Més cavalls abandonats que mai: quina n'és la causa i què s'està fent per perseguir-ho

Els Agents Rurals no donen l'abast inspeccionant centres eqüestres i particulars que tenen èquids en un estat de deixadesa mai vist. Constaten que a Catalunya s'estan abandonant més cavalls que mai. Hi ha un repunt molt important i això els preocupa. En tres anys, se n'han triplicat els casos.

Josep Antoni Mur, inspector en cap dels Agents Rurals, explica que es troben, sobretot, animals amb deficiència en l'alimentació. "Estan molt secs", apunta. També hi ha cavalls que no surten de la quadra i que, per tant, tenen deficiències de mobilitat. I, finalment, hi ha animals amb ferides obertes, causades moltes vegades "per les deficiències de la mateixa instal·lació on s'estan".

Els Agents Rurals ja han fet 100 inspeccions des del gener i han detectat 70 èquids en males condicions, sense garanties de benestar animal.

Alguns dels cavalls que troben estan en estat crític i el Departament d'Acció Climàtica els ha de sacrificar. D'altres, els decomissen per incapacitat de manutenció del propietari.

En aquest reportatge podeu veure com treballen. Advertim que hi ha imatges que poden ferir la sensibilitat:

El preu del farratge s'ha doblat

Darrere d'aquests abandonaments hi hauria el preu del farratge que mengen els cavalls, que des de la pandèmia s'ha doblat. Les protectores apunten que la sequera i la guerra d'Ucraïna en podrien ser les causes principals.

Laura Riera, responsable d'èquids de la protectora FAADA, és clara: "La gent no pot pagar aquests preus. Si abans l'alimentació d'un cavall et costava 100 euros al mes, doncs ara et costa 200 només de farratge."

"Els cavalls els estan deixant morir de gana."

FAADA ha calculat que hi ha 30 avisos setmanals per problemes amb els cavalls.

Però, a més de l'alimentació i l'aigua, se li ha de sumar el cost de veterinari, tant per a les peülles com per a la dentadura, dues de les parts més sensibles dels cavalls, que necessiten un manteniment periòdic.

Unes despeses que no tothom pot assumir, tot i que des de les protectores i els refugis on acaben els èquids abandonats es queixen de l'actitud de molts propietaris.

Leonor Díaz de Liaño, presidenta de l'Associació Defensa Èquids, denuncia que hi ha gent que "no estima de veritat els cavalls": "Són un caprici. Aleshores, quan hi ha qualsevol problema, el caprici fora."

Unificar criteris de benestar animal

A Catalunya hi ha censats 35.000 cavalls. El 2019 la protectora FAADA, els Agents Rurals i Acció Climàtica van fer un protocol de benestar d'èquids, que és el que en principi serveix per determinar quin cavall es decomissa i quin no.

La protectora, però, ha detectat diferències de criteri i critica que sovint es confiï durant massa temps que els propietaris mantindran bé el cavall.

FAADA ha format enguany una vintena d'agents rurals, que s'han especialitzat en benestar d'èquids. Fan les inspeccions, aixequen actes i sancionen. També estan aplicant la nova llei estatal de benestar animal i, si veuen indicis de delicte, ho denuncien a la Fiscalia de Medi Ambient.

Refugis i protectores sobrepassats

El govern de la Generalitat no té espais propis on traslladar els èquids en estat d'abandonament i sempre els ha de portar als refugis que tenen les protectores, que asseguren que estan sobrepassades.

El govern paga els costos de trasllat, veterinari i manutenció durant sis mesos. Les associacions, però, reclamen subvencions per tirar endavant el benestar de tots els animals que acullen.

Els Agents Rurals han assegurat a TV3 que si la xifra d'abandonaments continua augmentant com fins ara, es plantegen obrir refugis propis.

A partir de la tardor intensificaran les inspeccions i ho faran d'ofici, sense esperar que ningú els alerti.