Més de 200.000 persones a la Marxa de la Llibertat per la dimissió de Lukaixenko

Després de vuit dies intensos de protestes, la Marxa de la Llibertat ha atret aquest diumenge, al migdia, prop de 200.000 manifestants a Minsk. Tenyida de banderes blanques i vermelles, una gran marea ha tornat a exigir la dimissió de l'actual president, Aleksandr Lukaixenko, i la llibertat dels empresonats.  

Almenys dues persones han mort i centenars han estat detingudes des de les eleccions de diumenge passat, que van donar la victòria amb un 80% dels vots al president Aleksandr Lukaixenko. Al poder des del 1994, l'oposició l'acusa de frau electoral i d'haver convocat les eleccions per la pèrdua de suports.

La candidata opositora, Svetlana Tikhanóvskaia, ha demanat un recompte electoral independent i un pacte nacional per facilitar una transició política. Des de Lituània –país on s'ha refugiat per la seva seguretat– ha cridat a sortir als carrers per vuitè dia consecutiu.

Els partidaris de Lukaixenko es concentren pel "perill" de la pàtria

Poc abans de la Marxa de la Llibertat, uns 5.000 partidaris de Lukaixenko s'han concentrat a la plaça de la Independència de Minsk per primera vegada des de les eleccions, per assistir a un parlament carregat de proclames patriòtiques: "La mare pàtria està en perill."

Lukaixenko ha explicat als congregats que Bielorússia està "sota amenaça". Assegura que l'OTAN ha desplegat tancs i avions a quinze minuts de la frontera, un fet que l'Aliança Atlàntica nega. També acusa la seva rival de voler introduir un "govern des de l'estranger".

Putin assegura suport militar a Lukaixenko "si és necessari"

Mentrestant, el president rus, Vladímir Putin, ha assegurat el suport militar del Kremlin a Bielorússia, "si és necessari i si s'aplica pressió externa al país". "Mai t'he traït i mai ho faria", ha promès al seu homòleg.

Rússia vol preservar el consens postsoviètic a Bielorússia, a la qual veu estratègica com una zona d'amortiment de la influència de l'OTAN i pel transport d'energia a l'oest del país. Al seu torn, la Unió Europea ha advertit de sancionar els funcionaris responsables de la violència policial i del frau electoral.

Aquest divendres, treballadors de les empreses estatals d'automoció, metal·lúrgica, ferroviaris, sanitaris i professionals d'altres sectors van abandonar els seus llocs de treball per demanar la llibertat dels manifestants empresonats i la renúncia de Lukaixenko.