Més enllà de la bretxa salarial: la desigualtat de gènere, també als llocs de direcció

El 74% de les dones catalanes es consideren actives laboralment, tot i que només el 66% tenen una feina. En canvi, el 80% dels homes estan al mercat laboral i el 72% tenen una feina.

A aquesta primera bretxa entre homes i dones al món laboral cal afegir-hi la diferència de salaris. En el cas de les dones, el salari mitjà és de 2.015 € mensuals, mentre que el dels homes és de 2.559 €, segons l'Institut Nacional d'Estadística.

En canvi, pel que fa a la formació, el 33,5% de les dones tenen una titulació universitària, mentre que en el cas dels homes la tenen un 32,3%, segons Idescat.

Les societats cotitzades a borsa han de publicar per llei les dades sobre desigualtat de gènere i indiquen que la participació femenina als consells d'administració d'empreses catalanes és del 22%, tres punts menys que la mitjana espanyola i cinc punts per sota la mitjana europea.

Molt recentment, la Unió Europea ha aprovat una directriu que obligarà les empreses cotitzades a borsa a elevar fins a un 40% la presència de dones als consells d'administració a partir de l'any 2026.

"Valor Afegit" ha volgut comprovar la trajectòria femenina en la jerarquia del món laboral i s'ha abordat el món sindical, el de les organitzacions que treballen en l'àmbit social i el de les petites empreses. Es tracta també de veure com les dones que han arribat a una certa posició han gestionat les càrregues familiars que tradicionalment han recaigut en elles. El 36% de les dones tenen cura d'algun familiar, siguin fills o pares. Entre els homes, els que hi dediquen alguna part del seu temps són el 23,1%, segons l'INE.

La Sandra Espert viu amb la seva mare i el seu fill adolescent. Ella és qui aporta els ingressos a la família, i també té cura de la salut delicada de la mare i de la inestabilitat emocional d'un noi de disset anys. En el passat, la gestió de les càrregues familiars va ser diferent, però li va permetre tenir una carrera professional i fer activitat sindical.

"Em vaig casar als 25 anys i deu anys després em vaig divorciar. Tenim dos fills, un de dinou i un de disset. Les càrregues familiars les he portat, sobretot, amb l'ajuda dels meus pares, pare i mare que s'han fet càrrec dels meus fills. Sense ells no hauria pogut avançar, sobretot sindicalment."

Durant més de vint anys, la Sandra ha pogut anar a treballar cada dia a la companyia d'assegurances Axa. Ara és delegada sindical i una part de la seva activitat la fa a la seu de Comissions Obreres al Baix Llobregat.

El 43% dels delegats d'aquest sindicat són dones, una proporció molt semblant a la de l'afiliació femenina. Als òrgans de direcció hi ha paritat de gènere, que es deriva dels estatuts.

A la UGT de Catalunya les dones són el 38% de les persones afiliades i el 44% dels delegats sindicals. L'activitat sindical demana un esforç afegit als treballadors, i en el cas de les dones es converteix en una prova sobre com viure la vida amb igualtat de gènere.

"Vaig entrar a treballar a Axa l'any 99, i el 2000 ja em vaig presentar a les eleccions sindicals per Comissions Obreres, vam guanyar i des de llavors soc delegada sindical. No és cap bicoca ser delegada sindical, hi has d'invertir molt de temps personal. El que negociem nosaltres per les empreses, que són menys hores de feina, teletreball, desconnexió digital, els sindicalistes no en fem ús, de tot això, al contrari. Has de ser Wonder Woman, una superdona, moltes ho som, les sindicalistes hi donem un valor afegit perquè hi hem de dedicar més temps i posar-hi molta voluntat, dedicació i ganes."

La desigualtat a les entitats socials

L'Àngels Guiteras és psicòloga, graduada en Administració d'Empreses i fa de gerent de l'associació ABD, una entitat del tercer sector social. Alhora és mare de dues noies que van néixer als inicis de la seva carrera professional, quan la seva parella ja es trobava també immersa en la seva activitat laboral.

"Vam arribar a l'acord de combinar-ho entre nosaltres dos com a parella, sobretot les tardes, i ben aviat vam veure que necessitàvem ajuda. És la Josefina, que ara no hi és i que ens ha acompanyat tota la seva vida. El meu pare en aquest moment ja no hi és i la meva mare la prioritzo, els dissabtes per davant de tot."

Les dones ocupen la meitat dels càrrecs de direcció de les entitats del tercer sector, el que agrupa les organitzacions que fan feina social i ocupa 87.000 persones. És una xifra que millora en cinc punts la de l'any 2018, però que amaga desigualtats internes: algunes veus la troben insuficient per a un sector on el 75% de la força laboral són dones. En el cas d'ABD, les dones arriben al 90% de la plantilla.

"Nosaltres naixem molt focalitzats en els programes de drogodependència, de tots els problemes que hi havia a la ciutat als anys 80. Jo en soc cofundadora, en termes de gènere és una entitat molt femenina perquè el tercer sector ho és. El sostre de vidre el trenquem dia a dia. Els hem trencat tots els que ha fet falta, això no ens ha aturat, és el que hem d'anar fent totes per canviar la societat."

Dones directives al món empresarial

La Rosa León és la gerent d'una empresa del metall de Ripollet. Està casada, té dos fills i una vida molt ocupada. Aquesta realitat és la que ha anat portant la família cap a un repartiment més equilibrat de les tasques domèstiques i la cura dels fills.

"Al principi em volia encarregar de tota la feina i tenir cura dels nens, però t'adones en un moment determinat que no arribes a tot i que s'ha de canviar la gestió. De mica en mica l'Àlex s'hi ha anat implicant cada vegada més i també hem buscat ajut extern. Divendres al matí tenim una noia contractada que ens ve a netejar el pis i de vegades si necessitem que algú vagi al col·le a buscar els nens hi va ma mare o la veïna. Intentem trobar un equilibri."

La Rosa s'ocupa dels recursos humans, de les finances i tots els aspectes econòmics de l'empresa familiar en què treballen també el seu pare i el seu germà. Les dones ocupen el 16% dels càrrecs directius de les empreses espanyoles, segons un estudi de la consultora ICSA. Aquesta dada és dos punts inferior a la del mateix estudi de l'any anterior.

Però, a més, el detall d'aquesta xifra amaga noves desigualtats. Només el 8% dels càrrecs de director general estan ocupats per dones. En canvi, les dones són el 30% de les directives de recursos humans, una de les àrees menys envejades del món empresarial.

"No sé si és perquè soc economista o no, però soc bastant quadriculada i m'agrada molt tenir previst què faré i quan ho faré, com ho faré també. Això m'ajuda molt. Faig llistes de coses pendents i vaig ratllant a mesura que vaig fent."

A més de la bona planificació, la Rosa destaca la flexibilitat com la gran arma per abordar el repte de fer de directiva sent mare de família. Un exemple d'una tendència rellevant al món de l'empresa que té encara molt camí per recórrer.

Altres estudis aporten resultats més optimistes. Les dades de l'observatori d'igualtat de la consultora Adecco conegudes a principis de juny indiquen que pugen del 9% al 20% les empreses que tenen almenys la meitat dels llocs de direcció ocupats per dones.

La consultora destaca els efectes positius de disposar d'un pla d'igualtat, però remarca que el 52% de les empreses encara no el tenen, a pesar que és obligatori per a les empreses que tenen més de 50 persones a la plantilla.