Merkel i Hollande culpen Al-Assad dels atacs i reclamen negociar dins l'ONU
Alemanya i França responsabilitzen de l'atac directament el president sirià, Bashar al-Assad. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, han fet un comunicat conjunt en què demanen sancions al règim sirià per l'ús reiterat d'armes químiques i crims contra el seu poble. Els líders alemany i francès també aposten perquè la comunitat internacional mantingui els esforços per aconseguir una transició política, sempre en el marc de l'ONU.
Merkel i Hollande acusen Al-Assad de ser l'únic responsable de l'atac amb armes químiques de dimarts i del posterior bombardeig nord-americà. Defensen l'atac dels EUA a Homs i, en un comunicat conjunt, culpen el president sirià de la situació:
"El seu ús reiterat d'armes químiques i els seus crims contra el seu propi poble exigeixen sancions, com França i Alemanya van exigir l'estiu del 2013, després de la massacre de Ghuta."
Els mandataris alemany i francès insten la comunitat internacional a continuar els seus esforços per aconseguir una transició política a Síria, atenent-se a la resolució 2254 del Consell de Seguretat de l'ONU i el comunicat de Ginebra. Aquests dos escrits defensen la recerca d'una solució política que passa per un govern de transició abans que hi hagi eleccions. Uns objectius que amb prou feines han tingut algun avanç en els últims mesos.
Des de Londres, el govern de Theresa May ha descrit com a "apropiat" l'atac executat pels Estats Units i ha expressat el seu "suport total" a la decisió de Washington. El secretari de Defensa dels Estats Units, James Mattis, va consultar el seu homòleg britànic, Michael Fallon, sobre la responsabilitat del règim sirià en l'atac químic a Idlib, abans de llançar l'ofensiva amb míssils de creuer contra una base del règim de Bashar al-Assad a l'oest del país, segons ha explicat el ministre britànic.
"Acció mesurada i proporcionada"
A Madrid, el govern espanyol opina que l'ofensiva d'aquesta matinada dels EUA és una "resposta mesurada i proporcionada". En un comunicat, l'executiu de Mariano Rajoy apunta que es tracta d'una "acció limitada en el seu objectiu i mitjans" i afegeix que és un atac contra una base militar, "no contra objectius civils". A l'escrit, el govern espanyol destaca que manté una "sòlida lleialtat" amb els seus aliats i aposta per "una acció concertada internacional". Lamenta que el bloqueig del Consell de Seguretat de l'ONU en el conflicte de Síria no ho hagi fet possible.
A l'àmbit europeu hi ha també, però, qui qüestiona l'acció militar de Washington a Síria. És el cas de Suècia. La ministra d'Exteriors del país nòrdic, Margot Wallström, creu que el bombardeig desperta dubtes jurídics i defensa una solució política al conflicte. Segons la ministra sueca, "és important que els actes tinguin una base jurídica. El bombardeig genera dubtes sobre si és compatible amb el dret internacional. La qüestió ha de tornar al Consell de Seguretat de l'ONU, que ha de prendre la responsabilitat per a una solució política duradora."