Més de 400 persones conviuen al límit al vaixell d'Open Arms
Passar per les cobertes era un repte. Parlar amb algunes de les persones que portàvem a bord, també.
"Tinc 22 anys i soc del Camerun. No vull ensenyar la cara perquè tinc por. No tinc por per mi, sinó pel meu fill."
D'altres prefereixen, en canvi, que la seva història tingui nom i cognom i que no es quedi en una xifra.
Cisse Hamadou, Guinea Bissau: "Allà feia d'agricultor i no guanyava prou amb les patates. És per això que vaig decidir marxar a Europa."
L'organització aquí fa poques preguntes però les que els fan, com de quin país venen, són necessàries per portar un control dins l'Open Arms i per ajudar-los, per exemple, si venen en família o si estan malalts.
Amb unes polseres se'ls identifica d'on venen, de quin vaixell han arribat i també si han begut o han menjat. Quan ho fan, marquem una ratlla.
Però l'esgotament no deixa remuntar els més vulnerables, que han hagut de ser atesos constantment pels metges. Ens pregunten quan queda per arribar a Itàlia.
Els últims a arribar procedents de l'Àfrica negra van pujar al barco ahir poc abans de la mitjanit després de 12 hores amb armilles salvavides esperant el rescat. Cansament nervis i por van complicar la tasca dels socorristes en una operació extrema per la foscor i per les característiques de la barcassa.
La feina dels metges per portar un registre de malalties tampoc no és fàcil. Molta sarna, sis embarassades i un nadó de només 5 mesos.
Amb el poc o res que duien a sobre, Open Arms els ha fet lloc al vaixell, on convivim més de 400 persones.
Portem gairebé 24 hores junts i com a mínim ens en queden 12 més abans no arribem a l'est de Sicília. Un lloc amb capacitat per rebre i registrar totes les persones que Open Arms ha salvat de morir ofegades al mar amb aquesta missió. Nosaltres ens quedarem aquí al vaixell. A ells amb tota probabilitat els conduiran a centres de retenció d'immigrants a Sicília.
Trobaràs tot la informació d'aquest viatge a Diari a bord: TV3 des de l'Open Amrs