Més control a la frontera de Polònia pel risc de màfies que s'aprofitin dels refugiats

El perill que hi hagi màfies que puguin aprofitar-se de la crisi humanitària dels milions d'ucraïnesos que han sortit del país ha fet augmentar el control sobre els particulars que van fins a les fronteres a buscar dones i nens refugiats.

Davant els rumors que parlen de tràfic de persones, s'ha extremat la vigilància als punts on s'acumulen refugiats d'Ucraïna i es fan recomanacions perquè no es confiïn. La policia, als accessos a l'estació de Przemysl, alerta amb un cartell que "s'ha d'anar amb molt de compte amb la gent que sembla molt agradable".

Les dones que arriben a la frontera i a centres d'acollida troben a dins tot de fulls informatius emesos per ONG i per l'administració que adverteixen que els riscos de tràfic de persones augmenten en situacions com aquesta.

Per Przemysl, la primera estació de Polònia, hi han passat milers de dones i nens i nenes ucraïnesos des de l'inici de la invasió russa. I molts també han marxat d'aquí en cotxes particulars. En canvi, altres ni s'ho plantegen.

Iúliia Balsis és d'Odessa. Té molt clar que no es pot refiar d'ofertes per traslladar-la sense estar contrastades: "No, no, no, se senten històries horribles de proxenetes, no en concret a la frontera de Polònia, però sí en general a les fronteres".

El mateix diu l'Orina Batotxka, de Khàrkiv: "Ja sé que tothom sembla bo i té un somriure a la cara, però corren històries i per això tinc precaució."

Precaucions com no pujar a cap cotxe soles, ni sense saber qui el porta ni on va. Alguns mitjans i les xarxes parlen de la presència de màfies de tràfic de persones a la frontera, però les fonts oficials locals ho neguen.

L'alcalde de Przemysl, Wojciech Bakun, creu que la presència de màfies a la frontera "no són més que rumors. La policia, fins ara, no ha rebut cap denúncia". Una versió que corrobora Malgorzata Czechowska, policia provincial de Przemysl:

"No hem tingut ni un sol cas de tràfic humà, aquí. Aquestes informacions no són veritat, apareixen per internet, ho sabem, però no són veritat."

Sigui veritat o no, pujar refugiats al cotxe exigeix uns tràmits administratius.

José Fernández, un empresari gallec que ha vingut fins a Polònia amb diversos cotxes per portar cap a Espanya refugiats, explica que s'han de registrar les matrícules dels vehicles i els documents d'identitat, i se'ls dona un codi QR: "Quan ja estàs identificat, que no ets de cap màfia ni res, llavors sí que ja pots portar persones".

Al seu cotxe hi puja l'Oleksandra Herasiménko, que és de Zaporíjia. El José i l'Oleksandra no es coneixien fins aquest moment. El contacte l'ha fet el germà de l'Oleksandra, que viu a Madrid, a través d'una ONG: "Simplement no tenim cap altra opció d'on anar", explica l'Oleksandra.

A Miquel Àngel Jauset, un empresari que ve de Castelló amb un autocar, li han posat un braçalet amb una identificació. A les persones que pugen als vehicles també se'ls assigna un número, "i la policia ens preguntarà si ho tenim tot en regla. Hem de mostrar tots els braçalets i el paper signat amb les persones que ens emportem, i ells segur que es quedaran una còpia".

Davant del desgavell aparent dels primers dies, on encara faltava organització, ara s'estan fent molts esforços de coordinació i d'informació.

L'Olena Txerniak és ucraïnesa i viu a València. Ara fa d'intermediària per a una empresa que ha traslladat més de 50 dones i nens cap el País Valencià:

"Estan preparades per marxar i saben on van. Els deixo també el meu número de mòbil."