Lluita armada amb l'objectiu d'aconseguir la independència d'Euskadi
Lluita armada amb l'objectiu d'aconseguir la independència d'Euskadi

Més de 800 morts d'un grup armat que volia aconseguir la independència d'Euskadi

La primera víctima d'ETA va ser el policia Melitón Manzanas, el 1968, en plena època franquista

RedaccióActualitzat

La dissolució d'ETA suposa la fi de l'última de les grans organitzacions armades europees. Fundada fa gairebé 60 anys, ETA ha matat més de 800 persones, la majoria militars i membres de cossos policials. Més de 300 eren civils, molts, responsables polítics o càrrecs de partits espanyols.

ETA va néixer el 1959 arran d'una escissió de les Joventuts del Partit Nacionalista Basc, amb l'objectiu d'aconseguir la independència d'Euskadi a través de la lluita armada. Les seves primeres víctimes mortals van ser membres de les forces de seguretat del règim franquista, com el policia Melitón Manzanas, el 1968.

Cinc anys després, amb un potent explosiu, l'organització armada feia volar el cotxe on anava l'almirall Carrero Blanco, aleshores president del govern i candidat a succeir Franco. L'acció va fer la volta al món.

 

 

 

L'impacte de l'atemptat de l'Hipercor

La dècada dels 80, en plena democràcia, va estar dominada per la branca més radical. ETA militar. Són els anys dels atemptats massius i indiscriminats. L'atemptat a l'Hipercor de Barcelona, el 19 de juny del 1987, va sacsejar Catalunya. El balanç va ser de 21 morts i 45 ferits.

Els 90 arrenquen amb l'explosió de dos cotxes bomba a Catalunya. Un a Sabadell que mata sis policies nacionals i un altre a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, on moren 10 persones.

 

 

 

S'incrementa el setge policial i, poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, la gendarmeria francesa deté la cúpula d'ETA a la població de Bidart, entre ells el seu líder carismàtic, Francisco Múgika Garmendia, "Pakito".

La nova direcció etarra proposa llavors una treva de dos mesos, però el diàleg amb Madrid no avança i tornen els atemptats. Com l'intent fallit al llavors president del govern espanyol, José María Aznar. El blindatge del cotxe en què anava Aznar el va salvar.

Però el malestar es va disparar al país arran del dramàtic segrest i mort de Miguel Ángel Blanco, regidor del PP a Ermua, a qui van executar després que el govern no complís la condició de traslladar en 48 hores els presos d'ETA a Euskadi.

 

 

 

L'assassinat d'Ernest Lluch

Després d'una treva d'un any, el nou mil·lenni va tornar a començar amb sang. El 21 de novembre del 2000, un comando d'ETA estable a Barcelona va assassinar el catedràtic i polític socialista Ernest Lluch quan acabava d'aparcar el cotxe a l'aparcament del bloc de pisos on vivia. Els carrers de Barcelona es van omplir de ciutadans indignats i peticions al govern central. Al final de la manifestació, la periodista Gemma Nierga demanava diàleg:

"Estic convençuda que l'Ernest, fins i tot amb la persona que el va matar, hauria intentat dialogar. Vostès que poden, dialoguin si us plau."

 

 

 

El 2006, ETA va anunciar un alto el foc permanent, però la treva es va trencar amb diversos atemptats com el de la Terminal T-4 de l'aeroport de Barajas, amb el resultat de dos morts i una vintena de ferits.

No va ser fins al 20 d'octubre del 2011 quan la banda armada va decretar "el cessament definitiu de l'activitat armada". I han hagut de passar gairebé set anys més perquè ETA anunciés la dissolució.

ARXIVAT A:
ETATerrorisme
Anar al contingut