Més de 2.500 espècies viuen al tram metropolità del Llobregat, el 13% protegides o en perill

L'estudi més exhaustiu fet mai en aquest tram del riu destaca la importància de salvar barreres que posen en perill les espècies, com les carreteres o altres infraestructures
Enllaç a altres textos de l'autor

Cori Calero

Periodista de TV3 especialitzada en crisi climàtica

@CoriCalero
TEMA:
Medi ambient

Més de 2.500 espècies de flora i fauna descrites dins de l'àrea més poblada i edificada de Catalunya: al llarg dels 30 quilòmetres de l'àrea metropolitana que travessa el riu Llobregat, 16 municipis, des del pont del Diable, a Martorell, fins a la desembocadura.

D'aquestes espècies, el 13% estan protegides o en perill d'extinció. Pel que fa als animals, la xifra augmenta fins al 30%.

Les ha identificat l'estudi més detallat fet fins ara de la connectivitat de la zona, que ha durat més de dos anys. 

Per l'equip de biòlegs i ambientòlegs que han format part del treball, com Patrícia Garcia, biòloga del Servei d'Infraestructura Verda d'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), trobar-hi algunes de les espècies va ser tota una sorpresa. 

"És una zona molt molt valuosa, i podria ser-ho encara més si es portessin a terme les accions que proposem. Penseu que hem trobat fins i tot espècies en greu perill d'extinció a nivell mundial, com l'anguila."

De fet, si anem al detall, el 80% dels amfibis que hi viuen estan protegits, i entre els ocells, el percentatge és el 70%. 

Però el seu gran valor, el de ser una illa de biodiversitat enmig d'una àrea tan edificada i poblada, també és la seva amenaça, ja que animals i plantes han de viure en espais naturals cosits d'infraestructures (carreteres, vies...) que els posen en perill constantment i dificulten que hi pugui haver continuïtat i connexió entre les zones i les espècies.

Els atropellaments i les electrocucions són una constant, per exemple. A més, també es dificulta la interacció entre espècies i, per tant, que n'augmenti la riquesa. 


Què es pot fer per preservar-les?

L'estudi no es limita a descriure les espècies existents, sinó que fa propostes clares i concretes perquè els municipis prenguin mesures per protegir-les.

Les feines han de passar, d'entrada, per millorar els hàbitats (recuperar boscos de ribera, augmentar la qualitat de l'aigua per millorar l'estat dels amfibis, tanques per evitar que els animals passin per les carreteres...).

Els animals necessiten passos subterranis per moure's pel seu hàbitat (3Cat)

A més, remarca la importància del fet que la fauna disposi de passos per esquivar les trampes mortals en què es converteixen infraestructures com les carreteres quan han de travessar per moure's pel seu entorn. 

Passos com el gran túnel que permet que el Torrent de Bufadors, a Pallejà, pugui passar per sota la carretera. I que, quan no hi ha molta aigua, és una via concorregudíssima per tota mena d'ungulats, com els cabirols, i també per guineus, teixons, etc. 

Molts animals moren atropellats a les carreteres (3Cat)

Però no ha estat construït per a la fauna, sinó per permetre el pas dels cotxes per sobre del torrent, però és la fauna qui més l'utilitza. Això sí, aquesta construcció beneficiosa per als animals és una excepció. En la majoria de punts estudiats, el que es troben és una barrera. 

I és que l'àrea metropolitana del riu Llobregat està tan fragmentada que en lloc de ser un corredor ecològic, és una cursa d'obstacles per als animals.

Per això, l'estudi proposa més de 500 actuacions específiques, com fins i tot construir forats sota d'infraestructures. 

Laura Cid, ambientòloga del Servei d'Infrastructura Verda d'AMB, remarca, sobre l'estudi: "Per primer cop, hem baixat al terreny i hem estudiat un a un, amb detall, cadascun dels forats, rieres, torrents... que els animals fan servir per poder-se desplaçar entre espais naturals."

L'estudi destaca la urgència de conservar una joia amb gran valor en una zona tan poblada, i fa valdre la necessitat de treballar per a la biodiversitat. 

"El treball l'hem enfocat de manera que sigui el màxim d'aplicable per als municipis"

Segons Cid, "les accions són superconcretes i fins i tot hi ha un pressupost que hem mirat que sigui molt ajustat, perquè se sàpiga quin cost tindrà". Per exemple, es proposa un pas sota la carretera a Santa Coloma de Cervelló que connecti les muntanyes de l'Ordal amb el Garraf.

Un avió s'enlaira de l'aeroport del Prat (3Cat)

Ara està en mans dels ajuntaments iniciar la protecció i la millora de tots els valors naturals que encara hi ha en la part metropolitana del Llobregat.

Tot un repte, si tenim en compte que el punt que l'estudi assenyala com el que té una riquesa més alta de biodiversitat és el Delta del Llobregat. Precisament, una zona altament cobejada per edificar-hi i per a grans projectes com l'ampliació de l'aeroport. 

 

ARXIVAT A:
Medi ambient
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut