Més controls als pantans per evitar que antics sediments contaminin la poca aigua que hi ha

"Tenir 100 hectòmetres cúbics d'aigua als embassaments no garanteix que en puguem disposar", explica Antoni Munné, cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües.

En temps de sequera, el problema no és només de quantitat sinó de qualitat. Actualment, Susqueda està al 20,8% de la seva capacitat i Sau, al 3,2%. Amb aquests nivells als pantans, els sediments del fons es barregen amb l'aigua i això en pot comprometre la qualitat.

I és que "els sediments tenen memòria", tal com explica Rafa Marcé, investigador científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC.

"Aquests sediments dels embassaments del Ter contenen compostos químics nocius de la dècada dels 60 i dels 70, bàsicament de purins i residus industrials."

Una època en què la majoria dels nuclis urbans no tenien depuradores, ni sistemes de sanejament de les aigües residuals. Abocaven, directament al riu, l'aigua utilitzada tant per a activitats humanes com industrials.

Amb la calor, més controls

Quan comença a fer més calor i augmenta la radiació solar, ara que ja som a tocar de la primavera, hi pot haver menys oxigen a l'aigua, un augment dels metalls pesants i de substàncies químiques. És per això que l'Agència Catalana de l'Aigua i Aigües Ter-Llobregat intensifiquen els controls perquè aquests contaminants hi són presents en més proporció. Juan Carlos García, responsable de tractament i recurs hídric de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, explica que vetllen per assegurar-se que l'aigua no es faci malbé.

Analitzen en diferents punts de Sau, Susqueda i del pantà del Pasteral, diversos dies a la setmana, per confirmar que l'aigua és apta per a potabilitzar-la i oferir-la a la població.

"Del Pasteral, n'agafem mostres un parell de vegades al dia per controlar els nivells d'amoni. Ara mateix és el compost químic que més ens preocupa."

A banda d'això, també tenen sensors que analitzen en continu la qualitat de l'aigua. I també, li fan tractaments extra, per pal·liar l'excés d'alguns contaminants.

L'amoni

Juan Carlos García explica que els tècnics porten les mostres a la potabilitzadora del Ter, on miren amb lupa l'amoni. Aquest compost consumeix clor i és un problema perquè el clor elimina els microorganismes perjudicials per a la salut que hi pugui haver a l'aigua.

"Si no hem dosificat prou clor per neutralitzar tot l'amoni en el tractament, es pot arribar a distribuir aigua sense clor. I això és el que s'ha d'evitar, perquè no garantiríem la qualitat microbiològica."

Però tampoc no poden passar-se amb la quantitat de clor que fan servir per higienitzar l'aigua. Aquest producte en excés comportaria molta presència de trihalometans, unes substàncies perilloses tant per al medi ambient com per a la salut de les persones. "I si et passes de clor, l'aigua tampoc no serà potable". Han de buscar l'equilibri perfecte entre els productes desinfectants i l'amoni.

El fòsfor

Ara aquesta és l'amenaça principal de l'aigua potable, però, segons Antoni Munné, cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües, també els amoïna molt el fòsfor, que majoritàriament prové de fertilitzants i detergents.

"Pot ser el desencadenant de les floracions algals. Una gran preocupació a la primavera és que a Susqueda, que està baix, hi hagi un creixement massiu d'algues potencialment tòxiques: els cianobacteris. Una amenaça per a les fonts d'aigua potable."

L'Agència Catalana de l'Aigua fa volar un dron, cada dues setmanes, per detectar possibles proliferacions d'algues. I en col·laboració amb l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, cada tres dies, observen els embassaments de Sau i Susqueda amb imatges per satèl·lit. A partir d'aquesta informació, també ajusten els tractaments.

Munné assegura que és una gestió quirúrgica per mantenir la màxima qualitat possible, per evitar que es faci malbé.

"Cada cop tenim menys aigua. I tens aquella angoixa de fer tot el possible, però no tens el control absolut perquè la mare natura, farà el que hagi de fer, en funció d'elements com la temperatura, la llum... i això s'escapa del nostre control. Intentarem esprémer fins a l'última gota, però veurem fins on arribem, perquè ara comença a fer calor."

Ara l'aigua dels pantans està en equilibri, però a l'estiu, si la columna d'aigua de Susqueda baixa encara més, quedaran exposats més sediments, que guarden la memòria dels contaminants d'èpoques passades.