Més d'un milió de nens confinats: com afecta el confinament els més petits?

Sense escola ni poder sortir de casa, la pandèmia ha tancat a casa més d'un milió de nens i nenes a Catalunya. Les famílies, a banda de com gestionar aquests dies, estan també preocupades pels possibles efectes adversos.

El síndic de greuges ha demanat relaxar el seu confinament, i en la mesura del que sigui possible que es puguin deixar sortir els infants i adolescents a l'exterior, si el confinament s'allarga. Perquè puguin fer alguna activitat a l'aire lliure o exercici físic, sempre que es mantinguin les distàncies de seguretat.

El moviment és fonamental per al seu desenvolupament

Moltes famílies es pregunten si el confinament pot tenir conseqüències en la salut dels menors. Segons David Bueno, director de la càtedra de Neuroeducació de la UB:

"Els infants necessiten bellugar-se, forma part del seu estadi de desenvolupament, per tant, estar tancats molts dies a casa segur que els juga una mica en contra, es posaran més nerviosos del que és habitual."

Recomana fer esport a casa, ballar, jugar i seguir unes rutines diàries, afegeix que hi ha infants que són més quiets i més casolans i ho portaran millor, però:

"Els més moguts, aquests lògicament a poc a poc aniran guanyant en estrès, fins que arribarà el moment que serà realment complicat tenir-los a casa quiets i tranquils, perquè és que el cervell d'un infant està preparat per funcionar, per bellugar-se molt, per jugar, per sortir, per córrer. No dic que puguin sortir al carrer a jugar, no és això, però sí que podem buscar una situació que sigui més fàcil."

Maribel Martínez és psicòloga infantil i creu que "ara és el moment de la criança amb valors, i la solidaritat n'és un, i aquests nens ho han d'entendre, hem d'adaptar el discurs a cada edat, explicar-los que no poden sortir per solidaritat".

Com gestionar-ho per poder passar millor el confinament amb els menors?

Segons David Bueno:

"És molt important com ho visquin els pares, els nens imiten, per tant, si els pares viuen el confinament amb angoixa, amb estrès, amb una excessiva preocupació, això els podria afectar. Si els pares ho viuen amb certa tranquil·litat, conservant un cert sentit de l'humor, conservant l'optimisme, els nens ho viuran d'una altra manera."

Diu la psicòloga Maribel Martínez:

"Jo crec que els pares ens estem passant amb el tema de la hiperactivitat a casa, i jo crec que també podríem parar i dir: 'I què passa si ens avorrim una mica?' L'avorriment és un gran motor per poder crear."

Afegeix que estaria bé gestionar bé les emocions, "ells no tenen eines com nosaltres, i per tant els hem d'ajudar a gestionar per exemple la frustració de no poder sortir de casa, de no veure els amics, de no fer la seva vida normal, i si habitualment ja hi ha una baixa tolerància a la frustració, ara encara s'accentuarà més. Un nen no sap què fer amb la seva ràbia i l'hem d'ajudar. Com? Parlem amb ell, fem de mirall d'aquesta emoció, ens hem d'avançar i li podem dir: 'Veig que estàs enfadat, veig que estàs rabiós', i a partir d'aquí el nen va reconeixent aquesta emoció i aprèn a posar-li nom, la tristesa, la ràbia..."

S'estan recollint firmes a través de la plataforma Change.org per fer arribar la queixa a La Moncloa. Milers de persones reclamen flexibilitzar les mesures restrictives cap als infants, i posen com a exemple les mascotes, a qui el decret d'estat d'alarma sí que té en compte per cobrir les seves necessitats vitals. Segons David Bueno:

"S'han tingut poc en compte les necessitats dels nens, s'ha parlat més dels animals de companyia i de la necessitat que tenen els gossos de sortir a fer un tomb pel carrer cada dia que no pas dels nens, que també tenen necessitat d'esbargir-se. Se'ls ha tractat com si fossin adults."

El problema s'accentua amb els que viuen en pisos minúsculs sense cap sortida a l'exterior, segons David Bueno:

"Tot depèn de les famílies, depèn de cada nen, de com sigui el seu caràcter, i depèn del lloc on estiguin vivint. En una casa amb poques finestres cap a l'exterior tenen més necessitat de sortir a fora que en una casa que tingui unes bones vistes, no dic un jardí o un pati, tenir unes vistes que et permetin eixamplar la vista, veure el cel, veure uns arbres. Però penso que es podria permetre que cada dos o tres dies pugui sortir amb els nens petits un adult, amb un nen, tots ben equipats amb mascareta... a fer una volta a l'illa de cases i tornar a entrar, és el mateix que es permet fer amb els animals de companyia, no és tan estrany, seguiríem sent igual de dràstics però afavoriríem la conciliació dins de casa."

Què s'està fent a la resta de països?

A Bèlgica han deixat les guarderies obertes perquè les famílies no hagin de deixar els infants amb els avis i àvies, per protegir la gent gran, la resta d'escoles i universitats sí que estan tancades. Està permès sortir a fer esport o passejar, demanen que es faci en solitari. El mateix govern diu que per a la salut mental de la població és millor que la gent surti a airejar-se. Això sí, els parcs infantils estan tancats i només es pot caminar pels carrers o pels parcs.

Al Regne Unit, els treballadors considerats essencials com són el personal sanitari, la policia, els treballadors de supermercats... poden continuar portant els nens a l'escola, la resta, no. Es pot sortir un cop al dia a fer exercici als parcs i que els infants puguin sortir.

Als Estats Units, a les àrees confinades tipus Nova York, Atlanta i Califòrnia es permet a tota la població sortir a passejar una estona curta cada dia, i per tant també als infants, però guardant les distàncies de seguretat. Fins i tot els governadors hi encoratgen, pel bé de les famílies. El sistema d'escoles públiques ja ha activat l'educació online i fan classes a distància cada dia, i per pal·liar la bretxa tecnològica, les companyies de telefonia han alliberat wifi a les ciutats, de manera que tothom pot tenir accés a internet. Les escoles han repartit també portàtils i ordinadors per a l'alumnat que no en tenen, i han rebut donacions del sector privat.

Montse Ferrer i la seva família viuen al Canadà:

"Al Canadà, aquí ja fa dues setmanes que les escoles estan tancades, i per ara no tenim data de tornada, de fet cada dia es van tancant més coses. El que no hi ha aquí és un confinament de la població, nosaltres podem sortir, no hi ha una ordre estricta de quedar-se a casa, no hi ha la policia al carrer, per tant, podem sortir, i ho aprofitem."

La Maria Constans, viu amb la seva família a Alemanya:

"Aquí a Alemanya, els parvularis i les escoles van tancar el 16 de març. Hi ha servei mínim per a les famílies que treballen en serveis essencials. Al nostre parvulari, dels 200 nens, 40 tenen dret a aquest servei. Es pot sortir a fer esport o a passejar a l'aire lliure, es pot sortir, per això, només amb la gent de la teva família, la gent que viu amb tu a casa."

Núria Camahort viu amb la seva família a Pennsilvània, als Estats Units:

"Aquí als Estats Units, la situació és diferent a cada estat, depèn del governador, nosaltres vivim a Pennsilvània, vivim en una zona rural, i encara ens permeten sortir si volem fer esport, anar a caminar o amb bici."

Teresa Solà viu amb la seva família a Bogotà, a Colòmbia:

"A Colòmbia estem tancats des de fa 15 dies. No podem sortir al carrer, no podem anar enlloc, simplement estem tancats, només hi ha oberts supermercats, farmàcies, hospitals i bancs. I podem anar a comprar una persona per família."

Però sembla que no tot és negatiu: ara, els nens i nenes passen més hores que mai amb les famílies amb l'esperança que un dia la porta es torni a obrir i que tot s'acabi bé.