Més dificultats per demostrar l'arrelament: la nova normativa que afecta els sol·licitants d'asil

Falten dos mesos perquè entri en vigor el nou reglament d'estrangeria, però a partir d'aquest dijous a tots els sol·licitants d'asil a qui se'ls denegui la petició ja no els computarà el temps que han viscut i treballat legalment a Espanya.

Això significa que, per poder regularitzar la seva situació, hauran de començar de nou i posar el comptador a zero.

Els sol·licitants d'asil, doncs, no podran recórrer a l'anomenat "arrelament" per aconseguir els papers: provant que s'ha viscut tres anys a Espanya, es demostra un vincle al país i s'hi pot accedir.

Podria ser el cas de Gamaliel Trujillo Sandoval, que va sortir de Colòmbia l'any passat després que el que queda de les guerrilles de les FARC l'amenacessin si no reclutaven el seu fill.

Tal com ha explicat a TV3, Sandoval busca refugiar-se perquè de vida "només n'hi ha una" i quedant-se al seu país corria el risc de perdre-la en mans de justiciers.

Ara ha demanat asil a Espanya, però el seu expedient té molts números d'acabar denegat: de totes les sol·licituds de Colòmbia o el Perú, més del 90% són rebutjades.

Començar de zero després de perdre la protecció internacional

Fins ara, les persones a qui se'ls ha denegat la protecció internacional han pogut recórrer a l'arrelament. I fa pocs mesos el govern espanyol anunciava, amb satisfacció, que el nou reglament d'estrangeria reduïa aquesta exigència de tres a dos anys.

Però a la reforma hi havia gat amagat per als sol·licitants d'asil. Ara, tot el temps que hagin viscut i treballat a Espanya mentre esperen la resolució no computarà. Serà com si no hagués existit.

Les entitats de drets humans denuncien que aquest canvi en el reglament d'estrangeria abocarà milers de persones a la irregularitat durant dos anys.

Per Jordi Campabadal Graus, responsable de l'àrea jurídica de la Fundació Bayt al-Thaqafa, "si tenen una denegació d'asil, per molt que faci cinc anys que són aquí, de cara a l'Oficina d'Estrangeria serà com si haguessin arribat el dia abans".

"D'un dia per l'altre, aquestes persones han de deixar la feina; si tenen un contracte de lloguer, no el podran seguir tenint; els tancaran el compte bancari. Tot i tenir una vida establerta aquí."

I això farà que moltes persones caiguin de manera sobrevinguda en la irregularitat, tot i portar anys treballant i cotitzant, apunta l'advocada del servei jurídic de la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi Gisela Cardús Rius.

La lletrada considera que el canvi porta a la precarietat d'aquestes persones, representa un retrocés en la integració i fomenta l'economia submergida per poder sobreviure.
 

Una regulació de la UE que dissuadeix els migrants

El govern espanyol diu que és una regulació marcada per la Unió Europea i per la doctrina del Tribunal Suprem. Però les entitats l'acusen de fer una política dissuasiva, que el que busca és que la gent no sol·liciti protecció internacional.

I, de fet, ja se n'estan notant els efectes. Les sol·licituds d'asil de colombians i peruans s'han desplomat a la meitat aquest 2025, en comparació amb el mateix període de l'any passat.