Meritxell Serret, condemnada a un any d'inhabilitació per desobediència per l'1-O

El judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ser ràpid. I la sentència no ha trigat a arribar. El TSJC considera que, com a consellera del govern de l'1-O, Meritxell Serret va cometre un delicte de desobediència. I condemna l'actual consellera d'Acció Exterior a un any d'inhabilitació i a 12.000 euros de multa.

La sentència, que encara no és ferma i es pot recórrer al Suprem, sosté que la considera culpable perquè ella mateixa ho va reconèixer al judici. Textualment, diu la sentència, "pel mateix reconeixement directe i sense cap negació que va fer a l'acte del plenari on va venir a reconèixer-se'n autora".

Serret va ser la primera exiliada de l'1-O que va decidir tornar, després de tres anys i mig a Bèlgica. Va ser l'11 de març del 2021, quan es va presentar per sorpresa al Tribunal Suprem.

En aquell moment, Serret estava processada per desobediència i per malversació, delicte que comporta penes de presó. Tot i això, el jutge la va deixar en llibertat sense fiança ni cap mesura cautelar. El motiu és que tot apuntava que l'acusació de malversació acabaria caient. De fet, Serret ja no apareixia en les últimes euroordres del jutge instructor de la causa del procés al Suprem Pablo Llarena perquè, amb la sentència de l'1-O a la mà, els fets contra Serret encaixaven més en la desobediència.

Finalment, el 12 de setembre del 2022 la malversació ja va caure definitivament. En el seu escrit, la Fiscalia la va acusar només de desobediència. Les altres acusacions, Advocacia de l'Estat i Vox, hi van estar d'acord. I és per això que Serret va acabar sent jutjada només per desobediència, delicte pel qual aquest dimecres ha estat condemnada.
 

Serret: "El que vam fer no és delicte"

La consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ha emès un comunicat en què reitera el seu "convenciment que el que vam fer no és delicte". Assegura que "posar urnes no és un delicte, ni ara ni el 2017".

I afegeix que "l'1 d'octubre no només no va ser un delicte, sinó que va ser una expressió democràtica massiva que responia a un mandat d'una majoria parlamentària".

Alhora, Serret anuncia que presentarà recurs i es continuarà "defensant fins on calgui". "Seguirem confrontant l'Estat i el sistema judicial. També denunciant la persecució contra l'independentisme. Continuarem plantant cara a la repressió i explicitant davant dels seus responsables directes que no ens aturaran, al Tribunal Suprem o allà on faci falta", afirma al text. 

Per últim, diu que "el conflicte continua i no pararem fins a aconseguir una solució política i democràtica" i que, des de la conselleria que encapçala, "estem tornant a posar Catalunya a l'escena internacional".