Què pot explicar la mort de més de 1.300 pelegrins a la Meca: calor i visats no autoritzats

Unes 1.300 persones han mort aquesta setmana durant el pelegrinatge anual a la Meca, a l'Aràbia Saudita, a causa de les altes temperatures, que en alguns punts han fregat els 52 graus.

L'Aràbia Saudita ha reconegut aquest diumenge la xifra de 1.301 morts, després de dies sense pronunciar-se sobre les víctimes als carrers del país. 

Segons l'agència de notícies saudita, un 83% de les víctimes "no estaven autoritzades a fer el hajj", és a dir, hi haurien arribat amb un visat personal i no amb el permís especial per al hajj, el pelegrinatge obligatori almenys un cop a la vida per als musulmans que s'ho poden permetre. Aquestes persones "havien recorregut llargues distàncies sota el sol, sense refugi ni l'acomodació adequats", diu el comunicat oficial. 

L'Aràbia Saudita emet permisos i visats oficials per assistir al ritual, però com que el cost mitjà del viatge és d'uns 5.000 dòlars per persona, hi ha molts fidels que opten per accedir-hi amb visat de turista o altres vies que el regne saudita considera il·legals. 

D'entrada, per evitar l'arrest o la deportació, els milers de musulmans que van viatjar de forma no oficial van haver de caminar pel desert per arribar fins a la ciutat sagrada.

Un cop allà, no tenien accés a les instal·lacions climatitzades ni a les tendes de campanya amb aire condicionat. Els seus únics refugis eren els carrers de la ciutat, que es trobaven a temperatures extremes.

Per si no n'hi hagués prou, les autoritats saudites no ofereixen assistència mèdica als creients que viatgen amb un visat personal, tot i que sí que atenen a qui hi arriba de manera regular.

A més, l'elevat cost del viatge fa que molts pelegrins hi vagin al final de la seva vida, després d'haver aconseguit estalviar prou diners. També solen anar-hi persones malaltes perquè es considera que morir a la ciutat santa és una benedicció.

Egipte sanciona 16 agències de viatges

Si dimecres passat es parlava d'uns 550 morts per les altes temperatures, en quatre dies la xifra s'ha més que duplicat. Desenes de víctimes havien viatjat des de l'Índia, Indonèsia, Jordània o Tunísia. Però la majoria, unes 672, provenien d'Egipte, segons les agències de notícies.

Per això, Egipte és un dels països que ja han anunciat mesures. El primer ministre, Mostafa Madbouly, ha decidit retirar les llicències a 16 empreses turístiques, que acusa d'organitzar viatges de forma irregular. El regne de Jordània està estudiant mesures similars.

En un comunicat, el govern egipci ha criticat que les agències no facilitessin els desplaçaments dels fidels fins a la Gran Mesquita de la Meca ni cap mena de servei, tampoc mèdic.
 

L'Aràbia Saudita celebrava "l'èxit"

L'Aràbia Saudita que fins aquest diumenge al vespre no s'havia pronunciat sobre els centenars de víctimes, havia celebrat l'"èxit" del pelegrinatge, que aquest any hauria congregat cap a dos milions de persones.

Es calcula que el hajj aporta almenys 10.000 milions de dòlars a les arques del regne saudita, cosa que converteix el pelegrinatge en la segona font d'ingressos del país per darrere del negoci del petroli i el gas.

De retruc, l'augment progressiu d'aquest turisme religiós ha propiciat l'obertura de més hotels de luxe i l'impuls de grans promocions de centres comercials i apartaments a l'entorn de la ciutat.

El pelegrinatge a la Meca, "un perill extrem"

Estudis recents han alertat que la crisi climàtica provocada per l'escalfament planetari farà que els pelegrinatges a la Meca a l'estiu suposin "un perill extrem" cada vegada pitjor per als pelegrins. 

El hajj i el ramadà han estat escenari de grans mortaldats en les últimes dècades a la Meca, però habitualment per grans incendis o per estampides humanes, com la que hi va haver el 2015, en què van morir més de 700 persones.