per haver format part de l'organització del referèndum de l'1 d'Octubre
L'ara consellera d'Acció Exterior Meritxell Serret ha declarat en el judici per desobediència que va facilitar el referèndum de l'1 d'Octubre perquè responia al "mandat democràtic" del Parlament. La vista ha estat aquest dimecres al matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el judici ha quedat vist per a sentència cap a la 1 del migdia.
La Fiscalia demana per a Serret, que va ser consellera d'Agricultura en el govern de Carles Puigdemont, un any d'inhabilitació i una multa de 12.000 euros.
Davant del tribunal, Serret ha declarat que va actuar des del govern "obeint els mandats democràtics" fruit de les majories parlamentàries i ha defensat que el referèndum de l'octubre de 2017 no va ser un delicte:
"El meu deure com a membre de l'executiu és ser lleial i donar resposta i obeir els mandats que venen de les majories parlamentàries, els mandats democràtics.
Em reafirmo en el fet que l'1 d'Octubre no va ser un delicte. Votar no va ser un delicte. I també em reafirmo en el fet que el projecte independentista, el projecte republicà, és un projecte legítim. Tinc dret a defensar-lo políticament, pacíficament, i tinc dret a guanyar-lo democràticament."
L'exconsellera ha afirmat que organitzar un referèndum "no és un crim en el codi legal d'Espanya" i "no vulnera drets".
La Fiscalia: "No s'estan criminalitzant idees"
La fiscal Neus Pujol ha replicat que l'acusada, com a autoritat pública, tenia "un deure reforçat, més enllà dels particulars, de compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional" i ha negat que s'estigui perseguint una ideologia:
"Aquí no s'estan criminalitzant idees, ni cap projecte polític. No s'ha assegut al banc dels acusats ni una sola persona que votés el dia 1 d'octubre. No intentem desviar del que és. El fiscal només intenta acusar de fets."
Serret s'ha negat a respondre a les preguntes de les acusacions en el judici al TSJC per haver desobeït el Tribunal Constitucional i haver permès el referèndum unilateral.
La política republicana ha remarcat que el conflicte català "només es pot resoldre a través de la política, la negociació, el respecte a les parts i la democràcia". Serret ha rebut crítiques de l'exconsellera i ara eurodiputada de Junts Clara Ponsatí per la decisió de tornar a l'Estat i comparèixer al Suprem, després de tres anys a l'exili.
Suport independentista a les portes del TSJC
Fins a les portes del Tribunal l'ha acompanyat una comitiva encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès; el d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras; els consellers Laura Vilagrà, Josep Gonzàlez-Cambray, Teresa Jordà, Natàlia Garriga i Gemma Ubasart, i una delegació d'ERC, Junts i la CUP. També hi han anat, entre d'altres, els exconsellers Oriol Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull i les presidentes del Parlament Carme Forcadell, Laura Borràs i Alba Vergés.
Serret ha dit que compareixia "amb el màxim de serenitat i la consciència molt tranquil·la" per "reafirmar unes conviccions que tinc molt clares: que, actuar per donar resposta a un mandat democràtic d'una majoria parlamentària i organitzar un referèndum no és cap delicte, al contrari":
"Comparec amb una clara voluntat de confrontar amb qui està reprimint el moviment independentista, qui està articulant tota aquesta estratègia que vol criminalitzar i reprimir un projecte que és legítim, que és el projecte de república catalana. Ho vaig fer quan vaig comparèixer al Suprem davant el jutge Llarena i continuo fent-ho avui davant el TSJC."
Meritxell Serret ha reivindicat "l'amnistia, el dret a decidir amb l'autodeterminació i un referèndum que reconegui la sobirania de la ciutadania de Catalunya" i ha assegurat que "estem davant d'un conflicte polític, d'arrels democràtiques" que no es resoldrà als jutjats sinó "a través de la negociació política i de solucions democràtiques".
L'endemà del retorn de Clara Ponsatí
El president Pere Aragonès, per la seva banda, ha mostrat la seva solidaritat "amb tots els represaliats" i ha dit que no serà ell qui els intentarà confrontar:
"No em trobaran mai, ningú, en cap cas, intentant confrontar entre represaliats. Jo no ho faré. Tots mereixen tota la solidaritat i per tant la tindran, la meva personal i com a president de Catalunya."
Aragonès també s'ha compromès a "seguir treballant per la resolució democràtica del conflicte, que és el que està fent aquest govern", ha dit.
El judici arriba just l'endemà del retorn de l'exili de Clara Ponsatí. Ni Serret ni Aragonès han volgut respondre a les crítiques que Ponsatí va fer a la mateixa consellera d'Acció Exterior i al govern, a qui va acusar d'eina de l'ocupació espanyola.
Malgrat l'ambient enrarit, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha demanat recuperar "una unió de forces independentistes" per "passar a l'acció" davant la repressió:
"Crec que aquest no parar de cada dia, de cada setmana, trobar-nos davant de jutjats, davant de tribunals, requereix una reflexió que el que hem d'enfortir, el que hem d'aconseguir, és d'una vegada per totes seure junts les forces independentistes no per veure com l'Estat afluixa sinó com nosaltres som més forts, passem a l'acció i deixem de tenir un estat en contra per tenir un estat propi."
La CUP s'ha sumat a la crida. Eulàlia Reguant ha dit que "la millor solidaritat és la de seguir treballant per la independència, l'amnistia i l'autodeterminació".
Serret haurà de deixar la conselleria d'Acció Exterior si és inhabilitada
Si acaba sent condemnada, Serret haurà de deixar de ser consellera d'Acció Exterior quan la sentència sigui ferma.
Se la jutja per haver format part de l'organització del referèndum, com a consellera d'Agricultura, durant els fets de l'1 d'octubre del 2017.
La Fiscalia considera que va desobeir el Tribunal Constitucional quan va aprovar els pressupostos del 2017 i quan va signar el decret de convocatòria del referèndum.
El tribunal que la jutjarà està presidit per Fernando Lacaba, a més a més dels magistrats Francisco Segura i Marta Pesqueira. Això després de la renúncia del president el TSJ, Jesús María Barrientos, i de Carlos Ramos.
Tots dos magistrats van renunciar a ser membres del tribunal per evitar que es repetís l'anul·lació del judici a la mesa de Carme Forcadell, en què tots dos van ser recusats per falta d'imparcialitat. A part de la fiscal, també exerceixen l'acusació l'Advocacia de l'Estat i Vox.
Va tornar de l'exili a Bèlgica fa dos anys
Serret es va exiliar a Bèlgica i va tornar voluntàriament fa dos anys, després de la retirada de les euroordres contra ella. Es va presentar al Tribunal Suprem, on va quedar en llibertat provisional sense fiança ni cap mesura cautelar.
És una via que tant Clara Ponsatí com Carles Puigdemont han criticat obertament, assenyalant que l'exconsellera d'Agricultura hauria d'haver actuat com ho ha fet ara Ponsatí.
Serret va recollir l'acta de diputada del Parlament, on havia sortit elegida a les últimes eleccions, el febrer del 2021. Quan Junts va deixar el govern, Serret va substituir Victòria Alsina al capdavant de la Conselleria d'Acció Exterior i Afers Europeus.
El juny de 2018, amb el govern de Quim Torra, Serret va ser nomenada delegada de la Generalitat a Brussel·les, l'única delegació exterior del govern que no es va tancar amb l'aplicació de l'article 155.
