Més segregació escolar per motius socioeconòmics per "la inacció de les administracions"

La segregació escolar a Catalunya s'ha agreujat els últims sis anys Són centres que concentren més alumnat amb necessitats socioeconòmiques que la realitat social del barri o del seu entorn.

És una de les principals conclusions de l'últim estudi de la Fundació Bofill que s'ha fixat en la distribució de l'alumnat vulnerable en escoles i instituts, en els municipis de més de 10.000 habitants.

Així, si el curs 2014-2015 hi havia 400 centres segregats, al 2019-2020 se n'hi van sumar 20 més en total, 420, de poc més d'un total de 2.400.

I això, segons la Fundació Bofill, es deu a la inacció de l'administració, que encara no ha activat les principals mesures previstes al Pacte contra la Segregació Escolar, firmat el 2019.

La distribució de la matrícula viva: assignatura pendent

Una de les claus per lluitar contra la segregació escolar és no adjudicar la matrícula viva, és a dir, l'alumnat que arriba amb el curs ja en marxa, als centres segregats.

Però, segons, l'informe el 86% dels municipis encara no ha activat aquest mecanisme i un de cada tres alumnes de matrícula viva continua assignant-se als centres que ja tenen una concentració d'alumnat vulnerable molt alta, cosa que n'empitjora la situació.

117.884 infants i joves no detectats com a alumnes amb necessitats socieconòmiques

Actualment, només hi ha 23 municipis de més de 10.000 habitants on tots els centres educatius estan equilibrats. La resta, 100, no tenen una distribució equilibrada de l'alumnat més vulnerable. Un dels problemes és la infradetecció d'aquest alumnat.

A Catalunya, un 21,3% d'alumnes estan per sota del llindar de la pobresa, però, segons la Fundació Bofill només un 7,1% d'alumnat està identificat com a estudiants amb necessitats socioeconòmiques.

Això fa que 117.884 infants i joves en aquesta situació no hagin estat identificats, i, per tant, no tenen oportunitat de poder gaudir dels beneficis d'aquesta consideració.

Informe complet: