Més calor i el doble de població, el futur de les zones més afectades per la crisi climàtica
Una quarantena d'organitzacions científiques alerten en un informe que urgeix regular el sistema financer per afrontar l'escalfament global
Jordi Vilardell Gómez
Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat
@JordiVilardellL'adaptació a l'escalfament global té límits i interaccions amb altres riscos, com l'empitjorament de la salut o l'augment de conflictes violents. Davant d'aquesta situació, calen polítiques per regular el sistema financer o que introdueixin la perspectiva sostenible en les decisions de producció i consum.
Són algunes de les conclusions de l'informe 10 New Insights in Climate Science 2022, publicat aquest matinada per una quarantena d'organitzacions científiques climàtiques d'arreu del món.
Entre els punts destacats alerten que les persones que viuen en les principals regions en risc --Amèrica Central, Àsia i l'Orient Mitjà, i l'Àfrica Central, Oriental i el Sahel--, que són 1.600 milions, seran el doble el 2050.
Entre aquestes organitzacions hi ha alguns dels principals centres de referència, com les universitats d'Estocolm i Exeter, el Global Carbon Project, el Programa de l'ONU pel Medi Ambient o l'Organització Meteorològica Mundial.
L'informe presenta 10 conceptes sobre la recerca en crisi climàtica, a partir dels estudis publicats el 2021 i el 2022:
1. L'adaptació sense fi és un mite
Si el planeta s'escalfa més d'1,5 °C es preveu una dificultat més generalitzada per a l'adaptació. Fins i tot si aconseguíssim una adaptació eficaç a l'escalfament global, poden sorgir nous límits per a l'adaptació en forma de conflictes, pandèmies i reptes de desenvolupament preexistents.
Els esforços per adaptar-se a l'escalfament climàtic no poden substituir la necessitat d'una mitigació ambiciosa dels gasos d'efecte hivernacle.
2. L'Àsia i l'Àfrica, entre les regions amb més risc
Les diferències en la vulnerabilitat a veure's afectat pels perills climàtics és conseqüència de la desigualtat estructural en els sistemes humà-ambiental.
Ja hi ha mil sis-cents milions de persones al món que viuen en zones molt afectades per la crisi climàtica i s'espera que l'any 2050 siguin el doble. És una situació que afecta sobretot parts de l'Amèrica Central, l'Àsia, l'Orient Mitjà i Àfrica.
Les comunitats d'aquestes regions estan cada cop més exposades als perills relacionats amb el clima, i la resiliència (física, ecològica i socioeconòmica) disminueix amb l'empitjorament dels nivells de desigualtat, fragilitat de l'estat i pobresa.
A la Península Aràbiga i a l'Àsia Central la vulnerabilitat està relacionada amb la pèrdua d'hàbitats, la disminució de la biodiversitat i la pèrdua d'ecosistemes.
3. Noves amenaces per a la salut
L'escalfament global afecta negativament la salut dels humans, els animals i els ecosistemes sencers.
Les morts per calor augmenten a tots els continents i el 40% ja són a causa de l'escalfament global.
Els incendis forestals impacten en la salut física i mental a curt i llarg termini.
Es preveu que els brots de malalties infeccioses augmentin a causa de la crisi climàtica.
4. Migracions climàtiques creixents
L'augment de la freqüència i de la intensitat de la meteorologia extrema impulsarà cada vegada més persones a migrar. Altres seran incapaces de fugir del perill.
Són essencials els enfocaments anticipats per ajudar a la mobilitat relacionada amb el clima i per minimitzar els desplaçaments quan es puguin evitar.
5. La seguretat humana requereix la seguretat climàtica
Les vulnerabilitats de seguretat preexistents, a causa de les polítiques i de les condicions socioeconòmiques, s'agreugen per l'escalfament global i poden provocar conflictes violents.
Calen estratègies per enfortir la seguretat humana i per extensió la seguretat nacional, a través de polítiques de mitigació i d'adaptació efectives. S'han de dur a terme en paral·lel als esforços concertats per reduir els riscos de conflictes violents i per promoure la pau.
La invasió russa d'Ucraïna ha posat de manifest la interdependència per al subministrament d'aliments i accés a l'energia. Aquestes vulnerabilitats erosionen la seguretat humana.
6. L'ús sostenible de la terra és essencial
Per assolir els objectius climàtics és essencial la millora dels rendiments de l'agricultura sostenible amb la gestió integrada de la terra, que hauria d'evitar una major expansió a zones naturals.
Els usos del sòl que aconsegueixen un conjunt òptim de solucions climàtiques, seguretat alimentària i integritat de l'ecosistema depenen de l'escalfament global: com més escalfament, menys capacitat dels sistemes terrestres per oferir aquests beneficis.
Equilibrar les compensacions de les parts socials interessades té més probabilitat de ser socialment acceptable i aconseguir resultats de sostenibilitat.
7. El finançament privat sostenible no aconsegueix transicions profundes
Els mercats financers són crucials per aconseguir el 0% emissions, però la gran majoria de les finances sostenibles actuals estan dissenyades per adaptar models de negoci existents del sector financer. El resultat és que una gran part de les finances sostenibles no tenen fins ara impactes importants; només són motors moderats de sostenibilitat.
Implementar i enfortir mesures de política climàtica, com el preu del carboni, els impostos i les mesures de suport a baixes emissions, són importants per desplaçar capital cap a aquestes solucions.
Els responsables polítics han de desenvolupar polítiques dirigides al sector financer que millorin significativament la transparència de les emissions vinculades a les inversions i que garanteixin que els fluxos de capital estiguin alineats amb els objectius de l'Acord de París.
8. És urgent una resposta política global coordinada a les pèrdues i danys
Les pèrdues i danys pels impactes de l'escalfament global ja s'estan generalitzant, i amb les tendències actuals augmentaran considerablement.
És imprescindible avançar en una resposta política global coordinada. Cal una mitigació profunda i ràpida i una adaptació efectiva per evitar i minimitzar pèrdues i danys futurs econòmics i no econòmics.
9. Presa de decisions inclusiva
La resiliència al clima es basa en opcions socials que van més enllà de la presa de decisions dels responsables polítics.
Descentralitzar i alhora coordinar la presa de decisions, prioritzant l'empoderament de les parts interessades, és clau perquè l'acció climàtica sigui més eficaç, sostenible i justa, i perquè reflecteixi les necessitats, visions del món i experiències locals.
10. Trencar les barreres estructurals
El canvi es veu impedit per barreres estructurals que sorgeixen de l'actual economia intensiva en recursos, i pels seus interessos per mantenir l'statu quo.
Mesurar el progrés social pel creixement del Producte Interior Brut (PIB) és un dels principals motors de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i arrela una economia intensiva en recursos que és una barrera important per a la mitigació del canvi climàtic.
Els que prenen decisions a nivell internacional, nacional i local han de promoure una governança responsable i implementar mecanismes per reconèixer i corregir la insostenibilitat en les decisions de producció i consum.
La intervenció simultània en totes les barreres estructurals és crucial per poder eliminar els bloquejos per aconseguir un veritable canvi transformador.
- ARXIVAT A:
- Crisi climàtica