Més pous i més profunds per la sequera: "Abans baixàvem a 10 metres, ara hem d'anar a 50"
Les empreses del sector no donen l'abast per cobrir tota la demanda, que s'ha disparat sobretot de pagesos preocupats per si podran regar
La sequera és un problema de país, però per a en Jordi Safont també ho és de feina. Fa mesos que la seva empresa de perforació de pous no dona l'abast a cobrir tota la demanda de clients que, preocupats per quedar-se eixuts, volen abastir-se amb aigua subterrània. Té encàrrecs per als propers dos mesos, i ha de dir que no a molta gent.
Els pagesos, preocupats per quedar-se sense, són un dels seus principals clients. "La pagesia en general està molt nerviosa, amb la incertesa de si regarem o no regarem --ens explica--. Si tenen pou veuen que regaran, i la llista es va fent grossa."
Al seu costat, en Josep Colls, pagès dedicat a diversos cultius com l'arròs, el blat de moro o l'ordi, assenteix mentre la maquinària continua perforant el sòl de Riumors. Sense l'aigua del pou no podria regar el panís que tot just acaba de plantar.
Hi ha prou aigua, al subsòl?
En aquest cas, no ha calgut enfondir gaire el pou, que és del tipus d'aspiració directa, perquè en aquesta zona de la plana empordanesa es troba aigua amb facilitat. N'hi ha hagut prou de baixar fins als set metres, perquè el terreny al·luvial característic d'aquesta part de la comarca és molt permeable i permet arribar a les aigües subterrànies properes al Fluvià, el Ter o la Muga.
En canvi, en altres zones on el subsòl és més pedregós, la recàrrega dels aqüífers és més lenta, i s'hi comença a notar la sequera, que fa més difícil arribar a trobar aigua.
Ho ratifica un altre professional de llarga experiència, l'Albert Carbó, de Cassà de la Selva. Tot i la seva joventut, treballa des de fa prop de 3 dècades fent pous a l'empresa familiar, i té prou perspectiva per poder veure com ha canviat la seva feina.
"Abans a molts pous en fèiem prou amb 10 o 15 metres, i ara aquí mateix hem de baixar fins als 50 o 60", posa com a exemple. I hi afegeix:
"Aquest any és excepcional perquè amb la sequera a molts pous els baixa el nivell i la solució és fer un pou nou més profund."
Pous per a tothom
En el cas de l'Albert, els pagesos també són un dels principals clients. Però la perforació de pous també s'ha convertit en un recurs per a ajuntaments, particulars, empreses i negocis, com el càmping de Sant Antoni de Calonge, on ha treballat aquesta setmana.

Es tracta d'un pou dels anomenats de percussió, que alimentarà els lavabos i aigüeres del càmping, ja que el que hi havia fins ara s'havia esgotat a causa de la sequera.
Un cop enllestit, l'Albert i els seus companys recullen el material pensant ja en la propera feina: "En un any normal podem fer uns 30 o 40 pous, i aquest any suposo que en farem com a mínim 70 o 80."
L'Albert és la tercera generació d'aquesta empresa que, com la majoria en el sector, és familiar. La seva especialitat són pous de gran diàmetre i profunditat, adequats per extreure cabals d'aigua importants, i també té llista d'espera de clients per als pròxims dos mesos. El problema principal és que tothom, pagesos, sector turístic o particulars, té pressa per tenir el pou fet.
Vull tenir aigua de pou, què haig de fer?
Per fer nous pous cal una autorització de l'Agència Catalana de l'Aigua. En funció del volum d'aigua que es vulgui utilitzar i de l'origen de la captació, és a dir, d'on s'agafa l'aigua, cal realitzar el tràmit d'aprofitament o de concessió. Podeu obtenir tota la informació en aquest enllaç.