Més plagues i més nombroses: quines són les principals i per què s'han de tractar diferent

No és res nou que l'estiu faci aflorar tot tipus de plagues a les ciutats. Les més comunes en entorns urbans són les de paneroles, de mosquits tigre, de xinxes o de rates.

Però sí que és excepcional que hi siguin presents durant tants mesos. Ara, apareixen més aviat i marxen més tard. I això és, segons els experts, per diversos motius.

Condicions idònies més enllà de l'estiu

La primera causa que fa proliferar les plagues està directament relacionada amb la crisi climàtica. Amb l'augment de les temperatures, fa calor durant més mesos i les plagues deixen de ser un problema només de l'estiu.

D'aquesta manera es donen les condicions idònies perquè els cicles biològics dels insectes s'accelerin i es reprodueixin més ràpidament.

La segona causa té a veure amb els biocides. Per una banda, les plagues cada vegada s'hi han fet més resistents. Per l'altra, cada vegada se'n poden fer servir menys per les restriccions de salut.

Així ho explica el president de l'Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental, Quim Sendra:

"Què volem com a societat? Si assumim aquests efectes, els mínims possibles, que puguin tenir els biocides, o assumim que hem de conviure cada vegada més amb les plagues, que hem de conviure amb les paneroles, amb els rosegadors, amb els mosquits quan anem de vacances, perquè les dues coses no pot ser."

Canvi en la manera de combatre les plagues

Anys enrere, l'objectiu dels tractaments contra plagues era l'erradicació, però cada vegada més, el que es busca és mantenir les plagues controlades perquè no suposin un problema de salut pública.

El principal problema dels productes químics que es feien servir abans per combatre-les era la seva toxicitat, tant per a les persones com per als depredadors naturals de les plagues o altres animals que no eren els que es volien eliminar.

A més, els animals hi generaven resistència que passaven a les següents generacions, fent-les cada vegada més fortes i agreujant així el problema de la plaga. Per això, ara, s'opta pel que s'anomena control integrat.
 

Paneroles, la plaga per excel·lència de l'estiu

Les paneroles hi són tot l'any, però les veiem només a l'estiu. És en aquests mesos quan troben les condicions òptimes per sortir del clavegueram, on habiten la resta de l'any.

El tipus de panerola més habitual a Catalunya és la panerola americana. És de color marró i pot volar. És la que es coneix habitualment com a panerola de clavegueram, però també pot aparèixer en habitatges o comerços a través de les canonades.

S'alimenten de brutícia, per això el més important per prevenir aquesta plaga és la neteja. Mantenir sanejades les canonades, els desaigües i les xarxes de clavegueram.

Tot i que aquest estiu va començar molt plujós, la sequera persisteix i això, acompanyat de temperatures elevades, afavoreix la proliferació d'aquesta plaga.

El tractament que s'aplica a la via pública per fer front a les plagues de paneroles consisteix en aplicar un producte semblant a una silicona als pous del clavegueram. Quan les paneroles volen sortir, els queden les potes impregnades del producte i en netejar-se-les, l'ingereixen i moren.

El carrer Sòcrates del barri de Sant Andreu és un dels punts de Barcelona que més ha patit les paneroles aquest estiu.

El mosquit tigre, supervivent a la sequera

Fins i tot en un context de sequera com l'actual, els mosquits tigre sobreviuen. En tenen prou amb petites acumulacions d'aigua per continuar-se reproduint, com testos, platets o galledes.

És el mosquit que es preveia més abundant aquest estiu, però les pluges persistents del juny i les de dies puntuals les darreres setmanes han fet proliferar amb força també el mosquit comú.

El mosquit comú és habitual en zones amb masses abundants d'aigua com rius, llacs o estanys de zones on sol fer calor, com el delta de l'Ebre o els Aiguamolls de l'Empordà.

Tot i això, el mosquit més molest en zones urbanes és el mosquit tigre. Cada insecte pot fer un gran nombre de picades i la seva reacció al cos humà és més forta que la del mosquit comú.

Als països d'on aquest mosquit és originari pot causar brots de malalties com el dengue, la febre groga o el Zika, però aquí només el pot transmetre.

Per evitar les conseqüències d'aquesta plaga els experts recomanen evitar que l'aigua quedi embassada en recipients, per petits que siguin, instal·lar mosquiteres en portes i finestres i regar les plantes amb gel en lloc d'aigua en estat líquid.

Les xinxes, una plaga lligada al turisme

Les xinxes també són una plaga d'estiu, relacionada directament amb el turisme i amb el moviment de persones entre països. És una plaga que en els últims anys, deixant de banda els anys de pandèmia, ha crescut notablement.

Habita en climes temperats de tot el món, i la seva manera d'arribar a Catalunya és enganxada a la roba o als equipatges. Són animals nocturns i piquen tant el mascle com la femella.

Durant el dia s'amaguen al voltant del sofà o del llit: al capçal, al matalàs o fins i tot als endolls propers. De nit, surten a fer picades per alimentar-se de sang. 

Quan entren a les cases són una de les plagues més difícils d'eliminar. Tant és així que sovint arriben a afectar psicològicament qui les pateix, per culpa de l'insomni, l'estrès o l'ansietat que genera tenir-ne.

Els experts recomanen revisar les habitacions dels allotjaments susceptibles de tenir xinxes abans de passar-hi la nit i l'equipatge abans de marxar; i en tornar a casa, rentar la roba a la temperatura més alta possible.

Les rates, una plaga atemporal

Al contrari de com passa amb els insectes, les rates no necessiten la calor per viure. Per això, són una plaga desestacionalitzada, present tot l'any a les ciutats, en entorns propers a aigua i menjar.

No són una plaga que hagi crescut especialment els darrers anys. Això sí, són molt més visibles.

Tenen hàbits nocturns, però arran de la pandèmia s'han anat acostumant a la presència humana i ara surten dels amagatalls a totes hores. 

A l'exterior, viuen en caus a terra, en terraplens propers a rius o vies de tren. A l'interior, en tenen prou amb un forat superior als 12mm per nidificar.

La més comuna és la coneguda com a rata grisa, però cada vegada es detecten més exemplars de rata negra, més hàbil per escalar parets a través de cablejats o esquerdes.

Per lluitar contra les rates de claveguera, el tractament més utilitzat consisteix en col·locar un verí al fons dels pous. Les rates el van rosegant i al cap d'uns dies els causa la mort.

Per garantir-ne l'efectivitat, aquest verí conté un retardant. D'aquesta manera, no moren a l'acte i no ho poden relacionar amb el verí que han rosegat.

L'aparició de noves plagues

El canvi climàtic i la globalització han portat noves plagues a Catalunya. Insectes que no eren propis d'aquí, però que d'alguna manera han arribat, s'hi han trobat a gust i s'han quedat, com són el mosquit tigre o la vespa asiàtica.

A curt termini se n'esperen de noves. Es tracta de nous tipus de paneroles, com la panerola de banda marró, que viu en habitatges i es mou de nit; o la panerola del Turkistan, que viu a l'aire lliure i busca la llum.

En el cas dels mosquits, també s'espera que en vinguin de nous. A Catalunya encara no s'han localitzat exemplars de mosquit de la febre groga, conegut com a mosquit egipci, però sí a l'estat espanyol.

És més perillós perquè transmet més fàcilment malalties com la febre groga, el dengue o el Zika que el mosquit tigre i té més tendència a entrar en habitatges.