Més del 50% de les identificacions policials a Catalunya es fan a estrangers
SOS Racisme denuncia que la policia identifica persones per motius ètnics i racials
Una de les conclusions la campanya "Pareu de parar-me" de SOS Racisme sobre les identificacions policials és la dificultat que, asseguren, han tingut per trobar dades oficials. Les úniques que han aconseguit a nivell global de Catalunya són les que els han facilitat els Mossos d'Esquadra.
De les identificacions policials fetes l'any 2017, més de la meitat, un 54,1%, es van fer a persones estrangeres, tot i que només representen el 13,7% de la població catalana.
O sigui que, per cada persona amb nacionalitat espanyola a qui es demana la documentació, se n'aturen més de set de nacionalitat estrangera.
La majoria són magrebins i més del 80% els identifiquen més d'una vegada, encara que només un 14% acaben a comissaria.
L'estudi apunta també que més de la meitat asseguren que han patit algun tipus de violència durant la identificació, com explica Kaire Ba Dejuán, coordinadora de la campanya "Pareu de parar-me".
"Sembla que la quantitat de persones identificades que no ha rebut violència és molt gran, però si sumem tots el tipus de violències, que són la verbal, la verbal i física i la només física -que representa el 7%- ens trobem que el 51% de persones que han respost l'enquesta han estat identificades rebent alguna mena de violència que posa en perill la seva integritat física o psicològica."
En Marc Ayza és un dels testimonis que SOS Racisme ha recollit dins la campanya sobre les identificacions policials. Explica com va anar una de les primeres vegades que la policia li va demanar la documentació:
"Jo m'havia quedat una mica enrere i em van parar. Recordo que el meu pare anava una mica més endavant. Esclar, el meu pare és blanc. Ell es va girar. Li van demanar disculpes a ell, a mi ni em van dirigir la paraula."
Després, hi ha hagut moltes més identificacions.
"Jo sempre pregunto 'per què?' Però les respostes sempre són molt vagues. Veus que et paren per qüestió de raça. No és agradable. No és una situació que et faci estar feliç i et faci ser amable. No, et posa de mala hòstia."
SOS Racisme denuncia també que la Guàrdia Urbana de Barcelona no els ha facilitat dades, la qual cosa atribueixen a una voluntat d'aquest cos de no fer pública aquesta informació.
Aquestes parades, a més de la molèstia per a les persones que les pateix, diu SOS Racisme, tenen conseqüències per a la convivència, ja que reforcen la imatge negativa de les persones que semblen estrangeres.
