Més morts, al·lèrgies i malalties tropicals: posen xifres a l'impacte de la crisi climàtica

L'any 2023 es van registrar temperatures rècord a tot el planeta. "Si no es prenen mesures dràstiques, l'impacte del canvi climàtic sobre la salut humana afectarà milions de persones". És la conclusió dels investigadors que acaben de publicar un estudi a la revista The Lancet que confirma l'efecte de la crisi climàtica sobre la salut. L'estudi posa xifres a aquest impacte.

A Europa, les temperatures estan pujant el doble de la mitjana mundial, i això és una amenaça per a la salut de la població europea. Però incideix especialment en el sud d'Europa, on les morts pels efectes de la calor han crescut un 11% en 20 anys, mentre que a la resta del continent l'augment ha estat del 9%.

L'estudi que publica la revista The Lancet Public Health subratlla que s'ha incrementat més del 40% el nombre de dies en què estem exposats a onades de calor.

També s'han ampliat les hores del dia en què la força de la radiació solar desaconsella l'activitat física a l'aire lliure. Això podria reduir l'activitat física habitual dels ciutadans, amb repercussions negatives en la salut.

De la mateixa manera, les condicions climàtiques tenen efectes negatius en la salut de les persones que han de treballar a l'aire lliure. Els autors de la publicació atribueixen a l'estrès tèrmic la caiguda de l'oferta de mà d'obra entre els anys 2016 i 2020 a Europa.

Més efectes: augment de malalties tropicals

L'informe considera "lamentable" el ritme a què avancen els països europeus per reduir les emissions, un ritme tan lent que només s'arribarà a l'objectiu buscat de la neutralitat del carboni l'any 2100.

Per això, els insten a actuar amb urgència, perquè el canvi climàtic té altres efectes demostrats en la salut dels europeus, com l'augment de les malalties tropicals. Al continent n'hi ha cada vegada més casos, com ara el dengue, la malària o el virus del Nil. I això és perquè els mosquits que les transmeten ja troben condicions ambientals idònies per viure a Europa.

També s'experimenten canvis en les èpoques de floració, que fan més llargues les temporades d'al·lèrgies. Ho explica una de les responsables de l'informe, Rachel Lowe:

"L'informe mostra que l'impacte del canvi climàtic en la salut està empitjorant, sobretot en la mortalitat relacionada amb temperatures extremes i en la possibilitat de transmissió de malalties a través dels mosquits."

El sud d'Europa, amb més risc

La mortalitat relacionada amb la calor és el doble en les dones que en els homes. L'impacte de l'augment de les temperatures afecta sobretot els grups vulnerables de cada comunitat, però encara més als països mediterranis.

Segons apunta Lowe, "impacta més en les dones, en persones grans, en les zones socialment més deprimides".

"Veiem que a Espanya i als països del sud d'Europa hi ha més risc relacionat amb la calor extrema i amb els indicadors d'algunes malalties infeccioses."

El sud d'Europa es veu més afectat que el nord per les malalties relacionades amb la calor, els incendis forestals, la inseguretat alimentària, la sequera i la leishmaniosi, que transmet un mosquit.

L'informe assenyala que en els períodes del 2000 al 2009 i entre el 2010 i el 2019 hi ha hagut augments substancials en les condicions de sequera extrema a l'Europa meridional.

En el conjunt del continent, l'any 2021 hi va haver 12 milions de persones més afectades per inseguretat alimentària derivada del canvi climàtic.
 

La inacció dels governs

Els investigadors recorden que molts països europeus continuen sent grans contribuents al canvi climàtic per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

El 2021, les emissions procedents dels combustibles fòssils van ser de 5,4 tones de CO₂ per cada europeu, 6 vegades més que a l'Àfrica. L'ús de carbó va augmentar el 13% i més de la meitat dels països europeus continuen concedint subvencions netes als combustibles fòssils.

L'estudi insta els governs a adoptar mesures amb urgència per reforçar l'acció pel clima i recorda que per complir les recomanacions dels experts sobre d'arribar a zero emissions netes el 2040, s'haurien de reduir a un ritme tres vegades superior a l'actual.

En el terreny econòmic, l'informe quantifica en 18.700 milions d'euros les pèrdues econòmiques causades per fenòmens meteorològics extrems a Europa durant el 2022, gairebé l'1% del PIB europeu.