Més de la meitat dels municipis amb risc d'inundacions continuen sense pla per fer-hi front

521 municipis de Catalunya estan obligats a tenir un pla de protecció civil per risc d'inundació i més de la meitat no compleixen aquesta premissa ja sigui perquè el tenen caducat (237) o bé perquè encara no l'han redactat (60). 

Entre els que no tenen el pla fet hi ha municipis amb un risc molt alt d'inundació com Badalona, Rubí, Montcada i Reixac, Puigcerdà i Vilassar de Mar.

Per contra, hi ha 224 municipis que sí que tenen vigent el pla d'actuació, una xifra que ha augmentat respecte a l'últim any, ja que s'hi han sumat 64 municipis més. 
 

Senyalitzar i tancar passos inundables o rieres són exemples de mesures que preveuen els plans municipals per donar una resposta ràpida i eficaç davant els episodis de pluges localment intenses. Unes actuacions que poden salvar vides i evitar pèrdues materials.

Un cop aprovats, aquest tipus de plans de protecció civil s'han de revisar cada quatre anys i, entre els que el tenen caducat, la meitat fa més de deu anys que es van validar.
 

Nous avisos de perill de pluja

Per ajustar encara més les previsions i els avisos, el Servei Meteorològic de Catalunya ultima la creació d'un nou avís d'intensitat de pluja i la revisió dels llindars per a les activacions d'alertes.  

Ara hi ha dos avisos per precipitacions: un de pluja sobtada per més de 30 litres en mitja hora, o acumulacions de més de 100 litres en 24 hores.

S'ha detectat que moltes inundacions greus es produeixen en fenòmens de tres hores i, per això, es crearà un avís específic per a aquest tipus de tempestes, molt locals i que descarreguen amb intensitat forta durant força estona al mateix punt. Fenòmens difícils de preveure, però la Generalitat pretén millorar-ho.

Precisament, Protecció Civil ha aprovat un pla estratègic per minimitzar els danys provocats per les inundacions que insta els ajuntaments a prendre mesures i ser corresponsables. Hi insisteix Sergio Delgado, subdirector de Protecció Civil:

"La Generalitat no pot suplir en el moment d'una inundació el rol municipal, per això és important que els municipis amb risc elevat facin el pla perquè, si no, hi ha mesures a nivell local com el tancament d'accesos i la identificació de llocs vulnerables que no es faran i per tant hi ha un risc."

El pla de Protecció Civil també busca que la població prengui consciència dels riscos que comporta l'aigua i saber com autoprotegir-se. Per exemple, no s'ha de travessar mai una zona inundada perquè es desconeix la fondària i la velocitat de l'aigua.

De fet, els rescats per inundacions es deuen a imprudències de persones atrapades en zones senyalitzades com a inundables que tenien l'accés restringit amb cintes, tanques o semàfors o bé que ja estaven inundades. En posa exemples Marta Cassany, directora general de Protecció Civil: 

"Només mig metre d'aigua ja arrossega un vehicle. I amb 20 centímetres d'aigua una persona també es pot ofegar."
 

Quins municipis tenen risc d'inundació?

Es calcula que el 9% de la població de Catalunya viu en zones inundables, unes 705.000 persones. I el 15% de les zones urbanitzades estan afectades per risc d'inundació fluvial o marítima. 

Tot i la llarga sequera que s'acumula, les inundacions són un fenomen cada cop més intens i freqüent pel canvi climàtic. Pluges molt intenses en un període curt i sobre un nucli molt local. 
 

Les inundacions sobtades són el risc greu que ha provocat més víctimes mortals en els últims anys a Catalunya: més de 100 persones en 40 anys. I també han provocat pèrdues econòmiques de milers de milions d'euros.

A més, el caràcter local de les precipitacions intenses dificulta la predicció amb exactitud i, per tant, incrementa els riscos de la població.

L'Agència Catalana de l'Aigua té previstes entre aquest any i el que ve unes 500 actuacions de manteniment i conservació de lleres de rius amb una inversió de 8 milions d'euros. També té una línia d'ajuts als ens locals per redactar projectes o executar obres que redueixin el risc d'inundacions.