Merkel es declara feminista després de 16 anys al poder sense fer polítiques feministes

La cancellera Merkel ha estat la primera dona de la història que ha ocupat el càrrec. Aquest fet la va catapultar com a referent femení en la política mundial. Però amb això no n'hi ha prou. Angela Merkel no passarà a la història per la seva política en favor de les dones. En els seus 16 anys de govern, la situació de la dona no ha millorat especialment. De fet, en alguns aspectes fins i tot ha empitjorat.

Un exemple és el fet que l'accés a la informació sobre l'avortament continuï restringit, fins al punt que a Alemanya està prohibit fer publicitat sobre les possibilitats a l'hora d'interrompre l'embaràs. Les dones que es plantegen tirar endavant un avortament es veuen obligades a passar per una sessió d'assessorament en la qual no sempre preval l'objectivitat.

Val a dir que en uns estats federats la situació és més dramàtica que a d'altres. A Berlín, un estat federat governat per un tripartit d'esquerres, les coses són més progressistes, mentre que a l'estat federat de Baviera tot es complica més en aquest aspecte i, en molts casos, cal fer fins a 200 km per trobar una clínica especialitzada que treballa pràcticament des de la clandestinitat. Les últimes dècades el nombre de clíniques especialitzades s'ha reduït a la meitat.

La presidenta del Centre d'Investigacions Sociològiques de Berlín, Jutta Allmendiger, apunta diversos exemples que descriuen la societat patriarcal que encara continua instal·lada a Alemanya.

"Tenim un sistema fiscal que diu a la dona que ha de treballar mitja jornada i l'altra meitat ha de cuidar els nens i això jo ho anomeno patriarcal."

La cancellera Merkel ha disposat de prou temps per mirar de canviar les coses, però alguna cosa l'hi ha impedit. Probablement la seva ideologia n'és un motiu, com també ho pot ser la seva educació religiosa i cultural (filla d'un pastor luterà). Però, segons Allmendiger, el que més ha frenat Merkel és el propi partit i el seu electorat: "Veig que no hauria pogut fer molt més perquè aleshores ni l'haurien votat ni tampoc hauria estat 16 anys al càrrec".

Fa un parell de setmanes, Merkel es va declarar feminista, però ho va fer amb una argumentació prèvia que denota una concepció del feminisme allunyada de l'esperit revolucionari d'aquest moviment. No podia ser d'una altra manera per part seva, és clar. Però, en qualsevol cas, no ens podem creure que Merkel s'hagi tornat feminista d'un dia per l'altre i molt menys quan –escoltant tota la seva argumentació- ens explicava que va ser ni més ni menys una monarca, la reina neerlandesa, qui li va fer obrir els ulls explicant-li obvietats com ara que "els homes i les dones han de poder compartir la vida pública i la socialització".

La cancellera pràcticament fregava el ridícul, probablement seguint les indicacions d'algun il·luminat/da del seu equip d'assessors i assessores.

Angela Merkel plegarà i a Alemanya les dones continuaran ingressant al voltant d'un 20% menys que els homes. Això sí, qui es vulgui autoenganyar podrà escoltar en bucle el moment en què va dir davant les càmeres que "des d'aquest punt de vista tothom hauria de ser feminista".

El punt de vista és la clau de volta: el seu punt de vista, el de la reina dels Països Baixos. Tot això amb perdó de les dues ministres de Defensa de Merkel: Annegret Kramp Karrenbauer (coneguda per les seves declaracions homòfobes) i Ursula von der Leyen, ara presidenta de la Comissió Europea, una Thatcher a l'alemanya.