Més mosquits tigre i més possibilitats que ens transmetin malalties importades

Preveure si hi haurà més mosquits tigre o no cada temporada és una tasca difícil, ja que hi intervenen moltíssims factors. Bàsicament, el que necessita aquesta espècie invasora per reproduir-se és aigua i calor.

De calor, degut als efectes de la crisi climàtica, aquesta primavera n'hi ha per sobre de la mitjana, perquè, per exemple, al mes de maig s'ha arribat a temperatures mai registrades en aquesta època de l'any. I d'aigua, podríem pensar que si no plou gens el mosquit ho té difícil per multiplicar-se. I, de fet, en part és així, perquè, per exemple, l'any passat, amb una primavera i estiu extremadament secs, els mosquits gairebé no ens van fer la guitza.

Però en realitat, les previsions són difícils, explica Roger Eritja, codirector del servei de control de mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat: "No podem saber quina serà la quantitat de mosquits que hi haurà cada estiu, perquè no depèn de la pluja en si, sinó de si la gent té en els seus balcons i terrasses recipients on es pugui acumular aigua".

"En només una setmana, ja hi poden sortir mosquits tigre, i no cal que sigui una gran galleda, en un dit d'aigua d'una llauna de cervesa ja poden criar"

O sigui, que sobretot dependrà de la col·laboració ciutadana, perquè el 80% dels focus de mosquit tigre estan situats en llars particulars. Per això, Eritja explica que és una espècie eminentment urbana i domiciliària i que tothom ha de participar en el seu control: "Combatre el mosquit tigre és una responsabilitat compartida amb els ciutadans, i una de les dificultats per combatre'l des que va arribar a Catalunya és convèncer les persones que han de fer una part de la feina.

"L'única manera que el mosquit tigre no ens molesti és buidar galledes, cendrers... el que sigui que pugui acumular la més petita quantitat d'aigua"

Si observéssim, per exemple, un petit test amb uns ditets d'aigua d'un balcó qualsevol, al cap de dos dies hi veuríem larves. I al cap de només una setmana, observaríem com les larves es tornen mosquits.

A Catalunya, des del 2004

El primer cop que es va detectar el mosquit tigre a Catalunya va ser el 2004 a Sant Cugat del Vallès. I, en tan pocs anys, ja s'ha escampat a gairebé tot el territori, a excepció d'aproximadament un 30% dels municipis, situats sobretot al Pirineu i a Ponent.

Al laboratori del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, una de les comarques més afectades, no només fan seguiment de l'expansió de mosquits tigre, sinó també dels possibles casos de malalties que pot transmetre: dengue, chikungunya i Zika, que són importades d'altres països.

Així que, si durant la pandèmia, amb les restriccions per viatjar, no se'n van detectar casos, ara, amb l'augment de viatges a l'estranger, els experts ja preveuen que podrien tornar a augmentar.

El codirector del Servei, Carles Aranda, explica que des del dia 1 de juny ja estan mans a l'obra per si hi hagués algun cas. I que, si tinguessin alguna sospita perquè alguna persona presentés els símptomes, en farien un seguiment exhaustiu: "Enguany sabem que hi ha aquesta possibilitat perquè la gent, després de les restriccions per la pandèmia, té ganes de sortir de viatge. Preveiem un augment de desplaçaments a l'estranger".

"El dengue, zikungunya i Zika són virus que els viatgers els poden adquirir fora i, malauradament, podria ser que, quan arriben aquí, els mosquits tigre que hi ha piquessin a la persona i després a una altra a la qual podrien contagiar"

Entre el 2015 i el 2018 es van detectar 371 casos de dengue, 183 de Zika (116 dels quals eren dones gestants i els seus nadons) i 146 de chikungunya. Tots els casos eren de persones que van viatjar, sobretot turistes i cooperants, i que van tornar infectades, segons dades del Departament de Salut de la Generalitat.

Una altra de les tasques per intentar reduir la incidència de mosquits tigre és a la via pública. Els embornals són els llocs amb més possibilitats que hi ponguin els ous. Doncs només al centre d'un poble petit com Santa Coloma de Cervelló, pot haver-hi 600 embornals.

I un dels tractaments que es fan és aplicar, un per un, un producte biològic, inofensiu per a altres insectes i animals. "Al Baix Llobregat, només, hi tenim cartografiats 55.000 embornals repartits en 25 municipis. I els tractem tres cops per temporada, tots i cadascun d'ells", ens explica Carles Aranda. Però insisteix: "L'única manera de mantenir-los a ratlla és la col·laboració ciutadana."