Serret, en llibertat després de declarar al Suprem per desobediència i malversació

L'exconsellera d'Agricultura Meritxell Serret ha sortir en llibertat i sense mesures cautelars del Tribunal Suprem, on ha declarat durant més d'una hora davant del jutge instructor de la causa del procés,  Pablo  Llarena.

Meritxell Serret ha declarat al Tribunal Suprem citada pel jutge Pablo Llarena, que li ha comunicat el processament per desobediència i, de moment, també per malversació.

Serret ha negat les acusacions de malversació. I és que, de moment, es manté el delicte de malversació malgrat que els exconsellers jutjats que estaven en la seva situació --Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs-- els van absoldre d'aquest delicte i malgrat que el jutge que li va prendre declaració al març, quan va tornar, va assegurar que la malversació no havia estat provada.

L'exconsellera ha explicat a la sortida que ha reconegut haver rebut els advertiments del Tribunal Constitucional, que va assumir el mandat popular i democràtic, així com els acords de govern per a la celebració del referèndum de l'1-O. En relació amb l'acusació de malversació, ha corroborat que des del Departament d'Agricultura durant el seu mandat "no es va assumir cap cost relacionat amb el referèndum".

"Continuarem amb el procés i, com a diputada, treballant per trobar una solució democràtica i política a un conflicte que no hauria d'haver sortit mai de l'arena política i que no hauria d'haver entrat mai als tribunals."

Serret també ha confiat que el seu procés "pugui ser útil a la resta de processats".

L'exconsellera ha arribat al Suprem poc abans de dos quarts de d'onze del matí, l'hora que estava citada. Ha rebut el suport de delegacions d'Esquerra, Junts i la CUP. L'acompanyaven el vicepresident, Pere Aragonès; la consellera de la Presidència, Meritxell Budó; la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà; la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, a més del seu advocat, Íñigo Iruin, i diputats dels grups independentistes al Congrés.

Després de més de tres anys exiliada a Brussel·les, Serret es va presentar per sorpresa l'11 de març passat a Madrid i es va posar a disposició del jutge instructor del procés.

Va comparèixer al Suprem de forma voluntària amb el seu advocat per regularitzar "la seva situació processal de rebel·lia". En aquell moment, no va declarar i va quedar en llibertat provisional sense fiança ni cap altra mesura cautelar.

En un primer moment la van citar per prestar declaració el 8 d'abril passat, una data que va quedar ajornada fins a aquest divendres, perquè havia de fer quarantena per haver estat contacte d'una persona contagiada de Covid.

Meritxell Serret va tornar de Bèlgica per ocupar el seu escó de diputada d'ERC al Parlament de Catalunya. Al març havia deixat el seu càrrec de delegada del govern a Brussel·les.

Sense euroordre activa

Processada per malversació i desobediència, Serret es trobava en una situació judicial singular, ja que no hi havia euroordre activa contra ella, després de la sentència del 14 d'octubre del 2019. Sí que hi havia contra ella una ordre de cerca i captura a Espanya, que, en presentar-se, Llarena va deixar sense efecte.

Entre els líders independentistes condemnats en el judici del procés, els exconsellers Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs van ser condemnats per desobediència però no per malversació. El procés de l'exconsellera d'Agricultura s'equipararia a aquests tres casos, tot i que de moment se li manté l'acusació per desobediència.

Meritxell Serret és una dels cinc membres del govern de Carles Puigdemont que es van exiliar després de la declaració d'independència del 27 d'octubre de 2017, amb el president i els exconseller Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

Pendents del TJUE

Puigdemont, Comín i Ponsatí ja no tenen immunitat com a eurodiputats.

Llarena els vol jutjar per sedició i malversació, però està pendent de la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per decidir si torna a emetre una euroordre contra ells.

La reactivació de les euroordres podria afectar Lluís Puig, tot i que la justícia belga ja va analitzar el seu cas i va rebutjar extradir-lo.

El Tribunal Suprem també podria emetre una ordre de detenció internacional contra Marta Rovira, que és a Suïssa, pel delicte de sedició. De tota manera, fins ara no ho ha fet.

També és a Suïssa Anna Gabriel, exdiputada de la CUP. Contra ella no hi ha cap ordre de detenció, perquè està processada per desobediència, que és un delicte que no comporta penes de presó.

Només seria detinguda si tornés a Espanya i no es posés a disposició de la justícia, que és el que Serret va decidir fer.

La defensa de Gabriel demana que la seva causa passi a Catalunya, com va passar amb les dels altres acusats per desobediència, com Mireia Boya, també de la CUP, que va ser absolta.