Més protecció marina al cap de Creus: les hectàrees on no es podrà pescar passaran de 19 a 352

Pas endavant per protegir el fons marí del parc natural del cap de Creus. El nou pla rector que ha elaborat la Generalitat amplia de 19 a 352 hectàrees l'espai on no es podrà pescar per frenar la pressió que pateix aquest espai natural.

El document, que s'ha presentat aquest dimecres, és el resultat de més de 150 reunions amb sectors implicats i ara s'obrirà un període d'al·legacions per aprovar-lo definitivament a mitjans del 2025.

Fins ara, el cap de Creus tenia només una petita àrea a la part nord on estava prohibida la pesca i la navegació, al voltant de l'illa s'Encalladora. Una zona de protecció integral de 19 hectàrees on no es pot fer cap tipus d'activitat, només els científics hi poden entrar.

El pla rector amplia la prohibició de pescar als voltants de la punta del cap de Creus i també, més cap al sud, en una petita franja litoral del cap Norfeu. En total: 352 hectàrees sense pesca.

Tot i que el pla tindrà una vigència de quatre anys i després es pot tornar a modificar, les entitats ecologistes temen que no es reformi més perquè ha hagut de superar moltes reticències i obstacles.

Excepcions per a les motos d'aigua

Per preservar el fons marí del cap de Creus, el pla rector també fixa la velocitat màxima de qualsevol embarcació de motor i estableix que només les empreses autoritzades podran oferir activitats de caiac o busseig, que estaran degudament regulades.

A les aigües del parc natural no es podran organitzar festes en vaixell. Tampoc no es permetran les motos d'aigua, tot i que s'han previst diverses excepcions per a salvament marítim i persones amb mobilitat reduïda.

A més, les empreses autoritzades també podran fer visites guiades amb motos d'aigua si van en grups de quatre, el mateix requisit que es posa per a veïns de Roses, Cadaqués, el Port de la Selva i Llançà.

El fondeig lliure estarà permès per a embarcacions de poca eslora, excepte a les àrees delimitades, com ara a l'interior de camps de boies i en àrees de no fondeig (cala Murtra, cala Jugadora i cala Galladera).

També es vol instal·lar camps de boies en dues cales (Rostella i Taballera) per protegir la posidònia i evitar que les barques d'esbarjo passin la nit a les reserves parcials, excepte si tenen permís de busseig nocturn.

Més personal de recerca

El pla rector preveu una inversió de 6 milions d'euros en els pròxims anys que es destinaran, en part, a ampliar el personal per fer recerca i seguiment de la biodiversitat marina, així com d'altres activitats que es fan a la zona.

També hi haurà dues noves embarcacions per fer tasques de vigilància, informació i manteniment del parc natural (ara només n'hi ha una). Es reforçarà la vigilància per part dels cossos competents i es millorarà el sistema de boies.

El parc natural del Cap de Creus es va crear fa 26 anys. El 2014 es va fer un intent de tirar endavant un pla com el que ara s'ha presentat, però hi va haver tanta oposició per part d'ajuntaments i del sector econòmic que es va aturar.