Denuncien més de 200 discriminacions o agressions LGTBI-fòbiques per segon any consecutiu

El 2022 ha estat el segon any consecutiu amb més de 200 incidències registrades contra persones LGTBI, un total de 237. Tot i que hi ha hagut una lleugera disminució respecte a l'any anterior, l'Observatori contra l'Homofòbia --encarregada d'elaborar l'informe-- no hi veu una baixada real, sinó que creu que al 2021 hi va haver un boom de denúncies com a reacció a l'assassinat del Samuel, a Galícia.

L'Observatori contra l'Homofòbia ha presentat aquest dijous l'informe del 2022 sobre l'estat de l'LGTBI-fòbia a Catalunya, que no només recull denúncies oficials, sinó que també comptabilitzen des de persones que s'han sentit discriminades, fins a violències.

El col·lectiu d'homes gais continua sent el més discriminat: gairebé un terç de tots els casos recollits són contra homes gais. Però es reconeix que possiblement hi ha diversos casos invisibilitzats que no arriben a l'Observatori i que pateixen altres identitats LGTBIQ+, com els casos de transfòbia que afecten les dones trans treballadores del sexe o el col·lectiu de dones lesbianes i bisexuals.

El 2022, les agressions a dones lesbianes han augmentat lleugerament i també ha augmentat el nombre d'incidències a persones no binàries.

Sobre el col·lectiu trans, el nombre de casos denunciats o coneguts s'ha mantingut com l'any anterior, però cal tenir en compte que el 2021 va ser el pitjor des que existeix el registre. Aquí també cal mencionar una gran diferència en el nombre d'incidències registrades entre els homes i dones trans: 5 incidències els homes i 19 les dones.

L'informe mostra que qui pateix aquestes agressions acostumen a ser persones joves. La mitjana d'edat és de 32,6 anys, però la majoria de casos es troben en la franja que va dels 18 als 35 anys. Sobre això, l'informe apunta que podria ser per la dificultat que tenen les persones més grans per denunciar una agressió, ja que voldria dir sortir de l'armari.

La meitat d'incidències passen a la ciutat de Barcelona. Del total de 237 incidències, 105 han passat a Barcelona i 164 a la demarcació de Barcelona. Quan es comparen les províncies de forma percentual, Barcelona segueix encapçalant el rànquing, a molta distància de Tarragona, Girona i Lleida, en aquest ordre.

Sobre això, les conclusions de l'informe recullen que podria estar motivat per la creació del Centre LGTBI al centre de Barcelona i això podria contribuir a la millora en la recollida de denúncies.

Més enllà de quin és el col·lectiu més afectat, també es recull quin és el tipus d'LGTBI-fòbia que perceben les persones afectades, i això moltes vegades no necessàriament correspon al col·lectiu amb el qual la persona s'identifica.

Així, les discriminacions gaifòbiques són les més registrades amb 133 casos, més de la meitat del total. En segon lloc, les incidències de tipus transfòbic amb 53 casos.

Les agressions passen majoritàriament a l'espai públic i la violència rebuda és, en primer lloc, física i, en segon lloc, verbal.

Camí per recórrer

L'Observatori contra l'Homofòbia considera que, davant d'aquestes dades, encara queda camí per recórrer. Opinen que s'han de millorar "les atencions perquè dones lesbianes, persones bisexuals i persones trans no sentin els seus drets vulnerats i perquè les professionals no caiguin en prejudicis ni estereotips".

El mateix informe també té una part d'anàlisi qualitativa on s'expliquen fins a 24 casos molt diversos i que ajuden a entendre encara més els diversos tipus de discriminació que poden aparèixer en qualsevol espai de la vida quotidiana.

Alguns exemples són l'agressió física a una dona trans en un carrer de l'Hospitalet de Llobregat. Primer van utilitzar la paraula "maricó" com a insult i després la van agredir físicament. Un altre cas és l'agressió verbal i racista a un home gai a les piscines Bernat Picornell de Barcelona amb els crits de "negre maricó de merda", "et denunciaré per maricó".

També es recullen casos de discriminació des de les institucions, com és el cas de la denegació d'inscripció d'una criatura a una parella de mares al Registre Civil de Girona.

Infradenúncies

En les conclusions també parlen sobre els itineraris jurídics que segueixen les denúncies. Les infradenúncies, com les que recullen organitzacions com l'Observatori i que no es fan davant d'un cos policial, és l'itinerari més freqüent.

Sobre això, apunten que "existeix una ambivalència de les vivències de les persones afectades en relació amb els cossos i forces de seguretat". A vegades els denunciants "reben missatges dissuasius fins al punt que decideixen no denunciar el fet" i això porta a una "doble victimització", ja que no reben la resposta adequada dels agents de seguretat.

Un altre element que posen sobre la taula és la dificultat d'identificar les persones agressores, que és un element central per poder seguir un possible itinerari judicial.

Finalment, fan esment a la llei trans i consideren que s'ha generat un "debat virulent" que ha estat un continu d'atacs "en nom d'un fals feminisme i de posicions reaccionàries que ha generat altaveus de discursos d'odi que ha anat calant en l'imaginari de la societat".