Més de 6.000 edificis públics, connectats a la fibra òptica pròpia: quins són i de què servirà

Van caldre prop de quatre mesos i quatre milions d'euros per augmentar la capacitat de la connexió a internet a les escoles i instituts del país quan es van tancar amb l'esclat de la pandèmia de la covid. Si en comptes de tenir contractades operadores privades, la xarxa d'internet hagués estat pública, en qüestió de dies s'hauria pogut satisfer una necessitat que va esdevenir bàsica perquè els centres educatius poguessin funcionar. 

L'exemple queda lluny, però serveix per fer-se una idea de la rellevància del titular: els 6.164 edificis públics de la Generalitat --com els centres educatius-- estaran connectats a la xarxa de fibra òptica pública d'aquí al 2031. 

Un pla que avança en paral·lel al desplegament d'aquesta xarxa, que ara s'estén pel 65% del territori i que hauria d'arribar al 100% dels municipis catalans aquesta legislatura. Almenys, aquest és l'objectiu del govern.

Prop de la meitat de les seus que quedaran connectades són escoles o instituts. Ara mateix ja hi ha 330 centres educatius que formen part de la xarxa de fibra òptica pública i se n'hi afegiran prop de 2.400 més en els pròxims 6 anys. La llista també inclou més de 800 hospitals i centres d'atenció primària, una vuitantena de comissaries dels Mossos o jutjats.
 

Quins beneficis té una xarxa pròpia?

D'entrada, tenir tots els serveis connectats a una xarxa d'internet pública suposa un estalvi econòmic. "Ens permetrà estalviar-li al conjunt de ciutadans i ciutadanes que tinguem 6.160 contractes repartits de forma diferent", destaca el conseller de la Presidència, Albert Dalmau.

Aquest any 2025, el govern calcula que gastarà 32,6 milions d'euros a pagar el servei de fibra òptica a tots els edificis públics. Quan estiguin tots connectats, estima que la despesa anual passarà a ser de 18,82 milions d'euros. 

Amb aquestes xifres a la mà, el Departament de la Presidència --que gestiona el projecte-- preveu tenir la inversió amortitzada en uns tres anys.

"Ens permet somiar en capacitats i prestacions per al conjunt dels serveis públics de Catalunya", afirma Cristina Campillo, directora general d'Infraestructures Digitals, que subratlla l'autonomia en la gestió que suposa tenir una infraestructura de fibra òptica pròpia. 

Com apuntàvem amb l'exemple de les escoles a la pandèmia, el fet de poder decidir on i quan es reforcen les connexions permetrà adaptar-les a les necessitats que vagin sorgint. És a dir, posar més gigues allà on calgui d'una manera àgil i sense costos afegits.

Campillo en posa un altre exemple: "Si una universitat té una demanda per a un procés determinat i necessita unes capacitats de computació més grans de les que té assignades, ella mateixa podrà autoaprovisionar-se a través d'una web amb uns clics".

"Ens permet canviar de paradigma", apunta Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital del govern, que afegeix a la llista de beneficis la seguretat que guanyarà la xarxa i el fet que, un cop es desplegui, estarà preparada per a necessitats futures, com pot ser el desplegament de la intel·ligència artificial.

Tres contractes de 200 milions

Perquè tot això sigui una realitat el 2031, el govern ha engegat tres licitacions d'un total de 200,92 milions d'euros que aquest mes ja s'han presentat al sector. 

El primer contracte és, entre d'altres, per completar el desplegament de la xarxa o gestionar el servei i té un valor de 152,52 milions. El segon es refereix al manteniment i té un valor de 33,36 milions; i el tercer contracte és per fer-se càrrec de la transició del model actual al nou.

El govern preveu adjudicar-los els tres a la tardor.