Més de mil detinguts en les protestes massives contra l'empresonament de l'alcalde d'Istanbul

Milers de ciutadans es continuen manifestant a Istanbul contra l'empresonament d'Ekrem Imamoglu, alcalde de la ciutat i principal rival polític del president turc, Recep Tayyip Erdogan. Aquest dilluns, el govern ha llançat un dur advertiment a l'oposició demanant-los que acabin amb les manifestacions i fent-los responsables dels aldarulls i de les destrosses posteriors.

Segons l'últim balanç oficial, hi ha més de 1.100 detinguts en les protestes, 123 policies han resultat ferits i s'ha confiscat materials com àcid, pedres, pals, focs artificials, còctels Molotov, destrals i ganivets.

El ministre de l'Interior, Ali Yerlikaya, ha advertit que el govern "no permetrà la terrorització dels carrers ni l'amenaça a la tranquil·litat del poble", i ha justificat les actuacions policials apel·lant a l'article 34 de la Constitució turca, que reconeix el dret de reunió pacífica, però estableix restriccions per motius de seguretat i ordre públic.

La Fiscalia ha emès ordre de detenció contra 1.133 persones els últims cinc dies i aquest dilluns al matí hi ha hagut una batuda a Istanbul que ha deixat 144 detinguts, entre ells diversos periodistes que han cobert les manifestacions. 

La UE, preocupada

Les autoritats turques van detenir dimecres Imamoglu, així com un centenar de persones més, en el marc d'una operació per suposats càrrecs de "corrupció" i "terrorisme".

El moviment arriba poc abans que el partit d'Imamoglu celebri unes primàries en què es preveia la seva elecció com a candidat presidencial per als comicis del 2026.

Davant les detencions, la Unió Europea ha expressat preocupació per "l'evolució democràtica de Turquia". El portaveu de la Comissió Europea, Guillaume Mercier, ha afirmat que l'arrest de manifestants i del mateix alcalde d'Istanbul "planteja interrogants sobre l'adhesió de Turquia a la seva llarga tradició democràtica".

Mercier ha recordat que, com a membre del Consell d'Europa i candidat a la UE, Turquia està obligada a respectar els valors democràtics fonamentals, incloent-hi els drets dels càrrecs electes i la llibertat de manifestació.

El portaveu ha subratllat que la UE segueix de prop la situació i ha evitat especular sobre possibles conseqüències en les relacions bilaterals:

"D'acord amb la Guia Estratègica de l'abril del 2024 del Consell Europeu, les relacions amb Turquia s'havien caracteritzat per una reactivació gradual i l'adopció de passos concrets cap a un diàleg constructiu."

En aquest sentit, ha reconegut que Brussel·les manté contactes d'alt nivell amb Ankara en diversos àmbits, però ha insistit que qualsevol impacte en el futur d'aquests diàlegs "és prematur d'avaluar en aquest moment".

Mercier ha recordat, en línia amb les declaracions recents de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que la UE vol que Turquia continuï vinculada a Europa, però això "requereix un compromís clar amb les normes i pràctiques democràtiques".

També el Consell d'Europa s'ha pronunciat aquest dilluns demanant a les autoritats turques que respectin els drets de reunió i de lliure expressió.

El comissionat de Drets Humans del Consell d'Europa, Michael O'Flaherty, ha manifestat la seva "preocupació" per les informacions i les denúncies sobre "l'ús desproporcionat de la força per part de la policia i les restriccions generalitzades al dret a rebre i difondre informació".