Més de 200.000 catalans menors de 60 anys porten una dosi d'AstraZeneca: i ara què?

La Comissió de Salut Pública s'ha reunit aquest dijous per estudiar què es farà a partir d'ara amb la vacuna d'AstraZeneca, després que la Comissió Interterritorial de Salut decidís aquest dimecres limitar-la només als majors de 60 anys pels possibles vincles d'aquest fàrmac amb alguns casos rars de trombosi.

En la reunió entre el Ministeri de Sanitat i les autonomies s'ha decidit ampliar la vacunació amb AstraZeneca fins als 69 anys i per tant, la vacuna britànica s'administrarà de moment a població entre els 60 i els 69 anys.

S'h ajornat, per ara, però, la decisió sobre què es fa amb els que ja han rebut la primera dosi d'AstraZeneca.

Per a qui ja s'ha vacunat hi hauria, en principi, tres opcions: acabar la vacunació amb una nova dosi d'AstraZeneca, posar-los una segona dosi d'una altra vacuna o deixar-los només amb una sola dosi, que ja té una efectivitat del 70%.

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha fet una crida a la calma aquest matí, ha demanat temps i ha insistit que les vacunes "són segures, eficaces i salven vides".  

La vacuna d'AstraZeneca s'ha posat fins ara a col·lectius essencials, la majoria dones.

A Espanya, 2,1 milions de persones n'han rebut una primera dosi, i molt poques, només 97 ciutadans, també la segona. La campanya amb aquesta vacuna va començar a mitjans de febrer i les segones dosis es posen a partir de deu setmanes de la primera punxada.

A Catalunya el Ministeri de Sanitat ha entregat 519.100 dosis d'AstraZeneca, però no totes s'han posat encara. Un total de 434.418 persones ja han rebut la primera dosi i cap encara la segona. D'aquestes, més de 200.000 tenen menys de 60 anys. La consellera de Salut, Alba Vergés, diu que encara hi ha marge per decidir el proper pas:

"Com que les segones dosis d'aquelles primeres persones vacunades amb AstraZeneca no haurien de començar fins a finals d'abril-principis de maig tenim aquest marge. S'han emplaçat a treballar-ho a la Ponència de Vacunes i la Comissió de Salut Pública per poder prendre una decisió a partir de la setmana que ve."

De fet, es pot esperar a posar la segona dosi fins a tres mesos després, sense perdre efectivitat, com ha explicat a "Els matins" de TV3 el catedràtic de Farmacoepidemiologia de la Universitat d'Oxford Daniel Prieto-Alhambra, que ha demanat calma i no treure les xifres de context:

"Val la pena donar tranquil·litat a la gent. En els estudis que han portat a l'aprovació d'aquesta vacuna, amb més de 24.000 persones estudiades, més de la meitat dels participants van tenir la segona dosi més de tres mesos després i això no en va afectar l'eficàcia ni la seguretat. Si cal esperar a posar la segona dosi, no hauria de tenir cap impacte."

Prieto-Alhambra ha estat molt crític amb el fet que Espanya hagi limitat l'edat d'administració d'AstraZeneca. Considera que s'ha pres una decisió unilateral i contradictòria, tenint en compte que fa només unes setmanes que a l'estat espanyol s'administrava a menors de 55 anys i que ara s'ha optat per posar-la només als majors de 60.

I insisteix que, segons l'Agència Europea de Medicaments, AstraZeneca és segura.

"No hi ha cap recomanació de l'EMA que s'hagi d'aturar la vacunació ni la segona dosi."

La vacuna d'AstraZeneca es va començar a posar a treballadors de col·lectius essencials d'entre 18 i 55 anys --serveis d'emergències, policies, metges i personal sociosanitari--. Després es va ampliar fins als 65 anys, cosa que va permetre accelerar la vacunació amb AstraZeneca fins a superar les 70.000 dosis diàries a tot Espanya.

A Catalunya, el Departament de Salut ja ha anul·lat la possibilitat que els professionals essencials per sota dels 60 anys puguin agafar cita per vacunar-se amb AstraZeneca i ha demanat als CAP que desconvoquin els ja programats per sota d'aquesta limitació d'edat.

El professor de la Universitat d'Oxford Daniel Prieto-Alhambra ha insistit a recordar que l'EMA ha conclòs que la vacuna d'AstraZeneca és segura, després d'avaluar-ne, com fa diàriament amb centenars de medicaments --ha dit--, els riscos i beneficis.

I ha afegit que no sorprèn el nombre d'efectes secundaris detectats si es té en compte que 34 milions de persones ja han estat vacunades amb AstraZeneca.

D'efectes secundaris, ha recordat, en tenen tots els medicaments: "Passa també amb el paracetamol, l'ibuprofèn o, com va expicar l'EMA en roda de premsa, els anticonceptius orals, que tenen un risc de trombosi encara més alt que aquesta vacuna".

"S'està observant una incidència d'entre un 1/100.000 casos en l'escenari més pessimista a un 1/500.000 casos en el més optimista. Si pensem en la mortalitat de la Covid-19 i recordem que també la Covid-19 provoca trombosis, és en aquest context en què l'EMA recomana continuar amb la vacunació amb aquesta vacuna."

Pel que fa al fet que el Regne Unit hagi limitat la vacuna d'Oxford als menors de 30 anys, Prieto-Alhambra diu que la raó no és el risc, sinó que el benefici és menor: "No és perquè la seguretat sigui pitjor, sinó perquè pensen que a aquesta edat és poc probable que morin de Covid".

Segons l'EMA, a 22 de març, la data en què es va fer l'estudi presentat aquest dimecres, dels 25 milions de persones que havien estat vacunades amb AstraZeneca a la UE i el Regne Unit, 169 van tenir trombosis rares i 18 van morir.

Una xifra molt inferior al nombre de víctimes mortals de la Covid. Fins ara, 32,1 milions de persones han donat positiu per Covid-19 a Europa i el Regne Unit, de les quals 760.000 han acabat morint pel virus.

La vacuna d'AstraZeneca, minoritària fins ara

La d'AstraZeneca és la vacuna que menys es posa de les tres que actualment s'administren a l'estat espanyol. Dels 9,3 milions de dosis injectades fins ara, 2,1 milions són d'AstraZeneca.

També la presidenta del grup de seguiment científic de la Covid-19, Sílvia Sanjosé, avala continuar la vacunació amb AstraZeneca en la gent gran, tenint en compte els beneficis que els aporta.

Coincideix amb Daniel Prieto-Alhambra que hi ha marge abans de decidir què fer amb les persones que ja han rebut una primera dosi i creu que no hi hauria cap problema en administrar-los una vacuna diferent. Sanjosé ha assegurat, al "El matí de Catalunya Ràdio", que és una opció que ja s'està valorant.

"De donar una segona dosi d'una vacuna d'una altra marca n'hem estat parlant en els nostres comitès i no sembla que hi hagi d'haver cap problema, perquè les vacunes tenen com a diana el mateix tipus de proteïna del virus."

La Comissió de Salut Pública també estudia si cal ampliar l'edat de vacunació amb AstraZeneca als 69 anys.

Fins ara, els majors de 65 anys reben Pfizer i Moderna, a l'espera de l'arribada de la vacuna de Janssen, la primera monodosi, destinada també a aquest col·lectiu, el majoritari a les unitats de cures intensives, on s'acceleren els ingressos.

Des que va començar la vacunació a Catalunya el 27 de desembre, una vintena de persones han mort després de rebre alguna vacuna contra la Covid. Fins ara, però, no s'ha establert cap relació entre les aquestes defuncions i la vacunació.

En la majoria de casos es tracta de persones molt grans que havien rebut la vacuna de Pfizer i que tenien múltiples patologies prèvies. L'Agència Espanyola de Medicaments monitoritza des de l'inici de la campanya tots els efectes indesitjats que es notifiquen. Els més freqüents continuen sent febre i mal de cap.

L'estratègia de vacunació europea es dispersa

Després del pronunciament de l'Agència Europea de Medicaments, altres països, a banda d'Espanya, també han decidit limitar-ne l'administració. Al Regne Unit es deixarà de donar als menors de 30 anys, a Bèlgica als que en tinguin menys de 56 i a Alemanya i Itàlia, el llindar s'ha fixat en els 60 anys.