Més de 8 milions de catalans: consulta quins municipis guanyen i perden població
El cens de l'Idescat supera per primera vegada els 8 milions d'habitants, una població cada vegada més concentrada a les comarques de la costa i l'àrea metropolitana
Les dades del cens reflecteixen per primera vegada que a Catalunya som més de 8 milions d'habitants i es confirma l'estimació publicada a finals del 2023.
Concretament, som 8.012.231, segons dades avançades de l'Idescat corresponents a l'1 de gener del 2024. Respecte de l'any 2023, la població catalana ha crescut en prop de 110.000 habitants.
L'augment ha estat generalitzat arreu del territori, i és que 37 de les 43 comarques han guanyat població. Les que més creixen són el Baix Penedès i el Gironès --més d'un 2%--, a banda del Solsonès, que augmenta en més d'un 11% per la incorporació dels municipis de Torà i Biosca, que fins ara formaven part de la Segarra.
A banda de la Segarra i Osona, afectades per canvis territorials, les comarques que més població perden són la Terra Alta i el Pallars Jussà, que decreixen en dues dècimes.
Per municipis, hi ha hagut un canvi en el rànquing dels més petits. Sant Jaume de Frontanyà, amb 26 habitants, torna a ser el municipi menys poblat de Catalunya i desbanca Gisclareny, que ho havia estat des de l'any 2017.
Consulta el rànquing complet de municipis per població i quins han guanyat i perdut habitants:
El despoblament rural s'accentua en el primer quart de segle
Tot i el creixement demogràfic a Catalunya, l'evolució de les últimes dècades reforça la tendència de despoblament dels municipis de les zones d'interior i el creixement de les poblacions de la costa i de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Des de l'any 1998, han perdut població la Terra Alta, el Ripollès, les Garrigues i la Ribera d'Ebre. A l'altre costat de la balança, les que més n'han guanyat són el Baix Penedès --que té més del doble d'habitants que fa 26 anys--, la Selva i el Garraf.
L'evolució demogràfica mostra un creixement generalitzat als municipis del litoral i el prelitoral, mentre que la majoria de les poblacions que han perdut població són de les comarques interiors de Lleida i Tarragona.
Aquesta tendència també es reflecteix en el fet que cada vegada menys persones viuen en pobles petits.
De fet, poc més d'un 4% dels catalans i les catalanes viuen en municipis de menys de 2.000 habitants, mentre que el 72% resideixen en ciutats de més de 20.000 habitants, concentrades sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Pobles més petits i més envellits
La tendència dels pobles petits a perdre habitants podria mantenir-se en els pròxims anys si ens atenim al creixement vegetatiu. Els micropobles --aquells que tenen menys de 500 habitants-- són els més envellits, amb un de cada quatre habitants major de 65 anys.
Els municipis mitjans i grans són els que tenen la població més jove, amb més d'un 15% de menors de 16 anys. L'única excepció és la ciutat de Barcelona, amb només un 12,5% en edat d'escolarització i més d'un 21% de població en edat de jubilació.
El mapa de Catalunya reflecteix l'envelliment de la població de les comarques interiors de Lleida i Tarragona.
Nalec i Vallfogona de Riucorb, a l'Urgell, i Forès, a la Conca de Barberà, són els pobles més envellits de Catalunya, amb un de cada quatre habitants per sobre de 65 anys.
L'altra cara de la moneda són la Pobla de Mafumet i Renau, al Tarragonès, i Guissona, a la Segarra, amb només un de cada deu habitants major de 65 anys.
