Més de 60 líders mundials es comprometen a aturar la destrucció de la natura
Relacionen la biodiversitat, la degradació dels ecosistemes i el clima amb el benestar i el progrés socioeconòmic
Més de 60 líders mundials s'han compromès a protegir la biodiversitat, a actuar contra la contaminació i l'escalfament global per combinar "la nostra ambició col·lectiva per la natura, el clima i la gent amb l'envergadura de la crisi que ha de venir".
Emmanuel Macron, Angela Merkel, Justin Trudeau, Jacinda Ardern i Boris Johnson es troben entre els 64 signants del "Compromís dels líders per la natura", fet públic dilluns.
En canvi, Donald Trump, Jair Bolsonaro i Xi Jinping no han signat, tot i que aquest últim participarà en les converses sobre biodiversitat. Sí que han signat dirigents de països tan diversos com Bangladesh, Bhutan, Colòmbia, Costa Rica, Fiji, Kènia, Seychelles i Mèxic.
El manifest s'ha donat a conèixer dos dies abans de la Conferència de les Nacions Unides sobre Biodiversitat, que ha de començar dimecres i que se celebrarà de manera virtual.
Estat d'emergència
En el compromís, els signants afirmen que "estem en un estat d'emergència planetària" i relacionen diversos problemes ambientals amb l'actual pràctica socioeconòmica:
"Les crisis interdependents de pèrdua de biodiversitat i degradació d'ecosistemes i canvi climàtic –impulsades en gran part per la producció i el consum insostenibles– requereixen acció global urgent i immediata."
Els signants reconeixen que la ciència mostra clarament que "la pèrdua de biodiversitat, la degradació de la terra i l'oceà, la contaminació, la disminució dels recursos i el canvi climàtic s'estan accelerant a un ritme sense precedents".
També relacionen aquests problemes amb efectes socials:
"A menys que s'aturin i reverteixin amb efectes immediats, causaran danys significatius a la resiliència econòmica, social i política i a l'estabilitat mundial i faran impossible assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible".
El document, de quatre pàgines, conté deu accions que els líders es comprometen a dur a terme en els pròxims deu anys. En primer lloc, asseguren que la resposta "a l'actual crisi sanitària i econòmica sigui verda i justa i que contribueixi a assolir societats sostenibles", i això comporta aquest compromís:
"Situar la biodiversitat, el clima i el medi ambient com un tot al cor tant de les nostres estratègies i inversions de recuperació de la Covid-19 com en la cerca de desenvolupament i cooperació internacionals."
Això requereix acabar amb el pensament parcel·lat i afrontar els reptes interrelacionats i interdependents, fer una transició cap a patrons de producció i consum i de sistema alimentari que satisfacin les necessitats de la gent dintre dels límits del planeta, introduir la biodiversitat en els sectors rellevants i en les polítiques intersectorials a tots els nivells i integrar el concepte d'"una sola salut" –la salut humana i animal són interdependents i estan vinculades a la salut dels ecosistemes– en totes les polítiques i processos de presa de decisions.
Polítiques basades en la ciència
Un altre compromís és el d'acabar amb els delictes i crims ambientals, que tenen un impacte negatiu important en els esforços exposats i que poden "afeblir la seguretat, les lleis, els drets humans, la salut pública i el desenvolupament social i econòmic".
També manifesten el compromís d'alinear les polítiques climàtiques domèstiques amb l'Acord de París, amb l'objectiu d'assolir les Zero Emissions Netes de carboni a mitjans de segle.
Per assolir tot això, els líders afirmen que enfortiran tots els mètodes financers i no financers per transformar i reformar els sectors econòmics i financers.
Finalment, es comprometen a fer que el disseny i implementació de les polítiques estiguin basades en la ciència, però que reconeguin també les tradicions i els coneixements indígenes.
També han signat el compromís diverses organitzacions i institucions, com BirdLife International, el Club de Roma, el WWF, l'Institut de Recerca en l'Impacte del Clima de Postdam, l'OMS i l'Associació Indígena dels Jupaú.
- ARXIVAT A:
- Medi ambientCiènciaCrisi climàtica